PROTECCIÓ CONTRA LLAMPS I TEMPESTES

Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya (1935) explica al seu llibre Aynedra publicat el 2022 que quan era petita anavena la Riera de Gaià a la professó del Sant Enterrament. Portaven un ciri que deixaven al Monument fins el diumenge. Llavors el recuperaven i el portaven a casa. Aquell ciri s’encenia quan algú de casa estava malalt o llampegava. El ciri guaria i protegia dels llamps! Per cert, el Diumenge de Glòria la mare de la Neus, la Teresa Mercadé Suñé, li feia recollir nou pedretes. El dia que llampegava havien de llençar una d’aquelles pedres per aturar la tempesta.

El torrenc Raül Flores va recollir una pràctica semblant a Torredembarra. Es tractava de plegar les “pedres del soroll” a les deu del matí de Dijous Sant, tot just quan la matraca començava a sonar. Calia agafar-ne dotze, una per cada mes de l’any. Quan hi havia tempesta, es llençaven al carrer per esvair la calamarsa o es posaven a la finestra per allunyar els llamps. Altres famílies n’agafaven deu, de pedres, que era l’hora que començava a sonar la matraca i l’hora de la resurrecció. Flores va recollir de fonts orals, la cantarella que es cantava en llençar la pedra a la manera de conjur: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no ens deixeu!” Per plegar les pedres, la canalla anava cantant aquesta cantarella: “Cuca, cuca, surt del niu que Nostre Senyor és viu. Cuca, cuca, surt del forat que Nostre Senyor ha ressuscitat.”

Veieu Raül FLORES (2012): “El campanar de Sant Pere de la Torredembarra”, Recull de Treballs, núm. 13, pàg. 5-25.

Comentaris

Entrades populars

VARA PER TRES!

CONCERTS TOT SOL

11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

Pescadors, cuina i novel•les

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

LA POBLA DE MONTORNÈS: UN VIATGE PEL RECORD