Era una festa impulsada a les comarques de Tarragona per Manuel de Peñarrubia, que era el secretari de la Junta Provincial de Beneficiència i delegat provincial dels Amigos de la Fiesta del Árbol. Aquell 1915 diada era d’obligada celebració arran del Real Decret de 5 de gener dictat pel ministre de governació Sánchez Guerra, que llavors era el president de la Real Sociedad Espanyola de los Amigos del Arbol.
A proposta de la Junta Local de la Festa de l’Arbre, l’Ajuntament va aprovar celebrar la Festa la tarda del 30 de maig al Passeig de Mar, amb la corresponent plantada d’arbres. Durant el mes d’abril l’alcalde va començar a moure fils amb diversos viatges a Tarragona per poder celebrar la festa. L’11 de maig, Manuel de Peñarrubia escrivia al batlle, el republicà federal Josep Girol, per preguntar si ja tenien l’himne de l’arbre per als escolars i si ja l’anaven assajant. Els feia algunes recomanacions: “No hagan la fiesta como un entierro. Es fiesta de alegria, de niños, de árboles, de poesía.” Els demanava, també, que el vinguessin a buscar amb una tartana, ja que així podria passar la tarda a Torredembarra organitzant el programa de la festa.
A la festa hi van assistir les nenes i els nens de l’escola i una bona una colla de personalitats. Cal destacar la presència de Mariano i Rafael Puig i Valls, introductors de la festa a Catalunya. L’Arbor Day se celebra als Estats Units des del 1872. Els dos germans esmentats van visitar aquest país el 1893. El 1899 ja es va celebrar a Barcelona i la idea es va començar a estendre els anys següents.
El punt de trobada va ser a l’Ajuntament. La comitiva, formada per autoritats, nens, mestres, veïns i convidats, anava acompanyada per una banda de música de Tarragona, dirigida per Espinach (fill). Entre la gent destacava l’estendard dels Amics dels Arbres, el qual havia estat instal·lat al balcó del consistori. Van anar al punt de plantació triat, que era el passeig que duia a l’estació de tren. L’acte començà amb diversos parlaments. Després “se cantaron con expresión y colorido los Himnos del Árbol y de la Patria.” Seguidament es va repartir berenar pels 300 nens de la vila. En total es van plantar 100 arbres, entre pins i eucaliptus. També es van plantar dues palmeres.
Ens consta que els anys posteriors la festa es va continuar fent, amb diferents alts i baixos. El 1928, per exemple, el professor Pérez Rueda va fer un discurs. Després una colla de nens van cantar diverses cançons -L’arbre fruiter, El general bum, bum, La Naturalesa, etc.-. Posteriorment uns quants alumnes, entre els quals hi havia A. Sonsona, Tarragó, V. Gambin i J. Plana, van recitar poesies. L’últim en parlar va ser el mestre Lluís Arnalich. La festa va ser presidida per l’alcalde Moran, els regidors Guasch, Figuerola, Vidal, Farré, Fortuny, Morros, Gibert i Mercadé, el mossèn Joaquim Boronat, el mossèn Roig de Clarà, el representant del somatent local Antonio Olivella, el doctor Vallmitjana i altres. Al final es va fer un berenar i va cantar el Cor l’Àncora.
(la foto és d'una festa de l'arbre de la dècada de 1950)
"La festa de l’arbre", Diari de la Torre, núm. 203, gener de 2015, pàg. 24.
Voleu saber-ne més? Cliqueu aquí!
Comentaris