PRELUDI

 

“When the spirits are low, when the day appears dark,

when work becomes monotonous,

when hope hardly seems worth having,

just mount a bicycle and go out for a spin down the road,

without thought on anything but the ride you are taking.”

Arthur Conan Doyle (1859-1930)

 

Pedalar. Ser aire. Ser vent. Cop de pedal. Accelerar. Mantenir la velocitat i l’equilibri. No cal pensar-hi gaire. El plat gira constant i la cadena que es tensa fa el seu camí fins al pinyó. Així de fàcil, així de senzill. Sense benzina. Sense secrets per als profans. Tot a la vista. Res a amagar. Somriure als vianants o passar desapercebut. Silenci volgut o salutacions fugaces als que circulen. La bici no s’atura fins que arribem al nostre destí. Podem desviar-nos. Parar a comprar el diari o agafar una drecera.

Pedalar. Repetir. No cal donar-hi gaires voltes. Pedalar. El cap pot volar. Pensaments. El terrat, actiu. El moviment activa el cervell. Pedalar. La testa vola com quan camines una llarga estona. Pedalar i una cosa porta a l’altra. Pedalar. No cal wifi ni fibra òptica. No hi ha dades ni mòbil. Mans al manillar. El cap mira endavant. I pedalar. No hi ha whatsapps ni Google. I, és clar, retrobar-se. Reviure. El cos. Tenir força o no tenir-ne. Fred, calor, humitat, vent, pluja, soroll o silenci. Parlarem del silenci. Vent, un núvol o un sol radiant. El cos present. Ens obrim al món. Vida analògica per una estona. Pedalar.

Som a l’exterior. Som vida. Som part del tot. Notem tot el que passa. Existim. Pell. Sensacions. Fugim de la cuirassa que ens permet amagar-nos i no notar els canvi de temps. Mirem l’entorn amb pau. “El paisatge no té propietari”, va dir l’escriptor Henry David Thoreau.[1] Deu ser això, tornar a mirar més enllà del nostre nas, ser part del paisatge, fins i tot de la natura. I perdem la por, com diu l’escriptor Nick Moore:  “... no puedes estar más mojado. Rendirse a esto y aceptarlo produce un nuevo tipo de placer: una liberación física y mental de inhibiciones, miedos y prejuicios arraigados.”[2] Tornar a casa una mica transformats, mirant totes les coses d’una altra manera.



[1] Henry David THOREAU (2017): Caminar. Barcelona: Angle Editorial.

[2] Nick MOORE (2019): Mindfilness para ciclistas. Madrid: Librero, pàg. 27.

Comentaris

Entrades populars

CREIXELL, 1822

CD DE JULIVERT: A TAMARIT!

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

29 d'ABRIL: BIBLIOTECA MESTRA MARIA ANTÒNIA (TORREDEMBARRA)

CREIXELL FA MEMÒRIA

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA