Al
Catllar, quan hi havia sequera, treien el Sant Crist en processó pels carrers
del poble. No ho feien gaire sovint, només quan era especialment necessari. El
1905 feia 30 anys que no ho provaven. Era a principis d’abril i les seves
pluges no arribaven. Després d’un commovedor discurs fet a missa pel mossèn de
la parròquia es va formar una comissió per anar al Palau Arquebisbal i demanar
permís per fer una processó de rogatives. Ho van aconseguir i el Sant Crist va
ser passejat pels carrers i pels afores acompanyat d’una processó amb unes 500
persones. Al cap de 24 hores ja plovia. Segons el corresponsal del Diario de Tarragona, el Sant Crist del Catllar era molt venerat també als pobles
de la rodalia pels miracles i favors concedits des d’antic.[1]
El diari catòlic La Cruz feia una
crònica més extensa recordant les paraules del mossèn Isidro Fàbregas que
demanaven “dejar la blasfèmia, la profanación de los días festivos y demàs
viciós, si querían que propicio les concediese el Cielo el beneficio de la
lluvia que tanto anhelaban”.[2]
Resumint, que el Sant Crist faria la feina però que els mortals havien de
portar-se una mica millor. I plouria. I va ploure.
CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris