EL SANT CRIST DEL CATLLAR


Al Catllar, quan hi havia sequera, treien el Sant Crist en processó pels carrers del poble. No ho feien gaire sovint, només quan era especialment necessari. El 1905 feia 30 anys que no ho provaven. Era a principis d’abril i les seves pluges no arribaven. Després d’un commovedor discurs fet a missa pel mossèn de la parròquia es va formar una comissió per anar al Palau Arquebisbal i demanar permís per fer una processó de rogatives. Ho van aconseguir i el Sant Crist va ser passejat pels carrers i pels afores acompanyat d’una processó amb unes 500 persones. Al cap de 24 hores ja plovia. Segons el corresponsal del Diario de Tarragona, el Sant Crist del Catllar era molt venerat també als pobles de la rodalia pels miracles i favors concedits des d’antic.[1] El diari catòlic La Cruz feia una crònica més extensa recordant les paraules del mossèn Isidro Fàbregas que demanaven “dejar la blasfèmia, la profanación de los días festivos y demàs viciós, si querían que propicio les concediese el Cielo el beneficio de la lluvia que tanto anhelaban”.[2] Resumint, que el Sant Crist faria la feina però que els mortals havien de portar-se una mica millor. I plouria. I va ploure.



[1] Diario de Tarragona, 12-IV-1905.

[2] La Cruz, 12-IV-1905.

Comentaris

Publicacions populars

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

CONCERTS CONFINATS

ELS ARMATS DE TORREDEMBARRA

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

18 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

SOCIABILITAT POLÍTICA EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA AL BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

CONFERÈNCIA SOBRE ELS LLIUREPENSADORS