POSAR LA LLAVOR

Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre a Torredembarra

Segurament el culte a la natura és tan antic com la humanitat mateixa. Amb els arbres en concret, les persones hi tenim un agraïment gegantí. Aquestes plantes ens ofereixen fruits per menjar, ombra on descansar, imatges belles amb les que gaudir, fusta per la llar de foc, espai on fer-hi cabanes infantils i tantes altres coses. El paisatge de Torredembarra gaudia de la presència de les oliveres, els garrofers i alguna alzina supervivent. I malgrat els canvis, aquesta vila té molts arbres, alguns d’ells ben espectaculars.

Si reculem en el temps trobarem que Torredembarra ha organitzat en diverses ocasions la festa de l’arbre. Cal dir que durant uns anys va ser una festa obligatòria per als municipis. En aquestes festes es plantaven arbres, es cantaven cançons i els infants podien gaudir d’un petit berenar. Però d’on prové aquesta festa? Veiem tot seguit l’origen i alguns detalls que de les celebracions que es feien a la Torre.

Tal com explica Martí Boada al seu llibre Rafael Puig i Valls 1845-1920,[1] la festa de l’arbre es va importar a Catalunya des de Nebraska, als Estats Units, on se celebrava des de 1872 amb el nom d’Arbor Day. Una de les teories de la seva importació és la que explica que el tarragoní Puig i Valls va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el 1893. Ell mateix va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia. L’any següent ja es va celebrar la primera Festa de l’Arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un ampli ressò i ràpidament es va estendre per la resta de l’Estat i per França.

Una anècdota abans de continuar. Dèiem que un dels possibles importadors de la Festa de l’Arbre a Catalunya era el tarragoní Rafael Puig i Valls. Doncs bé, resulta que l’avi del torrenc Ramon Lloveras va treballar de paleta a les obres de la casa que Puig i Valls es va fer al Parc de la Ciutat, entre l’actual Eroski i la Plaça Imperial Tarraco. Puig, a més, va regalar a l’avi de Lloveras unes postals d’arbres monumentals de la zona. L’última curiositat és que aquestes postals encara les conserva.

D’aquesta primera època no tenim dades que la festa se celebrés a Torredembarra però sí que tenim algunes mostres de la presència dels arbres dins el nucli urbà: El 1860 es van plantar 150 arbres al costat de la carretera.[2] El 12 de gener de 1895 el ple municipal va acordar arreglar els arbres del passeig de l’Estació. El novembre del mateix any 1895 es van plantar arbres al mateix passeig i també a l’hospital. El febrer de 1896 es van plantar cinc arbres a la plaça de l’església. L’octubre del mateix any Jaume Espí demanava permís per plantar pel seu compte arbres al carrer Ample. A finals de 1906 es va projectar la plantació d’arbres al costat de la carretera del costat de la via.[3] L’any 1909 es van plantar eucaliptus.

La Festa de l’Arbre va esdevenir obligatòria l’any 1915 quan el Ministre de Governació Sánchez Guerra va dictar un Reial Decret obligant els ajuntaments a celebrar-la anualment. Sánchez Guerra era president llavors de la Real Sociedad Espanyola de los Amigos del Arbol i el 1922 seria president del govern espanyol.[4]

Així doncs, el 1915 l’Ajuntament de Torredembarra s’hi adhereix. Desconeixem si abans s’havia celebrat cap any, cosa que crec probable. Sabem segur, però, que el febrer de 1913 el governador havia fet arribar una carta a l’Ajuntament on anunciava la instauració de l’11 de febrer com a dia de la “FESTA DE L’ARBRE”.[5]

L’any 1915, a proposta de la Junta Local de la Festa de l’Arbre, l’Ajuntament va aprovar celebrar la diada la tarda del 30 de maig al passeig de Mar, amb la corresponent plantada d’arbres.[6] Durant el mes d’abril d’aquell any, l’alcalde de Torredembarra va començar a moure fils amb diversos viatges a Tarragona per poder celebrar la festa.[7] L’11 de maig de 1915, Manuel de Peñarrubia, secretari de la Junta Provincial de Beneficiència i delegat provincial dels Amigos de la Fiesta del Árbol, escrivia a l’alcalde de Torredembarra, el republicà Josep Girol. Li preguntava si ja tenien l’himne de l’arbre per als escolars i si ja l’anaven assajant. També aprofitava per fer algunes recomanacions: “No hagan la fiesta como un entierro. Es fiesta de alegría, de niños, de árboles, de poesía.” Els demanava, també, que el vinguessin a buscar amb una tartrana, ja que així podria passar la tarda a Torredembarra organitzant el programa de la festa.[8] Finalment, es van reunir el 22 de maig. Va ser al mateix Ajuntament i va comptar amb l’assistència de l’alcalde, el secretari, el cap del sometent local Antonio Olivella i l’advocat Manuel Munté, d’entre d’altres.[9]

