Tirar confits o morir

Càntirs fets a Torredembarra conservats al Museu de la Terrissa.
El naixement d’una criatura era molt celebrat en un poble. Hi havia el costum d’anar a casa després del bateig i tirar confits, avellanes o llaminadures des de la finestra. Al carrer s’esperaven els veïns i les veïnes que arreplegaven el que podien. Encara hi ha alguna casa on es fa. Quan jo era petit ho feia tothom. No sé com, però la canalla ens assabentàvem on tiraven a bateig i allí estàvem, puntuals.
He llegit que a La Tartrana, una revista que publicava el Centre d’Estudis d’Altafulla a la primeria, que era costum en aquest poble que els veïns trenquessin càntirs a terra per tal que la comitiva que venia de l’església amb el nadó trepitgés la terrissa. Potser era una mena de metàfora del que seria la vida, un lloc dur, ple d’entrebancs que s’han de superar. I en arribar a la casa de la família que havia parit es tiraven els pertinents confits. Si no en llençaven, corrien el perill de morir. O això deia la cantarella que recitava la gent congregada al carrer: “Tireu confits/ que són podrits./ Tireu avellanes/ que són fallades./ Tireu confitura/ o sinó es morirà/ la criatura.” A Castellvell del Camp també la deien aquesta cantarella.[1] Es devia fer a tots els pobles de la rodalia. L’antropòloga Rosa M. Canela ho ha pogut documentar en diversos municipis. La mateixa antropòloga ha pogut documentar que a Verdú, a l’Urgell, es tirava un càntir des del balcó o la finestra de la casa on naixia la criatura.[2]
Aquesta pràctica està documentada a Altafulla amb tot detall gràcies a la correspondència conservada entre Josep Ixart i l’escriptor Narcís Oller.



[1] Jordi SUÑÉ (2010): Parlen les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp. Castellvell del Camp: Ajuntament de Castellvell del Camp.
[2] Rosa M. CANELA (2017): Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Comentaris