Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PREMIS ENDERROCK: JULIVERT, A LA SEGONA VOLTA!

  Moltes gràcies a tothom! Julivert ja és a la segona volta dels Premis Enderrock! Moltes gràcies per votar-nos a la primera ronda! Julivert ha passat a la segona ronda dels premis Enderrock en la categoria de millor disc folk ! Gràcies al tots vosaltres,  A Tamarit! està entre els 10 millors discs folk per votació popular. Ara us tornem a demanar el vostre vot! Necessitem el vostre vot en aquesta segona ronda on s'escolliran els tres finalistes. T enim només una setmana per fer-ho! Fins el 5 de febrer podeu votar-nos ! 
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

KAMPI KI PUGUI (1992-1993)

Kampi ki Pugui va ser un grup de rock format per Enric Garrit, Julià Garcia, Jordi Figueras i Jordi Suñé. La banda va ser efímera i va continuar amb alguns canvis a la formació amb el nom de la Can Pistraques Band. La imatge és del periodista Jordi Sugranyes i és de l'any 1993, d'un concert realitzat a la sala d'actes de l'Institut Torredembarra.
Imatge

LES SEQUERES DE 1764 A LA POBLA DE MONTORNÈS I A TORREDEMBARRA

A la dècada de 1760 es va fer evident que el sistema de producció agrícola a Catalunya, basat encara en relacions feudals, no podia donar resposta a les necessitats que generava l’augment de població de l’època. Aquesta situació va provocar la crisi de subsistències del bienni 1763-64. En aquesta època se succeïren èpoques d’excés de pluges i d’intenses sequeres que van provocar problemes greus al camp i un augment del preu del pa.   A la Pobla de Montornès es van fer pregàries el 25 d’abril de 1764 per tal que plogués. Hem pogut conèixer el cas gràcies a la transcripció realitzada per l’estudiós Jordi Morant de dos documents de confraries de la Pobla:   “Nosaltres en dia Parròquia congregaren las Pregàrias lo dia de Sant March a 25 d’abril que feu lo dia que lo Magnífich Ajuntament ho demanà, lo dia primer de maig a la tarda feren professó de penitència, trabent lo Sant Chisto de sa capella y fins la Verge de la Soledat, lo portarenn professó ab moltes atxes y vestes y las senyores y
Imatge

MÚSICA I BICICLETES

La bicicleta és una font d’inspiració per als músics. Aquest invent de dues rodes és emprat com a símbol d’alegria i llibertat. Veiem alguns exemples i a cantar! Una de les cançons més famoses de Queen, el grup de Freedy Mercury i Bryan May, és “Bicycle”. La lletra enumera en primera persona del singular un munt de coses que no vol ser el protagonista de la cançó. I la tornada deixa ben clar el que sí vol fer: “I want to ride my bicycle”. Però si hi ha una cançó que ha esdevingut una mena d’himne de la bicicleta i de l’energia positiva, aquesta és la que van gravar els colombians Carlos Vives i Shakira. El videoclip de “La bicicleta” es va enregistrar a Barranquilla i a Santa Marta, a Colòmbia. El 2016 el tema es va difondre de manera massiva per internet. L’any 2021 superava els mil quatre-cents milions de reproduccions a youtube. I la bici, un símbol de llibertat, “que me lleva a todos los lados”, i una invitació a l’amor, “llévame en tu bicicleta”. Carlos Vives, l’any 2017, va
Imatge