La festa es va fer, finalment, el diumenge 30 de maig a les 5 de la tarda. Hi van assistir Mariano i Rafael Puig i Valls, Manuel de Peñarubia, l’alcalde Girol, el secretari Munté, el jutge sr Vila, el tinent dels carrabiners, el cap del sometent Antoni Olivella, el diputat republicà Julià Nougués i altres. El governador civil va excusar la seva absència moments abans de la festa. El punt de trobada va ser a l’Ajuntament. La comitiva, formada per autoritats, nens, mestres, veïns i convidats, anava acompanyada per una banda de música de Tarragona, dirigida per Espinach (fill). Entre la gent, destacava l’estendard dels Amics dels Arbres, el qual havia estat instal·lat al balcó del consistori. Van anar al punt de plantació triat, que era el passeig que duia a l’estació de tren. L’acte començà amb diversos parlaments: Munté, el secretari; el professor Montserrat; el sr Quesada; el diputat Nougués; Manuel de Peñarrubia, que va llegir el seu treball “Un recuerdo, un aplauso y un patriota”; Mariano Puig i Valls va agrair els elogis rebuts; finalment, va parlar l’alcalde. Després “se cantaron con expresión y colorido los Himnos del Árbol y de la Patria.” Seguidament es va repartir berenar per als 300 nens de la vila. En total es van plantar 100 arbres, entre pins i eucaliptus. També es van plantar dues palmeres.

Passada la cita, Peñarrubia escrivia a l’Ajuntament reclamant les fotografies que va tirar el senyor Torrens durant la festa i les 16 pessetes de despeses, que ell mateix havia avançat de la seva butxaca.

D’aquesta festa en va derivar una polèmica habitual en aquells anys a Torredembarra. Esteban Huguet Borràs va denunciar a la Junta Provincial de Beneficiència que la major part de les despeses de la festa les va pagar la Junta del Patronat Antoni Roig, en comptes en comptes de fer-ho l’Ajuntament.[10]

L’any 1916, la Festa de l’Arbre es va celebrar el 18 de juny al carrer de davant del Patronat Antoni Roig, a l’actual carrer Alt de Sant Pere.[11] La Festa va ser un èxit i es va aprofitar per homenatjar a l’indià Antoni Roig, patrici torrenc que havia llegat al poble gran part de la seva fortuna per donar formació gratuïta als infants i un suport econòmic a les parelles que es casessin. Van assistir diverses autoritats, entre les quals cal destacar el governador civil, Zacarías Ayala, el diputat a Corts Julià Nougués, el secretari de l’Ajuntament, Joan Baptista Perelló, l’alcalde i l’organitzador de la festa a nivell de Tarragona, Manuel de Peñarrubia.[12] L’Ajuntament va acordar que aquesta festa-homenatge es repetís cada any.

Sembla ser que l’any 1923 la festa havia caigut en desús a les comarques tarragonines. És per això que el governador civil de Tarragona va publicar un escrit demanant als pobles que tornessin a organitzar aquesta diada.[13] El 1924, la festa es va fer el 16 de març. Aquesta vegada es va demanar ajuda als tres mestres del Patronat Antoni Roig.[14] Els actes van costar 353 pessetes. El cronista de La Vanguardia afirmava que va ser un “derroche de poesía, música y alborozo infantil”.[15] El 1925 es va fer el 29 de març i els mestres de l’escola es van encarregar de tots els detalls.[16] El 1926 també es va fer.[17]

Finalment, hem localitzat una crònica de la Festa de l’Arbre de l’any 1928, segurament escrita per José María Bofill, publicada al setmanari La Patria. Es va fer al mes de març, en diumenge, i tot i el mal temps que va fer hi, va assistir molta gent. Tot plegat va començar a dos quarts de quatre de la tarda. Nens, mestres i autoritats es van dirigir al Patronat Antoni Roig. Allí el professor Ignasi Pérez Rueda va fer un discurs. Després una colla de nens van cantar diverses cançons (L’arbre fruiter, El general bum, bum, La Naturalesa, etc.). Posteriorment, uns quants alumnes, entre els quals hi havia Antoni Sonsona, Tarragó, V. Gambin i J. Plana, van recitar poesies. L’últim en parlar va ser el mestre Lluís Arnelich. La festa va ser presidida per l’alcalde Ramon Moran, els regidors Guasch, Figuerola, Vidal, Farré, Fortuny, Morros, Gibert i Mercadé, el mossèn Joaquim Boronat, el mossèn Roig de Clarà, el jutge municipal sr. Voltas, el cap de la Unión Patriótica José M. Bofill, el secretari de l’Ajuntament Miquel Mestre, el representant del sometent local Antonio Olivella, el doctor Vallmitjana i altres. Al final es va fer un berenar i va cantar el Cor Àncora de Tarragona.

