DISSABTE, RUTA PER CREIXELL


La foto és del Josep Maria Solé.

La fotografia és de Josep Xufré.


CRIMS

La ruta per Creixell

0. Benvinguda. 

1. PLAÇA MAJOR

CONTRABANDISTES

DINAMITA

2. CAL CABALER

ELS TÚNELS (I ELS LLEGENDARIS)

ELS CARLINS

3. CASTELL

BERTA I CLIMENT

LA TACA

LES BRUIXES I LES ÀNIMES

4. MIRADOR:

L’AIXADA

ELS PIRATES

ELS DOS CAPELLANS


CREIXELL.CRIMS

Festival de novel·la criminal en català

Ruta criminal

Organitza: Ajuntament de Creixell i Bibliocreixell amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Institució de les Lletres Catalanes i altres entitats del Camp de Tarragona.

Dissabte, 1 de juliol de 2023

Plaça Major, 19h

0. Benvinguda 

Benvinguts a Creixell, ben trobats al Creixell.crims, el festival de novel·la criminal en català.  Com tots els pobles,  Creixell també té els seus propis morts. Avui passejarem pels escenaris on bandolers i pirates, corsaris, traficants i veïns respectables van decidir acabar amb la vida d’algú que els feia nosa. Tota la documentació està extreta del llibre Creixell fa memòria, publicat l’any 2022 per l’Ajuntament de Creixell. També hi ha algun retall de Vots de poble (Ganzell, 2021). Les meves fonts les trobareu citades als llibres: converses amb avis i àvies, retalls de diari, llibres, documents antics i casualitats que et porten a resoldre assassinats creuant les dades que tenim a la taula de treball. Posem llum a la foscor. Comencem!

Abans de res! Creixell és un poble de 4.000 per la major part de la seva història no va passar dels 400! Les desenes de carrers que ara es perden per les urbanitzacions, abans eren camps de conreu i masies. Creixell va arribar a tenir només 250 habitants abans de l’arribada del turisme de la dècada de 1960. És possible el crim en un poble tan petit? Sí.

1. PLAÇA MAJOR

CONTRABANDISTES

Som a la plaça Major, la plaça més important de Creixell, el centre neuràlgic de la seva vida durant segles. Darrere hi tenim cal Figuerola, la casa d’un indià. A tocar podem veure l’Ajuntament nou. El carrer Major ve a petar a la plaça. És on hi havia tres botigues. Hi havia l’estanc i la telefònica. I en aquesta plaça vivien contrabandistes. Qualsevol dels teus il·lustres veïns es podia dedicar a l contraban quan queia la nit. Les barques descarregaven fardells amb productes, sobretot tabac, i els col·laboradors locals els amagaven en coves, forats i barraques. Després, una xarxa ben organitzada, distribuïa la mercaderia per arreu.

Una tècnica molt habitual per amagar paquets era simular formiguers. Els «formiguers» eren carboneres. Hi havia veïns que feien carbó i, a més a més, tots els pagesos feien «formiguers» sota els garrofers per tal d’abonar la terra. Entre tants formiguers que hi havia al defora, els de mentida passaven desapercebuts. Els carrabiners van acabar per descobrir el truc i es van armar amb llances que punxaven a terra fins que trobaven els forats.

“A tot arreu hi havia els secrets”, m’explicava el Joan Guasch fa molts anys. Al camp es feien forats que podien arribar a tenir escales. Després “hi fotien una pedra o una fusta dalt que tapaven de terra.” (...)

Comentaris

Entrades populars

EL COMÚ

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

FUSTEGUERES

CRISIS I COOPERATIVISME

EL BAIX GAIÀ AL SEGLE XX

La Pedra Alta de Can Ferrer

GIRA JULIVERT 2024!

SANT NICASI DEL CATLLAR