LA SEQUERA DE 1783 A LA POBLA DE MONTORNÈS

El 1783 és l’any de l’inici de les grans obres de reforma de l’ermita de Montornès. Just aquell any la Mare de Déu de Montornès va salvar la Pobla davant dels problemes que va provocar la intensa sequera. El cas és que tenim un testimoni de primera mà que s’ha conservat fins a dia d’avui. Es tracta del memorial escrit per l’Ajuntament de la Pobla de Montornès a l’Arquebisbe de Tarragona el 19 de març de 1788. Jo l’he pogut llegir gràcies a la reproducció que en va fer Amics de Montornès al programa del VII Centenari de l’ermita de Montornès l’any 1975. Aquí teniu un retall: “Ilmo. Y Rmo. Señor: El Ayuntamiento de Regidores y Síndicos del Lugar de la Pobla de Montornés, Arzobispado de V. S. Con el més rendido obsequio, a V. S. Expone que en el año 1783 por motivo de hallarse este Pueblo oprimido por la falta de lluvias, acudió penitente, y devoto a su Antigua titular y Patrona sobirana Virgen llamada de Montornés, venerada en su Ermita, llevandosela con solemne procesión de rogatives, á
Imatge

QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?

El segle XIX acabava amb conflictes militars, amb unes classes populars empobrides, amb diverses famílies migrant cap a Barcelona i amb tensions al camp. En aquest sentit, el cas del Catllar ens serveix d’exemple. L’any 1900 , arran de les eleccions municipals, deu membres d’una de les dues candidatures electorals, els representants “del elemento liberal”, van acabar a la presó per motius polítics. En desconeixem els detalls. Encara estaven tancats quan va arribar la Festa Major d’estiu prevista pel 29 i el 30 d’agost i una part del poble va promoure un boicot a tots els actes. ( Diario el Comercio , 26-VIII-1900) Els presos van ser alliberats a principis de setembre i molts veïns els anaren a buscar a la porta de la presó. El cronista del Diario del Comercio (8-IX-1900) diu que eren 17 carros i tartanes. En arribar a la plaça els esperava una multitud. Aquell mateix any , el diumenge 2 de setembre, acabaria assassinat Pau “Sulé” Mensa, el jove catllarenc que havia liderat la
Imatge

CD DE JULIVERT: A TAMARIT!

  Podeu comprar el disc a Torredembarra, al carrer Lleida, a Ireth Assessors. També ho podeu fer per internet .    Des del 27 de setembre de 2022 el nostre primer disc està disponible a les plataformes digitals. SPOTIFY YOUTUBE     Ha estat editat per Microscopi . Julivert presenta el seu primer disc 'A Tamarit!' amb 10 cançons populars i de taverna. El so és un reflex dels seus directes, enèrgics i divertits, on combinen un repertori d’arrel amb temes popularitzats i composicions pròpies a partir de la recerca etnogràfica realitzada a l’entorn del Baix Gaià. L’acordió diatònic i el cant a veus identifica aquest grup que encomana ganes de gresca i de ballar. 'A Tamarit!' reivindica la cançó i les festes populars davant d’un món que gira massa de pressa. Julivert reivindica amb aquest treball tornar a la plaça, a la sobretaula, al cant improvisat, als balls populars i a la gresca en comunitat. El disc és un cant a la vida cooperativa, a tornar-se a tocar, a
Imatge

NO CUINO: UNA PROPOSTA CULTURAL I GASTRONÒMICA

Tornar a la cuina. Conèixer el nom dels productes. Saber quan són de temporada. Les coccions. Dedicar-hi temps. Parlar-ne. Llegir. Treure la pols als llibres culinaris de Vázquez Montalbán. Saber comprar. Triar, remenar. Anar a aquella botiga. Rentar els aliments i engegar el foc.  Hem deixat d'entendre el món perquè hem deixat de cavar la terra. Ho deia el filòsof Byung-Chul Han (Seul, 1959) en una entrevista publicada a l'Ara (25-2-2018). Tornem a cavar la terra, tornem a cuinar. La cuina torna. Ha obert a Torredembarra, al carrer Filadors 15, cantonada amb el carrer Indians, a l'antic bar de cal Baturro, on hi havia hagut la pastisseria Rovira, un local molt especial. Es tracta del No Cuino , liderat per la Núria Cortés. Entre les seves activitats destaquen els tallers de cuina temàtics. Els professors i les professores són coneguts cuiners i pastissers de la rodalia. La gràcia dels tallers és la participació dels alumnes en l'acció de cuinar i l'àpat posteri