Aquest text és una adaptació d’una
sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per
l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà
desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc.
Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el
Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i
els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés
per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest
interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats
i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella
de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de
Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran
i Ardenya).
L’objectiu de tot plegat és parlar
del concepte de “Baix Gaià”. Què és? Quan es popularitza aquest terme? Quins
projectes hi ha en marxa que tinguin en el seu imaginari el conjunt dels onze
municipis? Quins projectes pretenen mancomunar serveis per ser més eficients,
viure millor i atreure fluxos turístics i econòmics? Per què Baix Gaià i no
Tarragonès Nord? Per què ara i no abans?
És important parlar-ne. Hi ha aspectes
que poden millorar. Hi ha temes que ens han ajudat molt. Darrerament, sembla
que haguem perdut força. En el seu moment, es va generar una presència
destacada als mitjans, es va iniciar la restauració de patrimoni i la seva
senyalització. Animem-ho, ningú ho farà per nosaltres. Siguem creatius, pensem-hi.
El Baix Gaià està ubicat al tram
final del riu Gaià. És un territori que mira al mar. Ho fa des del massís
situat entre Renau i Salomó fins a les terres més baixes. El pic més alt és la
Mola (317 m), a la cruïlla dels termes municipals de la Pobla de Montornès,
Creixell i Bonastre. Altres punts alts són el Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella
de Gaià i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre. Són muntanyes
de poca alçada però que defineixen un paisatge marcat pels conreus de secà, la
pedra seca i les carreteres interiors estretes i sinuoses.
Tal i com indica la fitxa del Baix
Gaià, publicada per l’Observatori del Paisatge i escrita per un equip
interdisciplinari de investigadors de la Universitat de Girona i de la
Universitat Rovira i Virgili,[1]
aquest tros de món es caracteritza pel “relleu de serres ondulades i turons de
baixa altitud”, la presència del riu Gaià i una colla d’afluents que li són
tributaris, boscos de pins i grans urbanitzacions. El litoral conserva uns
espais naturals valuosos i a l’hora “està sotmès a una dinàmica molt intensa de
creixement urbanístic” i és una “zona de pas de grans infraestructures de
comunicació”.
El geògraf Diego López apunta que
“els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta
de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues
comarques.”[2] El Baix Gaià s’ubica dins
del Tarragonès, entre Tarragona i el Vendrell, entre l’àrea metropolitana de
Barcelona i la zona turístico-industrial-residencial de Tarragona. A part dels
onze municipis, el Baix Gaià inclou nuclis històrics amb personalitat pròpia
com Baix a Mar i Clarà de Torredembarra; Ardenya i Virgili de la Riera de Gaià;
i Ferran de Tarragona, a l’antic terme de Tamarit. Cal no oblidar-nos de
Rubials, el nucli despoblat situat a la Pobla de Montornès, a tocar de la
carretera que porta fins a la Nou de Gaià i dels debats oberts a nuclis propers
com l’Argilaga.[3]
El Baix Gaià, aquest conjunt de
pobles esmentats, tenen una relació històrica de proximitat i d’intercanvi humà
i comercial. El curiós del cas és que sigui un riu tan petit i, durant
molts anys oblidat, el Gaià, qui uneix
aquests municipis i els doni identitat.
El biòleg Toni Bara ha explicat la
importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià per la seva elevada
heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats.[4]
Cal destacar el mosaic de paisatges agrícoles i boscos mediterranis i la funció
de connector biològic de tot plegat entre el litoral i la Catalunya interior.
La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la
platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la
platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.
Es tracta, doncs, d’una zona de clima
mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts.
Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos que
treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a la
Pobla de Montornès, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, Salomó i el Catllar.
També hi ha petites empreses del sector primari que fan viables propostes
interessants vinculades a l’agricultura ecològica.
Malgrat els esforços, la pagesia ha
anat enrere al llarg de les darreres dècades. L’any 1989, encara es conreava el
33% de la superfície del Baix Gaià.[5] De la mateixa manera, la
ramaderia[6] i la pesca[7] també han vist reduïdes les
seves activitats.
Pel que fa a la indústria, han anat
desapareixent les empreses mitjanes (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, CREUS,
etc.) que tants llocs de treball havien donat en el seu moment.[8] Encara queden, però,
fàbriques importants que donen vida a alguns pobles com la Recasens de la
Pobla. Actualment, hi ha diverses zones industrials com les de Torredembarra,
la Riera de Gaià o la de Roda de Berà però responen a un model postindustrial
basat en la instal·lació de magatzems de distribució que donen pocs llocs de
treball.
La bombolla immobiliària, fins que va
esclatar el 2008, va accelerar el procés d’abandonament del camp i l’aprimament
del sector secundari. El procés de creixement urbanístic va afectar sobretot
als pobles costaners. Malgrat la major oferta d’habitatge, el creixement dels
preus va ser espectacular. En aquells anys de boom immobiliari, l’atur als
municipis del Baix Gaià no superava el 2,5%. Pa per avui gana per demà. Avui és
demà.
[1] Joan NOGUÉ; Pere SALA; Departament de Territori i
Sostenibilitat; Associació Empresarial Química de Tarragona (eds.) (2012): Catàleg de paisatge. Camp de Tarragona.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat,
pàg. 593.
[2] Diego LÓPEZ (1995): Geografia del Baix Gaià. Altafulla:
Centre d’Estudis d’Altafulla, pàg. 15.
[3] Marc DALMAU (2017): “L’Argilaga del Gaià o l’Argilaga del
Camp? Reflexions entorn la pertinença de l’Argilaga al Baix Gaià”, Estudis Altafullencs, núm. 41, pàg.
73-80.
[4] Toni BARA (2004): Proposta de LIC per a la regió Mediterrània,
El Riu Gaià i el litoral associat, Renau, pàg. 10-12.
[5] Diego LÓPEZ (1995):
pàg. 105.
[6] A Torredembarra, per
exemple, l’any 1982 hi havia 27 explotacions
i el 1999 només en quedaven 2. Veieu Santi GUASCH (2004): “El
desenvolupament econòmic”, DDAA, L’Aventura
Democràtica. Torredembarra 1979/2004, citat, pàg. 80.
[7] Gabriel COMES (2002): Adéu, sorra! L’última activitat pesquera al
barri Marítim de Torredembarra. Barcelona: Nodo Moda, SA.
[8] Oriol NEL·LO (2001): Ciutat de ciutats. Torredembarra: Ed.
Empúries, pàg. 113.
La població del Baix Gaià va augmentar de cop al llarg de la segona meitat del segle XVIII arran de la intensificació del comerç de vi i aiguardent. La davallada poblacional va ser evident a finals del segle XIX arran de l’extensió de la plaga de la fil·loxera i la fi del comerç amb les amèriques després de la pèrdua de les darreres colònies. Al llarg del segle XX, la població es va mantenir força estable, excepte el boom demogràfic iniciat a la dècada de 1960 i els anys previs a l’esclat de la crisi de 2007. (...)
Comentaris