Els naixements eren molt celebrats per les famílies i també per la
comunitat. Es feia el bateig a l’església. «A mi em va batejar mossèn Francisco
Vives.» (Josep Solé) «I a mi!» (Maria Brugarola) De mitjana, es tenien molts
més fills que avui en dia. «Abans eren molts germans a les famílies.» (Joan
Virgili)
El Jaume Arall recorda que es tirava a bateig i després es feia «ressopó»
per la família. L’Alvar Font encara va tirar a bateig quan van néixer els seus
fills. «N’hi va haver dos que van partir una pesseta de paper per la meitat
quan baixava volant. Van agafar la meitat cadascú i no van ser capaços
d’ajuntar-la. Un deia que és meva, que és meva... Érem joves. I confits! Sí,
home, quan hi havia un bateig anava tot Déu allí, a plegar. Ara potser no fan
res d’això ja. Però llavors, sí, era un festival de la casa. De la finestra de
dalt, tiraven.» (Joan Virgili)
«Com que nosaltres érem pagesos i teníem avellanes i umetlles,
doncs això la gent ho agraïa, també en tiràvem. I compràvem confits i carmelos
i tiràvem confits i carmelos, eh? Fèiem bateig, sí. Ho posàvem dins
d’una cistelleta i ho tiràvem des d’una finestra perquè ho agafessin. Algun
camí, potser al principi, el padrí feia el gesto de tirar algun diner
per veure com se tiraven els xicots.» (Emília Gual)
Imatge cedida per Josep Font.
SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ, CONSULTEU EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA.
Comentaris