CRÒNIQUES COLONIALS

 

Espai en construcció.

EMPRESES QUE VAN MARXAR (AMB L'AJUDA DE L'ESTAT)

Totes les empreses de l'Íbex que tenien seu a Catalunya van marxar excepte Grífols arran del referèndum de l'octubre de 2017.

Entre aquestes empreses que van marxar destaquen Caixabank, Cellnex i el Banc Sabadell.

També va marxar el Grupo Planeta, propietària de la Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona.

Pastas Gallo es va emportar la seva seu social fora de Catalunya el 2017. El 2021 va traslladar fora del país la producció de pasta seca. Fins llavors es produïa a Granollers.

La marxa d'empreses de Catalunya va ser facilitada pel govern de l'Estat espanyol.

BAIXADA D'INVERSIONS DE L'ESTAT A CATALUNYA

Aquesta mesura ve acompanyada d'una important baixada d'inversions de l'Estat a Catalunya. L'Estat recapta els impostos a Catalunya, se'ls emporta i no inverteix a Catalunya el que li pertocaria per població i per PIB.

Els efectes, és clar, es comencen a notar.

Un estudi de la Universitat de Barcelona i el Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya han analitzat les inversions del ministeri de Foment en el període 2002-2017. Segons aquest treball, l'economia catalana seria entre un 2,6% i un 9,8% més gran si no hi hagués hagut un dèficit d'inversions de l'Estat. Un 9,8% del PIB és una barbaritat. De la mateixa manera, aquest estudi el nombre de llocs de treballa que hagués generat la inversió estatal i l'augment del PIB. Aquesta xifra se situaria entre 29.000 i 113.000 llocs de treball.

Mireu que escriu el periodista Jofre Llombart al seu perfil de twitter: "Entre el 2007 i el 2015 (governs Zapatero i Rajoy): a Rodalies Renfe Madrid es van gastar 5.500 milions d'euros dels 5.000 pressupostats (110%). A Rodalies Catalunya es van gastar 400 milions d'euros dels 4.000 pressupostats (10%)".
Per cert, Madrid acapara el 87,7% de la inversió del Ministeri de Cultura en museus, teatres i auditoris (El Temps, 05-04-2021).

PRESSUPOSTEN PERÒ... NO EXECUTEN!
Segons el programa de TV3 Planta Baixa (11-XI-2020), en els darrers 5 anys Catalunya ha perdut 1500 milions d'euros que havien estat pressupostats i que al final l'Estat no ha invertit. A Catalunya el pressupost executat aquests darrers 5 anys suposa el 65,9 % del pressupostat. Madrid ha rebut el 113,9% del pressupost previst inicialment. Aquesta manca d'inversions afecta bàsicament a infraestructures com els trens o els ports.

RECAPTEN IMPOSTOS AQUÍ I DESPRÉS NO ENS ENVIEN ELS DINERS NECESSARIS PER MANTENIR ELS SERVEIS PÚBLICS

L'Estat  espanyol recapta els impostos a Catalunya. S'emporta els diners a Madrid i després, via pressupostos, ens assigna partides per finançar les institucions i les serveis públics. Aquesta xifra no dona per pagar l'estat del benestar que necessitem. Aquesta xifra sempre és inferior als diners que els paguem. Estem parlant de les balances fiscals. Hi ha estudis que xifren en 16.000 milions d'euros anuals aquest dèficit. Són diners que paguem i no tornen a Catalunya. L'explicació inicial és el principi de solidaritat entre territoris. I això sona bé si no es perpetua en el temps, si es valora, si ajuda a desenvolupar els territoris amb dificultats i si no empobreix les comunitats que aporten. Però el missatge que ells venen als territoris és que Catalunya no té dèficit fiscal i que Catalunya no és solidària.

Amb l'infrafinançament es van carregant la qualitat dels nostres serveis públics de manera premeditada. Recordeu que el sistema judicial espanyol no va investigar aquella conversa del ministre del PP Fernández Díaz amb Daniel de Alfonso on afirmaven allò de "les hemos destrozado el sistema sanitario". 

INFRAFINANÇAMENT DE TOTES LES ÀREES

Totes les àrees que haurien de sustentar l'estat del benestar no estan ben finançades. Fixem-nos, per exemple, amb el sistema universitari. Catalunya és la comunitat de l'Estat amb el percentatge més alt de contractes a temps parcial del professorat universitari. (Vera SACRISTÁN, "Precarietat a la universitat: cal un pla urgent", Ara, 24-X-20). Infrafinançament no permet contractar més personal que doni resposta a les necessitats dels serveis públics. L'estat del benestar es va degradant. El percentatge de funcionaris que hi ha a Catalunya és molt més baix que la mitjana espanyola. Per contra el nombre d'autònoms és el més elevat de l'Estat. El 16,7% d'autònoms de l'Estat són del Principat i el 10,8% són del País Valencià. I ja sabem com tracta l'Estat als autònoms a nivell fiscal, de seguretat social, etc.

