El primer intent per acabar amb l’antic règim es va produir
amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823. L’intent de posar fi
als privilegis feudals va topar amb l’oposició de nobles, bona part del clergat
i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a la nova legislació, que
demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de les collites, en un
context general de baixada dels preus agraris que ja venia d’uns anys enrere.
És per aquest motiu que alguns sectors absolutistes van
organitzar partides reialistes que van protagonitzar alçaments armats en forma
de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres carlines.
Del Trienni, del mes juny de 1822,
tenim diverses notícies. Es fa difícil datar-les amb precisió perquè les
notícies es van publicar tard i eren poc objectives.
El dia 9 de juny a la nit 40 “facciosos” van
destrossar “la lápida, han exigido 400 pesetas, y han saqueado varias cases”.
En marxar, cinc veïns del poble es va unir al grup. Les plaques que donava nom
a la “plaça de la Constitució” eren un dels objectius d’aquests homes armats.
Entraven als pobles, les destruïen, recaptaven diners entre els veïns, especialment
de les cases on eren liberals, i captaven homes per a la seva causa.
El dia 10 es va presentar la tropa oficial a Creixell i va acabar
amb la vida de “tres facciosos á la baioneta” També van provocar “gran número
de heridos”. Van fer dos presoners. Segons el Diario Constitucional els
revoltats eren 300.[1]
Cap el dia 11 “habían entrado los facciosos en
Creixell en número de 60 á 80 donde permanecieron hasta las 4 de la madrugada”.
Sembla ser que entraren a robar “en dos o tres casas”, una d’elles “la de un
tal Pep Felip”. La partida realista amagà el botí en una casa de Creixell i es
dirigí cap a la Nou. El “tal Pep Felip” estava embarcat davant de la platja de
Creixell. En saber la notícia “escojió 10 ó 12 hombres y todos armados se
echaron sobre la casa encobridora del robo, de que se apoderaron.” En tornar
“furibundos los facciosos” es trobaren que havia arribat a Creixell “una
partida de tropa que había salido de Tarragona” i s’havia instal·lat al castell.
Els revoltats van rebre un atac dels soldats provocant tres morts i dos ferits,
“retrocediendo desde luego despavoridos y escarmentados.”[2]
El 14 de desembre de 1822 el president de la
Diputació Provincial Jacobo Gil Avalle va reposar la placa de la Constitució
que havien arrencat les partides absolutistes mesos abans. La placa va ser
finançada pel comerciant Josep Guasch “del comercio de Reus y vecino de aquella
villa”. L’acte va esdevenir tot un acte polític de les autoritats liberals
tarragonines. Hi assistiren representants de la Diputació, de l’ajuntament
tarragoní, el comandant general, representants de l’arquebisbat, oficials de la
milícia nacional, dues companyies de la milícia voluntària, una partida de
cuirassers del Rei, etc. El trajecte des de Tarragona el feren “cantando himnos
patrióticos y vivas a la Constitución” fins que van arribar a la Torre. Després
de passar-hi la nit, arribaren a Creixell on foren rebuts per “varios patriotas
de los pueblos inmediatos con su ayuntamiento y cura párroco, eminentemente
liberal, con las mas sinceras demostraciones de alegria”. Restituiren la placa
a la plaça major “haciendo resonar durante su reposición, los vivas à las
libertades patrias, soberano congreso, rey constitucional, y autoridades de la
provincia.” Seguidament es va fer missa a la parròquia amb “el vicario general
D. Manel Llopis, y en seguida el patrióta P. D. José de Falcét predicó un
sermón en catalán, amonestando al sencillo pueblo que se eviten las
circunstancias en que les han puesto los enemigos de la patria, robándoles la
felicidad que debían esperar del benéfico sistema constitucional que por
desgracia, no han llegado á conocer; probando esto y mucho mas en su elocuente
y sencillo discurso , que mereció el aplauso y aprobación de todos los
concurrentes.”
Seguidament, a la plaça “de la Constitución”, acompanyats
“de una música campestre”, es van fer danses “a estilo del país por los
milicianos y demas vecinos”. A la mitja part, a la casa consistorial, es va
elegir el nou ajuntament de Creixell, anunciant el resultat després a la plaça.
La festa va seguir amb balls, amb les màximes autoritats posant-se al cap “un
gorro encarnado del país” i la casaca de milicià per manifestar “la igualdad
que debe reinar entre todos los ciudadanos”. Hi hagué dinar cuinat pels veïns
per a 50 autoritats i parelles.[3]
[1] Diario
Constitucional, Político y Mercantil de Palma, 26-06-1822.
[2] Diario de Barcelona, 12-06-1822.
[3] Diario Constitucional, Político y
Mercantil de Barcelona,
22-11-1822.
[1] Diario de Barcelona, 12-06-1822.
Comentaris