“Tireu
confitura o si no,
es morirà
la criatura”
Cantarella
popular.
El naixement d’una criatura era molt
celebrat als pobles. Hi havia el costum d’anar a casa després del bateig i
tirar confits, avellanes o llaminadures des de la finestra. Al carrer s’esperaven
els veïns i les veïnes, que arreplegaven el que podien. Encara hi ha alguna
casa on es fa. Quan jo era petit ho feia tothom. No sé com, però la canalla ens
assabentàvem on tiraven a bateig i allí estàvem, puntuals.
He llegit a La Tartrana, una revista que publicava el Centre d’Estudis
d’Altafulla a la primeria, que era costum que els veïns d’aquest poble
trenquessin càntirs a terra per tal que la comitiva que venia de l’església amb
el nadó trepitgés la terrissa i aquest tingués sempre bona sort. En arribar a
casa de la família que havia parit es tiraven els pertinents confits i els
veïns anaven a “plegar rollau”. Si no en llençaven, corrien el perill de morir.
O això deia la cantarella que recitava la gent congregada al carrer: “Tireu
confits/ que són podrits./ Tireu avellanes/ que són fallades./ Tireu confitura/
o si no es morirà/ la criatura.” No rima gaire però l’amenaça fa por. Jo
tiraria els confits per si de cas. A Castellvell del Camp també la deien,
aquesta cantarella.[1]
Es devia fer a tots els pobles amb petites variacions de la cantarella. La Rosa
M. Canela ha pogut documentar pràctiques semblants en diversos municipis.[2]
Aquesta tradició, la de trencar
càntirs, està documentada a Altafulla amb tot detall gràcies a la
correspondència conservada entre Josep Yxart i l’escriptor Narcís Oller de
finals del segle XIX.[3]
[1] Jordi SUÑÉ (2010): Parlen
les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp. Castellvell del
Camp: Ajuntament de Castellvell del Camp.
[2] Rosa M.
CANELA (2017): Bateig sense aigua.
Accions i celebracions civils a Catalunya. Barcelona: Generalitat de
Catalunya.
[3] Josep
SABATÉ (1980): “Llegendes, costums, tradicions”. La Tartrana, núm. 4, pàg. 12-15.
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
Comentaris