LA LLIGA CATALANA A CREIXELL (1935)

 

La secció local de la Lliga Catalana a Creixell es va constituir el mes de març de 1935. La primera junta va estar presidida per Joan Fontanilles Inglada, fent equip amb Pau Guinovart Parés, Josep Gual Amorós, Jaume Rimbau Mercadé, Pau Mercadé Morros i Josep Hugas Mercadé. La Lliga va tenir una junta de joves a Creixell formada per Lluís Guinovart Pons (president), Josep M. Fontanilles Porta, Joan Mercadé Pros, Joan Morros Sànchez, Pere Boronat Gestí i Josep Jané Hugas.

La secció femenina de la lliga catalana tenia la seva junta directiva formada per Josepa Porta Hugas (presidenta), Josep Pons Viladàs (vicepresidenta), Teresa Ivern Romeu (tresorera), Maria Teresa Jané Hugas (secretària), Teresa Roig Armengol, Francesca Hugas Plana, Felisa Carbonell Hugas, Cecília Vallvé Solé i Antonia Figuerola Morros (vocals).[1]


[1] La Veu de Catalunya, 31-03-1935.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

SANT JORDI 22'

Dijous 21 d'abril: presentació de "Vots de poble" a la Móra. Divendres 22 d'abril: Julivert a Vila-rodona i a Ardenya. Dissabte 23 d'abril: Signatura de llibres a Altafulla, 12h. Dissabte 23 d'abril: Entrevista a Ona la Torre, per la tarda. Dissabte 23 d'abril: Trobareu el llibre "El Baix Gaià al segle XX" a la parada de llibres de Vespella de Gaià.
Imatge

TEMPS ERA TEMPS. 108 FOTOS INÈDITES.

El Gabriel Comes acaba de treure llibre. Aquesta vegada és un volum que recull 108 fotos inèdites de Baix a Mar i dels pescadors. Editat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas, el llibre té un format gran, ideal per a gaudir de les imatges, que són bàsicament de la dècada de 1950 i 1960. En destaca una col·lecció realitzada en el seu moment pel pintor suec Kulo Green, estiuejant a Baix a Mar en aquella època. Les fotografies han arribat a Comes a través de la seva filla Lena Green.
Imatge

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

  Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i  pirates senyorejaven per la mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí real que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal al segle XVIII. L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona es pot llegir perfectament el topònim “La Figuereta”. [1] En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràcti
Imatge

OLI DE CA L'AURÈLIA

Oli d'oliva de Ca l'Aurèlia! #km0 Oli d'oliva verge extra. Oli d'oliva de categoria superior, obtingut directament de les olives de producció pròpia mitjançant només procediments mecànics. Carrer Alt de Sant Pere, 30, Torredembarra, Baix Gaià. #calaurèlia   I seguiu a l' @hortatorrenca !!! #comerçdeproximitat
Imatge

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

La Publicidad , 19-09-1902. La Vanguardia , 09-09-1927. La Vanguardia , 09-09-1928. Del 1902 tenim aquesta crònica: funcions religioses, una orquestra, balls, “conciertos por dos de las principales colles de gralles denominades Parets y Plegrins”, focs artificials, castells amb els Xiquets de Valls, serenates, professó “y otros festejos”. Fixem-nos com era la festa major del Santíssim Sagrament a la dècada de 1920. El dissabte es feia el repic de campanes, solemnes completes a la parròquia, il·luminació especial de la plaça i dels carrers cèntrics i ball de vigília. El diumenge a les set del matí repic de campanes i missa de comunió general, a les nou del matí anada a l’església amb les autoritats, l’orquestra i les noies portant el pa per a ser beneït, “consistente en unes sabrosas tortas que se reparten entre los fieles asistentes a los divinos Oficios”, a les deu ofici solemne amb orquestra, cant d’una missa i un orador especial. Al migdia, concert d’orquestra al cafè, llavors s
Imatge

LA SÍNIA DE LA VILA

Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (
Imatge

ALGUNES EFEMÈRIDES TORRENQUES

  1901: La Veu del Poble 1914: Arriba l’electricitat a Torredembarra. 1914: Cintes Fité 1917: Es crea la Joventut Torredembarrense. 1918: Es crea la societat recreativa els Tranquils. 1919: Fàbriques d’Espardenyes Espina. 1921: Es creen els Pomells de la Joventut. 1921: Taller de Cintes i Brodats “Vídua de Francesc Cardona” 1922: Es crea la UDT. Anys 20: Cal Bofill. 1929: El Pes Anys 20: Casona del Carme 1930: Es crea la societat recreativa la Nova Germanor. 1935: Hermen Cortasa 1947: Fàbrica de Cintes Francesc Gual 1953: Manufactures Tèxtils Magem 1958: Fàbrica de cintes Lluís Juan 1960: Es comencen a urbanitzar els camps de conreu de regadiu de Torredembarra. 1960: Es construeixen hotels, càmpings. 1961: Es recuperen els Armats 1961: Fàbrica de cintes M. Assumpció Mercadé 1968: Es crea l’Agrupació Sardanista l’Antina. 1968: Es crea la coral Santa Rosalia 1968: Primer disc del Pedrol 1968: Conchita Bautista enregistra la cançó “La playa de Torredembarra” Anys 70: Long Play, la Travies
Imatge

LA CENTRALETA DE TELEFÒNICA DE CREIXELL

La centraleta era al carrer Major número 1, a cal Carreras, a l’entrada de la casa. La duia la Josefina Carbonell. “La gent que trucava, trucava a la centraleta i la centraleta la passava als que tinguessin telèfon a casa.” (Josep Jofre) Els germans Jofre encara recorden quan els de la centraleta anaven a avisar en persona a les cases quan hi havia una trucada per a ells. Després en aquest espai hi va haver molts anys l’estanc, que el duia el Pere. Les centraletes de telefònica de Torredembarra i de Creixell es van tancar el 1975, cosa que va provocar el caos, segons la Vanguardia del 9 d’agost. Era estiu, un moment en què aquests pobles “quintuplican su censo de habitants”. El servei es va automatitzar en aquests municipis costaners provocant cues a les cabines de la Torre que s’acabaven d’instal·lar amb persones que no tenien telèfon a casa. A Creixell, però, no hi havia cabines i les famílies afectades havien de desplaçar-se fins Torredembarra per trucar des d’una cabina. Teniu mé