EVITANT LES INVERSIONS EUROPEES

Acabo: el corredor del Meditarrani seria una infraestructura que dinamitzaria tot el llevant de la Península Ibèrica. L'Estat ho sap i desvia sistemàticament els fons europeus cap a altres vies de comunicació amb Europa que perjudiquin a Catalunya i al País Valencià. Un d'aquestes inversions va anar a parar a pagar el túnel entre Chamartín i Atocha. L'espoli fiscal i la manca d'inversions durant anys comencen a fer-se evidents. Fixem-nos amb el País Valencià. Fa 30 anys era una de les comunitats autònomes de l'Estat considerades "riques". I ara ja no. (Núria RIUS: "La imparable desertització econòmica del sud d'Espanya", Ara, 21-XI-2020, pàg. 24).

L'ESPANYA BUIDA

L'objectiu de l'Estat espanyol no és desenvolupar Espanya. De fet, Espanya s'està buidant. Estan concentrant la seva població i el poder econòmic al voltant de Madrid. D'allí maneguen les polítiques públiques que ens afecten a tots. 

L'economista i exconseller de la Generalitat Andreu Mas-Collell escrivia a l'Ara (11-X-2020) sobre com perjudica al conjunt la concepció centralista de l'Estat. Països Alemanya reparteixen entre les seves ciutats els centres de poder, no els concentren pas en un sol nucli. El seu banc central, per exemple, no és a Berlín, és a Frankfurt. El seu Tribunal Suprem és a Karlsruhe. Això és impensable a Espanya. D'aquesta manera institucions i grans empreses s'agrupen en un únic punt de l'Estat on la renda personal mitjana acaba sent la més elevada. Amb aquest context, Madrid té la capacitat de reduir els impostos, cosa que provoca una competència deslleial amb la resta de comunitats, de cara a atreure noves empreses, per exemple.

DÚMPING FISCAL

L'Institut Valencià d'Investigacions econòmiques ha publicat un estudi on demostra científicament com l'Estat no exerceix de compensador de les desigualtats territorials tot afavorint la cominitat de Madrid. Una de les eines que té l'Estat per afavorir Madrid és sobreconcentrar les institucions de poder a la capital, cosa que comporta una proporció més alta de funcionaris amb nòmines altes i una atracció de grans empreses que volen estar a prop del poder. Aquesta atracció fa augmentar molt el nombre d'ocupacions vinculades a l'economia del coneixement, que sempre són molt ben remunerades. Tal i com escrivia a l'Ara el professor Albert Carreras (UPF) a l'Ara (29-XI-2020): "Madrid va generant una bombolla de sous elevats". En aquest context, Madrid es pot permetre el luxe de baixar els impostos fiscals, invertir menys en serveis públics i atreure encara més a empreses de la resta de l'Estat que volen pagar menys. Aquesta política té el suport de l'Estat, la Comunitat i les classes altes, que, a més, no són usuàries dels deficitaris serveis públics. Aquest dúmping fiscal obliga a la resta de comunitats a pujar els impostos per poder pagar els seus serveis públics bàsics.

ES POT CONTROLAR EL DÚMPING FISCAL?

La tardor de l'any 2020 s'ha començat a partlar d'una harmonització fiscal que eviti el dúmping. Mentre, és factible que l'Agència Tributària investigui que hi ha moltes grans fortunes que han marxat a tributar a Madrid però que vieun en altres comunitats? Aquesta és una idea que defensava l'economista Elena Costas (Ara, 12-XII-2020) tot dient que "un ha de pagar impostos allà on es beneficia dels serveis públics". Ella mateixa es feia ressò d'un estudi recent dels economistes Agrawal, Foremny i Martínez-Toledano que demostra que des de l'any 2011 -l'any de la redducció de l'impost de patrimoni a zero a Madrid- 6.000 contribuents s'han traslladat a Madrid per pagar-lo.

QUINES SÓN LES CONSEQÜENCIES DEL DÚMPING FISCAL?

L'economista Jordi Angusto escrivia a l'Ara (19-XII-2020) que "el perjudici que causa a tercers supera els beneficis de qui l'aplica". Segons Angusto, a la Unió Europea, els territoris que fan dúmping fiscal "s'emporten menys d'un 30% del que perden la resta". El cas d'Irlanda és molt pedagògic: el seu PIB va augmentar quan va baixar la tributació, va atreure grans grups empresarials però la renda nacional quasi no es va moure. Tal com indica l'economista "els beneficis generats a fora i declarats al país surten tan aviat com entren. Però el dúmping d'uns pocs territoris té efectes precaritzadors a tot arreu: la tributació mitjana des dels anys 80 del segle XX s'ha desplomat 20 fins ara. Les administracions públiques s'aprimen, els serveis públics també i la classe mitjana s'encongeix, en termes d'Angusto.

(La gràfica és de l'Ara. És l'evolució percentual del pressupost de l'Estat a Catalunya fins l'any 2015)

Comentaris

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

AL PODCAST "LA JUNGLA DE LA TORRE"

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

SALVEM EL GAIÀ!

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

GIRA JULIVERT 2021!