El baró de Maldà va ser a la Torre

Tenim a les mans un nou volum del “Recull de Treballs” del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, aquesta vegada dedicat a la memòria de Josep Gual Gallofré, Fill Predilecte de Torredembarra, autor de nombrosos treballs i soci de l’entitat.
Ja és el setzè Recull. En aquesta revista de format llibre s’hi recullen 12 articles que van des de la biologia fins a la història. 336 pàgines per conèixer més la nostra vila. Un volum que aporta coses noves al conjunt de la ciències socials i naturals del país.
L’historiador altafullenc Salvador-J. Rovira ens dóna compte dels nobles barcelonins que es refugiaren al Baix Gaià en temps de l’ocupació francesa de principis del XIX. Destaca la presència del Baró de Maldà, que en el seu “Calaix de sastre” ens regala algunes pinzellades de la nostra població. Pere Abelló i Iris Gual ens fan un balanç dels deu anys del taller d’observació de peixos que es fa periòdicament a la nostra platja, recordant les publicacions associades i el ressò als mitjans. Juan José i Enrique Ríos Delgado ens parlen de Sinibald Mas –sense el “de” entremig tal i com signava el nostre vilatà il·lustre-, fill d’una família humil que arribà a fundar i dirigir l’Escola Nàutica de Barcelona al segle XVIII. Jordi Valls Pedrol publica una recerca de les fosses del cementiri de Torredembarra on es van enterrar persones que van ser assassinades a la zona republicana en temps de la Guerra Civil. Josep Gual ens explica els seus records sobre la plaça Mossèn Joaquim Boronat: ca la Zeta, la fusteria Gual, les Monges, la CEMSA, etc. El Centre d’Estudis ha localitzat la Gerda k. Priestley, una sociòloga irlandesa que va fer la seva tesina de llicenciatura sobre Baix a Mar a la dècada de 1960. El Recull publica en exclusiva aquest treball de caire etnogràfic. L’historiador Lluís Català ens descobreix la història d’una de les primeres indústries tèxtils de Torredembarra, batejada amb el nom de Rosalia (1854-1893), que era impulsada amb tracció animal. Diversos inversos torrencs i reusencs enriquits fent les amèriques hi eren al darrere.
Pedro Otiña ens acosta a la realitat de la gent de mar de Torredembarra i d’Altafulla a partir de l’anàlisi del reglament de navegació i pesca dels gremis de navegants d’ambdues poblacions redactat el 1773. Gabriel Comes ens ofereix noves dades sobre les festes majors d’abans de la guerra, quan les societats els Tranquils, la Joventut Torredembarrense i la Nova Germanor eren les encarregades de la seva organització. L’Antonio Roig s’estrena amb la reproducció i comentari de les cartes creuades del matrimoni Josep Roig i Rosalia Ciuró a les acaballes de la Guerra Civil. Ell era fora de la vila construint fortificacions. Mentre, la seva parella s’estava a la Torre fent-se càrrec dels fills. Es tracta d’un testimoni cru i real de la duresa d’aquells moments. Gabriel Lorenzo publica un treball sobre la vegetació del Gorg de Creixell, als Muntanyans. I l’Ignasi Piqué analitza el nivell d’intensitat acústica de l’Institut Torredembarra tot fent propostes de millora per aquest edifici públic. Aquests dos darrers autors van rebre el Premi al Treball de Recerca de Batxillerat inclosos dins els Premis Vila de Torredembarra l’any 2015. No cal que us digui que podeu comprar el llibre a les llibreries habituals. Xalareu.
"El baró de Maldà va ser a la Torre", Diari de la Torre, núm. 217, març de 2016, pàg. 18.

Comentaris

Entrades populars

EL COMÚ

CRISIS I COOPERATIVISME

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

23 de NOVEMBRE: 100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

El Cafè de Dalt: 156 anys d’història torrenca

El Montmell

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

Una idea per l’Ordenança General de Subvencions que vol elaborar l’Ajuntament de Torredembarra

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra