PRELUDI

 

PRELUDI

“When the spirits are low, when the day appears dark,

when work becomes monotonous,

when hope hardly seems worth having,

just mount a bicycle and go out for a spin down the road,

without thought on anything but the ride you are taking.”

Arthur Conan Doyle (1859-1930)

 

Pedalar. Ser aire. Ser vent. Cop de pedal. Accelerar. Mantenir la velocitat i l’equilibri. No cal pensar-hi gaire. El plat gira constant i la cadena que es tensa fa el seu camí fins al pinyó. Així de fàcil, així de senzill. Sense benzina. Sense secrets per als profans. Tot a la vista. Res a amagar. Somriure als vianants o passar desapercebut. Silenci volgut o salutacions fugaces als que circulen. La bici no s’atura fins que arribem al nostre destí. Podem desviar-nos, parar a comprar el diari o agafar una drecera.

Pedalar. Repetir. No cal donar-hi gaires voltes. Pedalar. El cap pot volar. Pensaments. El terrat, actiu. El moviment activa el cervell. Pedalar. La testa vola com quan camines una llarga estona. Pedalar i una cosa porta a l’altra. Pedalar. No cal wifi ni fibra òptica. No hi ha dades ni mòbil. Mans al manillar. El cap mira endavant. I pedalar. No hi ha whatsapps ni Google. I, és clar, retrobar-se. Reviure. El cos. Tenir força o no tenir-ne. Fred, calor, humitat, vent, pluja, soroll o silenci. Parlarem del silenci. Vent, un núvol o un sol radiant. El cos present. Ens obrim al món. Vida analògica per una estona. Pedalar.

Som a l’exterior. Som vida. Som part del tot. Notem el que passa. Existim. Pell. Sensacions. Fugim de la cuirassa que ens permet amagar-nos i no notar els canvis de temps. Mirem l’entorn amb pau. “El paisatge no té propietari”, va dir l’escriptor Henry David Thoreau.[1] Deu ser això, tornar a mirar més enllà del nostre nas, ser part del paisatge, fins i tot de la natura. I perdem la por, com diu l’escriptor Nick Moore parlant d’anar en bicicleta i que plogui:  “... no puedes estar más mojado. Rendirse a esto y aceptarlo produce un nuevo tipo de placer: una liberación física y mental de inhibiciones, miedos y prejuicios arraigados.”[2] Tornar a casa una mica transformats, mirant totes les coses d’una altra manera.


[1] Henry David THOREAU (2017): Caminar. Barcelona: Angle Editorial.

[2] Nick MOORE (2019): Mindfilness para ciclistas. Madrid: Librero, pàg. 27.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

TAULA RODONA SOBRE ELS CENTRES D'ESTUDIS

  Ha estat un acte ple d'idees suggerents. Hem conegut una mica més entitats germanes com el Centre d'Estudis d'Altafulla i el Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. També hem pogut conèixer la tasca de l'Institut Ramon Muntaner. És l'hora dels centres d'estudis!
Imatge

Educació, vides precàries, pantalles i mètodes no contrastats

Esborrany - text en construcció Introducció La notícia va caure com una llosa, de sobte, l’endemà de les eleccions municipals de 2023. Tot anava bé de manera oficial. La maquinària publicitària funcionava a tot drap. El sistema s’avaluava contínuament, a tothora i de manera minuciosa, com mai s’havia fet abans. Noves tècniques, plans individualitzats i noves tecnologies aplicades a l’ensenyament.  I de cop apareix la notícia: Catalunya se situa per sota de tot en comprensió lectora, a nivell de tot l’Estat a quart de primària, només per damunt de Ceuta i de Melilla. L’estudi PIRLS dona una puntuació a Catalunya de 507,14 punts, mentre que la mitjana, en el conjunt de comunitats de l’Estat, és de 521. La mitjana europea és del 528. Astúries, la regió amb millor nota de l’Estat, arriba als 550. Què ens ha passat? Catalunya era a l’avanguarda del sistema, tenia la mirada posada a Europa i l’excel·lència i l’esperit de superació formava part de la seva identitat. Com és que els infants no
Imatge

EL RECREO, EL CAFÈ DE DALT

La Torre va arribar a tenir tres grans cafès, amb les seves respectives sales de ball, on cada setmana es projectava cinema. Eren el Centre Republicà (el Sabó), la Unió (cal Maiam) i el Recreo (el Cafè de Dalt). Al carrer Santa Rosalia, que antigament era un carrer ple de petits tallers i amb una cooperativa de consum que funcionava de manera exemplar, hi havia el Recreo. Tothom l’anomenava el Cafè de Dalt. Tenia cinema i una gran sala on es prenia cafè i es  jugava a cartes, al dòmino i als escacs. Les taules, és clar, eren de marbre i de ferro forjat. Des de finals del segle XIX i fins a principis del segle XXI, les seves quatre parets van ser testimoni d’una part de la història del nostre poble. Josep Arnalich Solé i Teresa Trèmul Bertrull van comprar la finca el 1868 on al cap de poc van construir les dues sales i un habitatge al mig. S’han conservat imatges i estatuts de la societat recreativa que va desenvolupar la seva activitat en aquest espai. Aquests documents ara són un peti
Imatge

LA VIDA DESPRÉS DE LA PANDÈMIA

L’any 2020 serà recordat per la pandèmia provocada pel coronavirus que es va estendre ràpidament per tot el món de manera letal. La resposta de molts Estats va ser confinar la seva població per tal de fer baixar la corba de contagis. Després de dos mesos a casa moltes famílies van redescobrir algunes coses i una d’elles va ser la bicicleta. La necessitat de distància social a l’hora de desplaçar-nos va fer que tornéssim a mirar la bici que teníem ben guardada per a l’estiu. A més a més, gran part de la població va prendre consciència de la fragilitat de la vida, de la necessitat de cuidar el cos, de reduir la contaminació, de guanyar espais públics per a peatons i ciclistes. La mateixa Organització Mundial de la Salut en va recomanar el seu ús durant la pandèmia per ser un mitjà de transport segur, que evitava contagis a les zones urbanes. Quan va començar el desconfinament, les botigues es van omplir de nous compradors i de persones que volien reparar la seva antiga bicicleta, que f
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquest llistat em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic
Imatge

LA BICICLETA ÉS HUMANISME

  “Pero experimentar lo inútil es lo más difícil para el ser humano actual.” NUCCIONO ORDINE , La utilidad de lo inútil , 2013.   Tal i com afirma l’antropòleg francès Marc Augé al seu llibre Elogio de la bicicleta, aquest vehicle de dues rodes forma part de la història personal de cadascú de nosaltres. Tothom recorda quan va començar a anar amb bici . N’hem parlat. És un record que guardem per sempre. Muntar en bicicleta et retorna a aquelles primeres sensacions. Va ser el dia que el cos es va moure lliure pel món exterior, el dia que els peus van deixar de tocar a terra i el cos es desplaçava. La bici i tu, un sol objecte que es mou. Per cert, heu provat de fer dibuixar una bicicleta a un infant? És molt divertit! Tal i com remarca antropòleg esmentat “los ciclistas acarician conscientemente la ilusión de seguir siendo jóvenes y, por eso mismo, continuan siéndolo un poco”. Anar en bici permet a l’adult tornar a jugar. Però en termes capitalistes, jugar és inútil. No se
Imatge

PROTECCIÓ CONTRA LLAMPS I TEMPESTES

Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya (1935) explica al seu llibre Aynedra publicat el 2022 que quan era petita anavena la Riera de Gaià a la professó del Sant Enterrament. Portaven un ciri que deixaven al Monument fins el diumenge. Llavors el recuperaven i el portaven a casa. Aquell ciri s’encenia quan algú de casa estava malalt o llampegava. El ciri guaria i protegia dels llamps! Per cert, el Diumenge de Glòria la mare de la Neus, la Teresa Mercadé Suñé, li feia recollir nou pedretes. El dia que llampegava havien de llençar una d’aquelles pedres per aturar la tempesta. El torrenc Raül Flores va recollir una pràctica semblant a Torredembarra. Es tractava de plegar les “pedres del soroll” a les deu del matí de Dijous Sant, tot just quan la matraca començava a sonar. Calia agafar-ne dotze, una per cada mes de l’any. Quan hi havia tempesta, es llençaven al carrer per esvair la calamarsa o es posaven a la finestra per allunyar els llamps. Altres famílies n’agafaven deu, de pedres, que era l’hor
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. EDAT MITJANA Torre de la Vila, antic castell (cal Serafí), restes de la muralla, portal de la Bassa i portal de padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). Masia de cal Ratxet (no sé posar-hi data, s'hauria de consultar). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal
Imatge

GIRA JULIVERT 2023!

Julivert presentarà al llarg de tot el 2023 el disc A Tamarit! , que va sortir el 27 de setembre de 2022. Per ara, tenim confirmades les dates següents: 21 de GENER: Sant Cugat del Vallès  ( Festa dels Foguerons ) 22 de GENER: Malla (Osona) 8 de MARÇ: festa particular 10 de MARÇ: festa particular  18 de MARÇ: Picamoixons 31 de MARÇ: Creixell, 19h, Bibliocreixell 20 d'ABRIL: Festa particular 6 de MAIG: El Prat de Llobregat  20 de MAIG: Abadiño (+Huntza) 21 de MAIG: Cervera  27 de MAIG: Cervià de les Garrigues (18h) 29 de MAIG: Tarragona (festa particular) 2 de JUNY: Pamplona 3 de JUNY: Montbrió del Camp  9 de JUNY: Segur de Calafell 12 de JUNY: Tarragona 17 de JUNY: Vitoria 21 de JUNY: Cunit 23 de JUNY: Elna 2 de JULIOL: Sant Martí de Tous  13 de JULIOL: Torredembarra 14 de JULIOL: Colldejou 28 de JULIOL: Calaf 28 de JULIOL: Festa particular 4 d'AGOST: El Pla de Manlleu 10 d'AGOST: Durro  20 d'AGOST: Alió 23 d'AGOST: El Vendrell  La foto és de la Roser. 25 d'AGO