Vicent Ferrer, nascut a València el 1350, va predicar un dia a Tamarit. No és poca cosa. Pensem que va fer “bolos”, com diem els músics, per tota Europa i que va arribar a ser considerat “sant” per algunes de les branques del cristianisme. Mireu si n’era, d’important, que una llegenda explica que, estant malalt, fou guarit pel mateix Jesucrist. Diuen que feia uns sermons apocalíptics, dominant amb escreix l’art de l’oratòria. Els seus discursos duraven hores i els improvisava. Creava un clima especial que provocava reaccions exaltades entre els oients. El curiós del cas és que predicant per Europa sempre ho feia en català. Atribuïen a un miracle el fet que els auditoris el poguessin entendre. Doncs bé, es veu que a Tamarit va ser tal el seu èxit que la parròquia va prometre que mai més ningú predicaria en aquella trona. Passaren els anys i potser es perdé la memòria d’aquella promesa. El fet és que dos frares hi predicaren i es quedaren cecs per sempre més.
Aquesta llegenda fou recollida per Pere SADURNÍ (2000): Folklore del Penedès. Vol. 1. Sant Sadurní d’Anoia. Fundació Caixa Penedès, pàg. 325.
Comentaris