El quadre de sant Antoni d’Altafulla

Va haver-hi un temps que els veïns dels pobles no tenien gaires eines per front a plagues o epidèmies. Moltes vegades acabaven invocant a algun sant. En cas d’aconseguir aturar les malvestats, el poble li prometia devoció eterna. D’aquí neixen les festes votives com la festa del Quadre de Torredembarra o la de Sant Nicaset del Catllar.
Doncs bé, el 1820 una gran sequera afectava a Altafulla cosa que va arribar a provocar la fam dels seus veïns. Ja sabeu que els problemes mai venen sols i va aparèixer una mortífera epidèmia que provoca desenes morts.
Els veïns van baixar en processó el quadre de sant Antoni pintat a principis del segle XVIII conservat a l’ermita. El passejaren per tots els carrers i en arribar al carrer de l’Espinac –a l’entrada del poble venint de l’ermita- va aixecar-se un núvol negre que s’anà fent més gran i esvaint-se a mesura que la processó avançava. D’aquesta manera, amb el núvol desapareixent, l’epidèmia va esfumar-se. En senyal de gratitud van deixar el quadre mig any al poble. Per la pasqua florida de l’any 1821 retornaren, amb gran solemnitat, el quadre a l’ermita.
Des de llavors els altafullencs celebren la festa votiva a sant Antoni al voltant de l’11 de setembre, que és el dia que van baixar el quadre. I el dimarts de pasqua, el dia de retorn del quadre, també és celebrat anant a dinar pels voltants de l’ermita.
Això que escric ho explica amb tot detall Isidre Saludes a l’article “Tricentenari de l’ermita de sant Antoni”, publicat als Estudis Altafullencs 38 (pàg. 7-17) el 2014.
Un testimoni del 1853 recollit per Francesc Blanc (a “Manel Roig Pallarès, regidor i alcalde al quatrienni 1850-1853”, Estudis Altafullencs 34, pàg. 7-39, 2010), explica que era tradició celebrar el vot a Sant Antoni el tercer diumenge de pascua de Resurrecció “con toda pompa, decoro y solemnidad, acostumbrandose por la tarde bailar en la plaza de la Iglesia del santo una cocas con cuyo producto se costean los gastos de función y el descuento de las mismas se destinó a la reparación del santuario y casa del hermitano.” Ball de coques!

Parlant de sequeres, una de molt llarga va succeir el 1552. Els cònsols tarragonins i el Capítol Catedral van fer una crida als pobles veïns per trobar-se a la capital el 8 de març i fer processó amb el braç de santa Tecla per demanar la seva intercessió. Els consells municipals d’Altafulla i de Tamarit hi anaren junts. En arribar a la platja Llarga començà a ploure. Els actes es feren dins de la Catedral perquè no va parar de ploure. Va funcionar! Ho he llegit al segon volum de la Història d’Altafulla (2007) escrit per Salvador-J. Rovira i editat pel Centre d’Estudis d’Altafulla.

(La imatge és de la processó del dimarts de pasqua del 1957. Està extreta dels Estudis Altafullencs 38).

Comentaris

Entrades populars

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

VISCA SANTA ROSALIA!

MIQUEL MESTRE AVINYÓ I EL COOPERATIVISME A TORREDEMBARRA

LA VEU DEL POBLE

RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ

CRÒNIQUES COLONIALS

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI