Tàrrega, 1998.
Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla. Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs: Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999).
Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé.
Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas:
Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas:
Aquí teniu cançons de la primera maqueta:
El 2014, TV3 va publicar un reportatge sobre l'extrema dreta on es tractava el cas del Guillem Agulló. A l'apartat dels comentaris s'anomena al grup de rock Cagant Melodies.
Una cançó de la segona maqueta:
"Vostre serà el regne del cel" és una de les cançons del segon treball de Cagant Melodies:
https://www.davidmorla.cat/musica/
Festa major
El poble encara resta mort
però ja s’olora aquell ambient.
De lluny sento les matinades,
encara em queden un parell d’hores.
Per la tarda la cercavila
i per la nit, carretillada.
Al matí següent, encara adormits,
pots sentir els versos de l’infern.
Ballo al so del tabal.
La nit em pren al seu cor.
Que la música no pari mai.
El matí ens trobarà
prop de la platja estirats.
Cada any ja som més gent,
diables, castells i la mulassa.
Bastoners, turcs i cavallets,
l’àliga, gegants i també els nans.
El botafoc encén la carretilla,
tres borrons estan saltant.
El Llucifer amb el ceptrot
obre la plaça de les Monges.
El 2014, TV3 va publicar un reportatge sobre l'extrema dreta on es tractava el cas del Guillem Agulló. A l'apartat dels comentaris s'anomena al grup de rock Cagant Melodies.
Una cançó de la segona maqueta:
"Vostre serà el regne del cel" és una de les cançons del segon treball de Cagant Melodies:
Document cedit per la Laura Mercadé.
Comentaris