"La pagesia a Torredembarra", Diari de la Torre, juny de 2012, núm. 173, pàg. 24. Fa uns anys, el Pere Abadia em va venir a veure a casa per a fer-me una proposta: calia recollir d'alguna manera aquell món de la pagesia torrenca que dibuixava el nostre paisatge. Sí, encara hi ha pagesos. Però abans el nostre entorn més proper era netament agrícola. Hi havia carros, més de quaranta cups per a fer vi, més de cent sínies, pous i unes de trenta cisternes escampades pel defora, basses per estovar el cànem, una vintena de casetes de pedra seca, eres per batre els cereals i les faves, ametllers, garrofers, horta i sembrats. També s'havien plantat molts moniatos i cotó. Els marges feien goig i pels camins trobaves homes i dones que anaven i venien de la feina. Al carrer Nou hi havia el Sindicat. Al carrer Mañé i Flaquer, el molí d'oli i la fassina per a fer alcohol. A la plaça de la Font, l'abeurador pels animals. Als baixos de les cases, vaques, cabres i altres petits animals. I el carro i el matxo! Cal recordar els oficis relacionats amb el món de la pagesia com ara els boters, el baster i els esparters.
Mans a la feina. Ens vam posar a escriure i amb el temps hem aconseguit tenir un esborrany. Vam anar a parlar amb uns trenta antics pagesos. El Jordi Rovira i el Quim Casals m'han ajudat a fer-ne una bona revisió. En el treball que tenim entre mans hi hem posat fotografies antigues. N’hi ha que són ben recents però que ja tenen un gran interès. Hem de pensar que el nostre paisatge ha canviat sobretot aquests darrers anys. Recordeu la masia cal Xitot amb la vaca lligada a fora? Era la dècada de 1990!
També hi ha un plànol de la vila amb la majoria de sínies marcades. Estem intentant identificar-les amb el nom de la partida de terra o el nom de la família que la treballava. Parlem del conreu de diferents productes, de la seva comercialització i de les tècniques de conserva. Esmentem tots els pastors i descrivim la seva tasca diària. De manera intercalada hi hem col•locat anècdotes que ens transporten a aquell temps en què les distàncies no es calculaven en quilòmetres sinó amb les hores de carro que hi havia entre un punt i un altre. Les associacions de pagesos s’esmenten per explicar l’esforç d’ajuda mútua per tal de tirar endavant i fer front a plagues i problemes de distribució. La més antiga l’hem documentat el 1873.
Ara convindria que totes les famílies de la Torre se’l llegissin atentament per tal de completar les dades que hi surten. Això estaria molt bé! Hem intentat esmentar tots els pagesos del municipi, carrer per carrer i sínia per sínia. Citem els noms dels propietaris, dels arrendataris, dels que treballaven a temps complert i dels que també anaven a la fàbrica o en mar. Ens ajudeu a revisar el text abans que el publiquem? Per contactar amb mi ho podeu fer escrivint-me al correu electrònic (antropologiaimesarrobagmail.com), trucant-me (660.....) o aturant-me pel carrer, que ja em coneixeu. Us puc fer arribar l’esborrany o podem quedar i petar la xerrada. També podem visitar el vostre tros o escanejar fotografies de quan collíeu raïm o arrencàveu patates. Serà un plaer.
