ESTIU DEL 38

L'estiu del 38 la Montse i un militar franquista viuen una història d'amor al Pallars. Molts anys després, un historiador convida a aquell militar a visitar els escenaris de la guerra. Es retrobarà amb la Montse? Caldrà llegir el llibre de Colm Tóibín, l'escriptor irlandès afincat a Farrera del Pallars. El conte, escrit originàriament en anglès, ha estat traduït al català per Joana Pena i publicat per Edicions Salòria (2016). Les il·lustracions són del Jordi Jové. Una oportunitat per mirar d'entendre què va passar al Pallars quan s'hi va aturar el front de guerra l'estiu del 38.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PARLEN LES ÀVIES. COSTUMS I TRADICIONS DE CASTELLVELL DEL CAMP

Jordi Suñé (2010): Parlen les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp . Castellvell del Camp: Ajuntament de Castellvell del Camp. DL: T-537-10 Si el voleu comprar queden exemplars a la llibreria Gaudí  de Reus (Carrer Galera, 12) Retall del web festes.org . Retall del butlletí d'ERC-Castellvell del Camp Retall del Butlletí Municipal de Castellvell del Camp Fragment de l'entrevista que la Televisió de Cambrils va realitzar el 17 de març de 2010 en motiu de l'Exposició "Costums i tradicions de Castellvell del Camp. Parlen les àvies". Veieu Festes.org . El llibre es pot comprar a la llibreria Gaudí de Reus. Veieu també totes les fotos de l'exposició . Veieu l'article sobre el cooperativisme a Castellvell del Camp . La foto és un instant de la parada de l'Ajuntament en motiu de la diada de Sant Jordi. Retall del Diari de Tarragona . Notícia a El Punt , 6-III-2010. Ressenya del llibre publicada per ...
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

LA CONXITA DE FARRERA

  A la presentació de la segona edició de "El riu de les dones" a Farrera, he conegut el Pere Manrique. Ell i la seva parella van tenir l'encert de parlar fa uns anys amb la Conxita de Farrera. Al seu canal del youtube tenen un bon retall d'aquella trobada. És molt interessant. 
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

VAM PUJAR AL PIC DE LA MOLA!

Ho vam dir pel micro, a la Torre, per la festa major. Que la gent havia de col·laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho feien cada dia, tot l'any 2025. Llavors els mpulsors ho van saber i ens van trucar. Per què no pugeu? Som-hi! Ho vam anunciar i els Escoltes els Salats s'hi van sumar. Va ser el  el diumenge 9 novembre pel matí. Brutal! Una gentada de por! Visca! Diari Més  I veieu la notícia al Torredembarra Actualitat !
Imatge

EL SOMETENT DE CREIXELL

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Rif. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres ...