Article per al PallarsDigital.cat.
En Pere Català Roca (1923-2009) va immortalitzar les falles
d’Isil de l’any 1957 a través d’una sèrie de fotografies en blanc i negre
fantàstiques. L’any 2011 Rafael Dalmau Editor les va publicar en un llibre amb
textos d’Ester Isus. Aquesta proposta va ser una iniciativa de l'Associació Cultural
Fallaires d'Isil (www.fallesdisil.cat),
entitat nascuda el 1991. La festa compta amb el reconeixement institucional a
través de les declaracions de “Festa Tradicional d’Interès Nacional” (1991)
i de “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” (2010) per part de la
Generalitat de Catalunya. Cada any, per sant Joan, són moltes les famílies que
s’apropen al foc purificador d’Isil.
La vista a aquest poble del Pallars Sobirà, però, amaga
molts més encants. El Noguera Pallaresa travessa el municipi formant una illa
com curiosa. En ella hi trobem l’Ajuntament, l’església i rectoria. I seguint
el riu, en direcció sud, trobem l’església de Sant Joan d’Isil i el cementiri,
a tocar del riu. És tot un espectacle de bellesa!
D’entre les sorpreses que amaga aquest poble permeteu-me
destacar un suggeriment. Es tracta de la Casa de l’Ós dels Pirineus
(www.accionatura.org). Enmig de la polèmica per la reintroducció de l’Ós a
l’Alt Pirineu, Isil ens ofereix un espai didàctic –molt adient per als infants-
per conèixer de prop aquest animal i, de retruc, aquest entorn natural. El
museu s’ubica a Casa Sastrers –fixeu-vos amb la restauració: pedra, fusta,
vidre- i està dissenyat a partir del model dels centres d’interpretació. És a
dir, a partir d’experiències sensorials connecten l’espai amb el territori. Aquest
tipus de propostes han de fer un esforç per no esdevenir fòssils, museus locals
tancats. És per això que s’han de connectar amb les altres propostes
museístiques del territori i alhora han d’oferir novetats. Han d’atreure
turisme però també han d’estar oberts de bat a bat a la població local. Déu ni
do quins reptes! La idea de fer exposicions temporals aniria en aquesta línia.
També la de ser un punt d’informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu, la d’organitzar
sortides per l’entorn, la de tenir una línia pedagògica per atendre escoles i
la d’incloure un espai sobre les falles. El temps i el nombre de visites ens
diran si la idea ha arrelat –en sis mesos porten 2000 visites-.
Ep, ja que hi som apropem-nos a la Serradora d’Alòs d’Isil,
una mica més amunt. És una de les antenes de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (www.ecomuseu.com).
Potser ens hi trobarem!
Comentaris