COR DE ROURE

A la portalada del temple romànic de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt, situat als afores del poble, hi podeu veure escenes de la Bíblia. En un capitell del segle XIII, però, hi ha un cavaller lluitant contra un lleó. Aquest és l’escut dels comtes de Santa Coloma de Queralt. La llegenda de Pere de Queralt “Cor de Roure”, primer comte de Santa Coloma, explica l’origen d’aquella imatge. Resulta que en una ràtzia dels sarraïns van agafar com a presoner, ni més ni menys, que al comte Pere. Els captors sabien de la fama de valent del nostre protagonista i no se’n van poder estar: li van prometre la llibertat si aconseguia vèncer a un lleó. Què va fer el Pere per vèncer a tant brau mamífer...? Molt bé! Pere es va encomanar a la Mare de Déu del Bell-lloc, guanyà la lluita i fou alliberat. Com agraïment va fer obres de millora al santuari i va fer esculpir la portalada que he esmentat al principi.
-Per escriure aquest retall he consultat Canela (2007:37) i la Viquipèdia.-

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

  El 21 d'abril a les onze del matí tindrà lloc a Bonastre una conferència sobre els relats tradicionals que hi ha darrera moltes de les festes populars i de les tradicions que celebren a Bonastre i als pobles de la rodalia. Parlarem de vots de poble, ermites, llegendes, advocacions, balls parlats, goigs i festes majors. No us ho perdeu! 
Imatge

Societat de Socors Mutus de Torredembarra (1866-1869)

La gent de Torredembarra de finals de segle XIX i principis del XX vivia preocupada per la manca de seguretat social. Literal. No hi havia cap prestació estatal per a les persones que es posaven malaltes. D’aquesta manera, es van organitzar tota mena d’entitats de caire local per tal de protegir als associats. Algunes de les confraries vinculades a les parròquies tenien entre els seus objectius assegurar als seus socis davant les malalties que no els permetessin treballar. La Societat de Socors Mutus de Torredembarra (SSMT) és l’entitat més antiga creada exclusivament amb aquesta finalitat. Coneixíem fins ara de l’existència de la Congregació de la Sang del Nostre Senyor Jesucrist (1873), la Societat de Sant Antoni de Pàdua (1872), la Societat de Sant Joan Baptista (1877), la coral la Veu del Poble (1901), la Societat sota l’Advocació de Sant Blai (1905) i la Societat Obrera de Socors Mutus del Roser (1924). Ara podem afegir la SSMT gràcies a les troballes de l’amic David Morlà. Ci
Imatge

CONFERÈNCIA SOBRE EL NUMEN MESTRE A PRATDIP

El dissabte 26 d'agost de 2017 vaig ser a Pratdip, al Baix Camp, parlant del Numen Mestre . Precisament, el Numen va néixer a Pratdip el 1923. Va ser molt emocionant compartir records sobre el Numen i el seu pare, el Miquel Mestre Avinyó. Molt agraït per l'organització i l'acollida que va anar a càrrec de l'Olga de Pratdip Turisme i de l'Ajuntament.
Imatge

MÚSICA I BICICLETES

La bicicleta és una font d’inspiració per als músics. Aquest invent de dues rodes és emprat com a símbol d’alegria i llibertat. Veiem alguns exemples i a cantar! Una de les cançons més famoses de Queen, el grup de Freedy Mercury i Bryan May, és “Bicycle”. La lletra enumera en primera persona del singular un munt de coses que no vol ser el protagonista de la cançó. I la tornada deixa ben clar el que sí vol fer: “I want to ride my bicycle”. Però si hi ha una cançó que ha esdevingut una mena d’himne de la bicicleta i de l’energia positiva, aquesta és la que van gravar els colombians Carlos Vives i Shakira. El videoclip de “La bicicleta” es va enregistrar a Barranquilla i a Santa Marta, a Colòmbia. El 2016 el tema es va difondre de manera massiva per internet. L’any 2023 superava els mil sis-cents milions de reproduccions a youtube. I la bici, un símbol de llibertat, “que me lleva a todos los lados”, i una invitació a l’amor, “llévame en tu bicicleta”. Carlos Vives, l’any 2017, va donar
Imatge

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque
Imatge

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

Aquest estiu podrem gaudir d'un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català faran una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat tindrem el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Seran cançons basques i cançons catalanes. "Serà un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient assegurat. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES- i en molts projectes musicals -com algunes gires amb Javier Muguruza-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és el cantant de TRES, amb els quals ha enregistrat el disc "Casa nova", i membre de Julivert, el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira com
Imatge

2021: TORREDEMBARRA SUPERA ELS 17.000 HABITANTS

La població de Torredembarra ha tornat a augmentar. Aquest gener de 2022 l’IDESCAT de la Generalitat de Catalunya ha publicat al seu web que Torredembarra té 17.251 habitants, 194 més que l’any anterior. El 2021 es van arribar als 17.057 habitants. Aquesta xifra demostrava que la vila havia augmentat quasi uns 900 habitants en dos anys. Sembla que aquesta tendència s’ha frenat amb la pujada d’enguany. Aquesta pujada afecta en la densitat de població, que ja arriba als 1.981 habitants per quilòmetre quadrat. A Catalunya aquesta xifra és de 242 i al Tarragonès, 824. El PIB per habitant el 2019 era (en milers d’euros) de 13,7. Aquesta xifra era menys de la meitat de la mitjana del Tarragonès (33,9). El 2020 (és la darrera xifra que l’IDESCAT  ha publicat) ha tornat a baixar. La xifra se situa a 12,8. Al Tarragonès aquesta xifra és del 28,5. El Tarragonès se situa una mica per sota de la mitjana catalana. En canvi, Torredembarra n
Imatge

EUSEBI MERCADER MERCADER

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts