El 1898, Espanya perdia la guerra de Cuba i, amb
ella, una relació comercial que havia donat substanciosos beneficis a alguns
catalans. Val a dir que molts foren també els que provaren sort i no ho
aconseguiren. Aquell any, l’imperi espanyol també perdé Puerto Rico i les
Filipines. Foren uns quants els joves a qui els va tocar anar a defensar
l’ocupació espanyola de les illes. La realitat, però, és que sempre eren els
fills de famílies humils els que havien d’anar a fer la guerra. Ho denunciava
un apunt publicat a La Campana de Gràcia
del 9 de novembre de 1895: a Torredembarra “de 35 minyons qu’ entraven en
quinta, únicament n’hi ha hagut 9 que han passat lo sorteig”.
A la Guerra dels
Deu Anys (1868-1878), sabem que hi va perdre la vida el torrenc Josep Mauri i
Llovet. Posteriorment, a la definitiva Guerra de Independència Cubana
(1895-1898), hem pogut documentar deu morts de la comarca, encara que calculem
que podrien haver estat molts més. Alguns joves foren declarats pròfugs per
haver-se amagat per no anar a la guerra. A part d’enviar joves, els pobles
foren obligats a contribuir econòmicament a la guerra. Però la situació
econòmica era tant precària que alguns, com Altafulla, s’hi van negar.
De Torredembarra,
sabem que hi van morir Rafael Casasús Serra i Sebastià Mallafré Solé, que era
soldat del Regiment de Cavalleria de Sagunt de l’Exèrcit de Cuba. El 1898,
foren repatriats Josep Virgili, Francisco Balaguer i Francisco Amigó. També van
lluitar-hi tota una colla de joves que van rebre la solidaritat material dels
veïns de la Torre que van recollir fons per ells durant la Festa Major de 1896.
Els beneficiats van ser: Francisco Español Vallvé, que va morir a Cuba l’any
següent, Joan Fernández Recasens, que va morir al cap de poc, Pau Carbonell,
Jacinto Solé Solé, Pere Suñé Cervían, Pau Casasús Mercadé, Arturo Vives “Arturo
de l’Hort del Nap”, Casimiro Porta Guasch, Mariano Ciuró Saumell “Mariano de la
Gralla”, Fernando Ciuró Saumell, Joan Gibert Rovira, Josep Sardà Figuerola de
cal Gil, Rafael Cervían Piñol, Adrià Samaniego Guasch, que va morir en arribar
en tren a Torredembarra després d’haver estat a la guerra, Joaquim Roig
Escarell, Joaquim Castro Garcia, Joan Mercadé Batalla, Adrià Samaniego Solé i
Josep Garcia Virgili. Tots ells estaven servint a València quan van ser cridats
per anar a Cuba.
Sabem també que
van ser repatriats, segurament de Cuba, el 1899, Salvador Olivé de la Pobla de
Montornès i Josep Armengol del Catllar. Del Catllar, també hi anaren Pere
Morgades, que tornà ferit, Roc Zaragoza i Maties Canals Virgili. De la Pobla de
Montornès –casat a Ardenya-, el pagès Lluís Miracle Llenas que també tornà amb
vida. De Salomó, se sap que hi lluitaren Josep Fernández de cal Pep Sec, Josep
Virgili del Manou, Joan Colet de cal Pere Benet, un de cal Calvet, Joan Borràs
Virgili de cal Pau Ferrer i el Joan “Xic”. L’octubre de 1897, la premsa
informava de la mort de diferents soldats a Cuba entre els quals trobem Joaquim
Guàrdia Ventura, fill de la Riera de Gaià, que havia batallat al Regiment
Luchana; i Jordi Oliver Plana del Catllar, del Regiment Vergara. El desembre de
1898, arribaven repatriats des de Cuba i les Filipines Joan Solé d’Altafulla i
Anselmo Magriñà d’Ardenya. El gener de 1899, també tornaven (suposem que des de
Cuba) els soldats Andreu Ballester i Ramon Ballester d’Altafulla. D’Altafulla,
també anaren a la guerra Joan Soler Canals, que morí a l’Hospital Militar de
Barcelona el gener de 1899, i Ramon Rovira, que retornà el febrer del mateix
any. El rierenc Josep Solé Guardis va tornar mutilat. És per això que va tenir
facilitats, posteriorment, a exercir de carter. Aquesta darrera dada me l’ha
fet saber l’amic Ricard Ramon.
Comentaris