La Dolors Palma ha adaptat la llegenda de la Santa Mà recollida al Legendarium de Domènec Ribes. En el seu moment va aparèixer al llibre pòstum de Jacint Verdaguer Rondalles (1905). Llegeixo l’adaptació al blog de la Dolors i us la resumeixo aquí sota:
Hi havia dos monjos al Monestir de Santes Creus que s’estimaven molt. Es van prometre que el primer que morís rebria les oracions i els sufragis de l’altre i una absolta diària sobre la seva fossa. Arribà la mort d’un d’ells i l’altre complí fil per randa el promès. En acabar l’absolta, quina va ser la seva sorpresa, de la tomba en va sortir la mà del seu company per beneir-lo. L’endemà va passar el mateix. Així ho feren cada dia fins que un dia el monjo viu n’informà a l’abat.
Al cap de poc temps van organitzar una absolta col·lectiva, envoltant la fossa. L’Abat hi era i l’amic del monjo, també. En el moment d’aparèixer la mà, l’Abat l’encaixà amb la seva. Es veu que la mà va ser guardada durant molts anys al reliquiari del monestir fins que fra Gaietà Rovira va portar la mà al monestir de Vallbona. Encara hi deu ser.
Comentaris