ELS JUDICIS SUMARÍSSIMS


El projecte "Creixell fa memòria" continua en marxa. Després d'haver publicar el llibre, seguim el procés de recerca. Aquest Nadal hem pogut tenir accés als judicis sumaríssims que van afectar a diversos veïns de Creixell. Aquest hivern passarem a analitzar el contingut d'aquesta documentació.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

FLORENCI CIURÓ MERCADÉ

  Florenci Ciuró va ser un torrenc que va treballar a de bomber a Barcelona. Va ser mobilitzat durant la guerra i va aconseguir jubilar-se el 1965 exercint aquest ofici a la capital catalana. Va néixer el juny de 1898, els seus pares eren Francesca i Josep. El seu germà Francisco era pagès i vivia al carrer de la Muralla. Florenci va entrar al cos de bombers el 1928. Va morir el 1987. Hem pogut recuperar la seva memòria gràcies al web Bombers en Guerra . 
Imatge

11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria químic...
Imatge

PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS ALTAFULLENCS 49

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

PÉREZ FARRÀS I TORREDEMBARRA

Enric Pérez Farràs va ser un militar molt important a la Catalunya de la II República. Va néixer a Lleida el 1884. Va ser comandant d’artilleria de l’exèrcit espanyol. El president Francesc Macià el va nomenar cap dels Mossos d’Esquadra. Quan Companys va proclamar l’Estat català l’octubre de 1934, va participar de la defensa del Palau de la Generalitat. Posteriorment, va ser jutjat i condemnat a mort. Pérez Farràs va salvar la vida per l’indult decretat arran de la victòria del Front d’Esquerres a principis de 1936. Un cop va recuperar el seu càrrec va haver de fer front a la sublevació militar de l’estiu de 1936. Durant la guerra exerciria d’assessor militar de les milícies antifeixistes. S’exilià a Mèxic després de la guerra amb la seva família. Pérez Farràs era amic del capità Francesc López Gatell . La família de López era de Torredembarra. La filla de Pérez Farràs es va casar amb Josep M. Camps Soler de cal Tarragoní. Per tot plegat Pérez Farràs va estar a Torredembarra en ...
Imatge

MIQUEL MESTRE AVINYÓ I EL COOPERATIVISME A TORREDEMBARRA

Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004) , Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, 2005. (III Beca Manuel Crehuet, 2004) DL-181-2005 Arran de la publicació d'aquest llibre vam preparar un reportatge del cooperativisme per a la revista Catalunya editada pel sindicat CGT. El podeu comprar al Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. El podeu llegir a les biblioteques .  Les imatges són de les presentacions que es va fer a Torredembarra, la Riera de Gaià i Mont-roig del Camp. Per aquí sota trobareu una entrevista al Som-hi i dos reportatges del periodista Jordi Salvat. Un es va publicar al Més Tarragona i l'altre al Diari de la Torre .
Imatge

RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ

Maribel SERRA i Jordi SUÑÉ (2015): "Riu avall: caminant per les Terres del Gaià". Cultura i Paisatge , núm. 8. Pàg. 104-113 US PODEU DESCARREGAR L'ARTICLE SENCER DE LA REVISTA EN FORMAT PDF AQUÍ. Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les preses, deixar que les cames facin la seva, avall. Un passeig pel territori, conèixer-lo serà estimar-lo. Anar fent camí per recuperar la memòria del patrimoni i del paisatge. Fer reviure un riu de cabal segrestat per la presa del Catllar. Aquesta ruta que us proposem ha estat dibuixada any rere any, i ja en fa cinc, pels participants a la Marxa per les Terres del Gaià. La ruta ressegueix el Gaià, des del naixement simbòlic a la Font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins al mar, a la desembocadura, si la podem anomenar així, a la platja de Tamarit. Resseguim el riu, redescobrim plantes, la toponímia, admirem el paisatge i les construccions rurals. Tradicionalment, el recorregut que proposem s’ha co...
Imatge

LA TORREDEMBARRA REPUBLICANA

Jordi SUÑÉ (2008): La Torredembarra republicana i federal . Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura. DL T-82-2008 "La proclamación de  la República  fue recibida aquí con grandes vítores y aplausos, desbordándose el entusiasmo popular. Por la noche del día 14, se constituyó el Ayuntamiento, siendo nombrado alcalde provisional el consecuente republicano federal y maestro de obras, don Pedro Cañellas Arbós. Acto seguido fue izada la bandea tricolor en el balcón principal de la casa de la villa con colgaduras de los colores de la bandera catalana, estando dicho balcón espléndidamente iluminado.  (Text publicat al diari Las Noticias l'abril de 1931 i recollit al llibre  La Torredembarra republicana i federal ). Veieu el Plecs d'Història Local , la notícia de El Punt , la resenya per les revistes de La Pobla de Montornès , La Nou de Gaià , Altafulla i La Riera de Gaià . Mireu la referència de la Viquipèdia . El podeu demanar ...