El 1898, Espanya perdia la guerra de Cuba i, amb
ella, una relació comercial que havia donat substanciosos beneficis a alguns
catalans. Val a dir que molts foren també els que provaren sort i no ho
aconseguiren. Aquell any, l’imperi espanyol també perdé Puerto Rico i les
Filipines. Foren uns quants els joves a qui els va tocar anar a defensar
l’ocupació espanyola de les illes. La realitat, però, és que sempre eren els
fills de famílies humils els que havien d’anar a fer la guerra. Ho denunciava
un apunt publicat a La Campana de Gràcia
del 9 de novembre de 1895: a Torredembarra “de 35 minyons qu’ entraven en
quinta, únicament n’hi ha hagut 9 que han passat lo sorteig”.
A la Guerra dels
Deu Anys (1868-1878), sabem que hi va perdre la vida el torrenc Josep Mauri i
Llovet. També sabem que el desembre de 1878 foren cridats a embarcar Salvador
Baduell Carreras de la Nou de Gaià, Pere Gené Moragas d’Altafulla, Joan
Guinovart Mañé de Creixell, Antonio Boronat Figuerola de Salomó, Serafí Solé Recasens
de la Riera i Joaquim Vidal Godall de Vespella de Gaià. Com a substituts foren
cridats Josep Blay Fontanilles de Roda de Berà i Josep Pijuan Plana
d’Altafulla. (BOPT, 6-XII-1878)
Posteriorment, a
la definitiva Guerra de Independència Cubana (1895-1898), hem pogut documentar
deu morts de la comarca, encara que calculem que podrien haver estat molts més.
Alguns joves foren declarats pròfugs per haver-se amagat per no anar a la
guerra. A part d’enviar joves, els pobles foren obligats a contribuir econòmicament
a la guerra. Però la situació econòmica era tant precària que alguns, com
Altafulla, s’hi van negar.
De Torredembarra,
sabem que hi van morir Rafael Casasús Serra i Sebastià Mallafré Solé, que era
soldat del Regiment de Cavalleria de Sagunt de l’Exèrcit de Cuba. El 1898,
foren repatriats Josep Virgili, Francisco Balaguer i Francisco Amigó. També van
lluitar-hi tota una colla de joves que van rebre la solidaritat material dels
veïns de la Torre que van recollir fons per ells durant la Festa Major de 1896.
Els beneficiats van ser: Francisco Español Vallvé, que va morir a Cuba l’any
següent, Joan Fernández Recasens, que va morir al cap de poc, Pau Carbonell,
Jacinto Solé Solé, Pere Suñé Cervían, Pau Casasús Mercadé, Arturo Vives “Arturo
de l’Hort del Nap”, Casimiro Porta Guasch, Mariano Ciuró Saumell “Mariano de la
Gralla”, Fernando Ciuró Saumell, Joan Gibert Rovira, Josep Sardà Figuerola de
cal Gil, Rafael Cervían Piñol, Adrià Samaniego Guasch, que va morir en arribar
en tren a Torredembarra després d’haver estat a la guerra, Joaquim Roig
Escarell, Joaquim Castro Garcia, Joan Mercadé Batalla, Adrià Samaniego Solé i
Josep Garcia Virgili. Tots ells estaven servint a València quan van ser cridats
per anar a Cuba.
Sabem també que
van ser repatriats, segurament de Cuba, el 1899, Salvador Olivé de la Pobla de
Montornès i Josep Armengol del Catllar. Del Catllar, també hi anaren Pere
Morgades, que tornà ferit, Roc Zaragoza i Maties Canals Virgili. Diuen que en
una casa del Catllar encara es conserva una bandera que un rebesavi va guardar
amb cura en tornar de la guerra. De la Pobla de Montornès –casat a Ardenya-, el
pagès Lluís Miracle Llenas que també tornà amb vida. De Salomó, se sap que hi
lluitaren Josep Fernández de cal Pep Sec, Josep Virgili del Manou, Joan Colet
de cal Pere Benet, un de cal Calvet, Joan Borràs Virgili de cal Pau Ferrer i el
Joan “Xic”. L’octubre de 1897, la premsa informava de la mort de diferents
soldats a Cuba entre els quals trobem Joaquim Guàrdia Ventura, fill de la Riera
de Gaià, que havia batallat al Regiment Luchana; i Jordi Oliver Plana del
Catllar, del Regiment Vergara. El desembre de 1898, arribaven repatriats des de
Cuba i les Filipines Joan Solé d’Altafulla i Anselmo Magriñà d’Ardenya. El
gener de 1899, també tornaven (suposem que des de Cuba) els soldats Andreu
Ballester i Ramon Ballester d’Altafulla. D’Altafulla, també anaren a la guerra
Joan Soler Canals, que morí a l’Hospital Militar de Barcelona el gener de 1899,
i Ramon Rovira, que retornà el febrer del mateix any. El rierenc Josep Solé
Guardis va tornar mutilat. És per això que va tenir facilitats, posteriorment,
a exercir de carter. Aquesta darrera dada me l’ha fet saber l’amic Ricard
Ramon.
Per cert, diuen que a la Torre, el General Valerià Weyler, que comandà l’exèrcit colonial a
partir del 1896, feia estades a cal Gibert, a la plaça de la Vila. Per tradició
oral es recorda que sempre seia en un lloc del menjador segur, preveient
possibles atemptats contra la seva persona. Sempre l’acompanyava un
guardaespatlles. Amb els anys Weyler seria ministre de guerra i tornaria a ser Capità
General de Catalunya.
No en sabem gaire cosa més de les
conseqüències humanes que patiren els municipis del Baix Gaià amb la funesta
guerra de Cuba. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, puguem llegir
recerques en aquest àmbit que seran
d’enorme interès.
Comentaris