Vaig parlar amb gent gran que encara recordava la celebració d’aquesta festa: les autoritats, la banda de música, el berenar, la bossa de regals, els versos i les cançons. Gabriel Comas va recollir en un dels seus articles un fragment d’una de les cançons que cantaven: “Cantem plantant i plantem cantant/ que tot és vida. Els bons plançons/ en uns bons camps fan més florida”.[18]

Una de les imatges que he aconseguit és de la festa de l’any 1955. La Roser Guasch em va explicar que entre les persones que hi surten hi ha el mestre Cayetano Mir, el metge i regidor Sergio Lucas Taixes, l’alcalde Manuel Giral Garcés i el mossèn Josep Manresa. Entre els nens es poden veure l’Antonio Pallarés, la M. Rosa Solé Jané, la Montserrat Mercadé Cantero, el José M. Mir i ella mateixa, la Roser Guasch Miracle.

Del 1956, he pogut escanejar una imatge cedida per la Trini Mir. Hi surten ella mateixa, la seva mare i el seu pare, que era mestre de l’escola. En aquella edició es van plantar plataners al carrer 19 de Enero, l’actual carrer 11 de Setembre. L’Ajuntament es va fer càrrec de les despeses.[19]

El 1957, la festa es va fer al nou carrer obert entre el camí dels Filadors i el camí veïnal de Torredembarra a Baix a Mar.[20] També el Rafael Núñez em va explicar una festa de l’arbre de quan ell era petit (dècada de 1950). En aquella ocasió els arbres plantats duien els noms de la parella de nens que ajudaven a plantar-los, al passeig que porta a la platja. El 1961 es van plantar arbres al Patronat Antoni Roig.[21] En Ramon Lloveras també em va explicar que conserva una fotografia de quan era petit (dècada de 1960), d’una altra festa de l’arbre feta a la Torre.

Al col·legi Antoni Roig, a la dècada de 1980, es va celebrar la festa de l’arbre en diverses ocasions. Una vegada es van plantar arbres a la zona verda del carrer Comarques Catalanes. Al pati del Molí de Vent també s’ha celebrat la festa de l’arbre en diverses ocasions. L’any 1993, l’Ajuntament va editar una enganxina en motiu de la Festa de l’Arbre. La Festa de l’Arbre s’ha celebrat en moltes altres ocasions.

Que bonic aquest retorn a la natura. Que bonic aquest agraïment que fem els pobles, la gent, les escoles i les entitats als arbres i les plantes. Que bonic aturar-se i adonar-se com és possible la vida en un planeta perdut en mig de la galàxia. Enmig de les presses, la modernitat i tanta tecnologia, que bonic mirar amb agraïment als arbres.

---

[1] BOADA, Martí (1995): Rafael Puig i Valls 1845-1920. Precursor de l’educació ambiental i dels espais naturals protegits. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

[2] CATALÀ, Lluís (2007): Societat, urbanisme i serveis públics a la Torredembarra del segle XIX. Torredembarra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas, pàg. 71.

[3] AMTO, diverses actes del ple municipal.

[4] El Tarraconense, 31-I-1915.

[5] AMTO, llibre d’actes, 15-II-1913.

[6] AMTO, llibre d’actes, 6-V-1915.

[7] Diario de Tarragona, 11-IV-1915.

[8] AMTO, expedient 269/1.

[9] El Noticiero Universal, 24-V-1915.

[10] AMTO, expedient 269/1, 1915. Per conèixer les denúncies sobre el presumpte mal ús dels fons del Patronat Antoni Roig en aquella època podeu consultar el llibre La Torredembarra republicana i federal (Jordi SUÑÉ, Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, 2008).

[11] AMTO, llibre d’actes, 18-V-1916.

[12] Tarragona Federal, 18-VI-16 i 24-VI-1916.

[13] Diari de Tarragona, 25-XII-1923.

[14] AMTO, llibre d’actes, 1-III-1924.

[15] La Vanguardia, 22-IV-1924.

[16] AMTO, llibre d’actes, 20-III-1925.

[17] La Vanguardia, 18-III-1926.

[18] COMES, Gabriel (2007): Dones. Torredembarra, Baix a Mar 1900-1936. Tarragona: Edicions el Mèdol, pàg. 49 i 50.

[19] AMTO, llibre d’actes, 10-III-1956.

[20] AMTO, llibre d’actes, 31-I-1957.

[21] AMTO, llibre d’actes, 23-II-1961.