- Article per al web www.terresdelgaia.org
Aquests dies de confinament s’ha parlat molt dels productes
locals, del kilòmetre zero, de la pagesia i la ramaderia. Els experts preveien
una gran crisi global quan la producció del petroli anés a menys. I els
ecologistes i els científics ja fa anys que ens alerten que l’actual model de
creixement econòmic ens porta a un atzucac ambiental. I, al final, tot a petat
abans d’hora. Més que mai, hem vist la importància de tenir ben a prop els
pagesos i les pageses i tots els sectors laborals que ajuden a mantenir la
nevera plena.
Pel camí hem hagut d’abandonar camps de conreus, terres
fèrtils on hi ha crescut el bosc o on hi hem construït ufanosos blocs de pisos.
El preu que es paga als productors del país, ja siguin de llet, de taronges, de
raïm o d’oli, no serveix ni per pagar les despeses. D’aquesta manera, condemnem
al sector a desaparèixer. I mica en mica, ens hem anat carregant el sector
primari local i amb ell tot un conjunt de coneixements ancestrals que van
permetre la vida durant generacions.
Tot això bé a tomb perquè aquests dies recupero una recerca
que tenia al calaix. Es tracta de recuperar aquesta memòria agrícola i ramadera
del meu entorn local, Torredembarra. Aquest municipi del Baix Gaià, que tots
coneixereu per la platja natural dels Muntanyans, el barri marítim o les festes
majors que tenen lloc al nucli antic, era un poble pagès. També tenia pescadors
i una indústria mitjana que durant el segle XX va donar molta feina als pobles
de la rodalia. Es conreaven tots els terrenys de secà –vinya, oliveres,
garrofers, ametllers i pocs avellaners- i de regadiu, amb més de 100 sínies que
permetien produir melons, moniatos, espigalls, enciams, escaroles i, fins i tot,
cotó.
Si voleu donar una ullada al meu treball i ajudar-me a posar
ordre a les idees, no dubteu en escriure’m. Us enviaria el pdf de l’estudi i
podríeu enviar-me les vostres opinions o coneixements. Moltes gràcies per
avançat i... visca la terra!
Comentaris