CREIXELL, 1822


El vell món feudal, que mantenia el dret de cobrar delmes i de gaudir de monopolis, va veure com les polítiques liberals d’alguns governs estatals posaven fi als seus privilegis. El primer intent per acabar amb l’antic règim es va produir amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823. Les mesures per posar fi als privilegis feudals van topar amb l’oposició de nobles, bona part del clergat i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a la nova legislació, que demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de les collites, en un context general de baixada dels preus agraris. És per aquest motiu que alguns sectors absolutistes van protagonitzar alçaments armats en forma de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres carlines. Del Trienni, del mes  juny de 1822, tenim diverses notícies difícils de datar amb precisió perquè es publicaven tard a la premsa i eren poc objectives.

A Creixell i als pobles de la rodalia triomfaren els nous aires liberals contraris a seguir pagant drets senyorials[1] però reberen continus atacs de grups de revoltats.

El dia 9 de juny a la nit 40 «facciosos» van destrossar a Creixell “la lápida, han exigido 400 pesetas, y han saqueado varias casas.» En marxar, cinc veïns del poble es va unir al grup. La placa que donava nom a la «plaça de la Constitució» era un dels objectius simbòlics d’aquests homes armats. Entraven als pobles, la destruïen, recaptaven diners entre els veïns, especialment de famílies considerades liberals, i captaven homes per a la seva causa.

El dia 10 es va presentar la tropa oficial del govern i va acabar amb la vida de «tres facciosos á la baioneta» i va provocar «gran número de heridos». Van fer dos presoners. Segons El Diario Constitucional els revoltats eren 300.[2]

Cap el dia 11 «habían entrado los facciosos en Creixell en número de 60 á 80 donde permanecieron hasta las 4 de la madrugada». Sembla ser que van entrar a robar «en dos o tres casas», una d’elles «la de un tal Pep Felip». La partida realista, nom amb el que s’anomenava als absolutistes revoltats, amagà el botí en una casa del poble i es dirigí cap a la Nou. El «tal Pep Felip» estava embarcat davant de la platja. En saber la notícia «escogió 10 ó 12 hombres y todos armados se echaron sobre la casa encobridora del robo, de que se apoderaron.» En tornar, els «furibundos los facciosos» es trobaren que havia arribat a Creixell «una partida de tropa que había salido de Tarragona», per defensar el sistema polític vigent, i s’havia instal·lat al castell. Els revoltats van rebre un atac dels soldats, provocant tres morts i dos ferits, «retrocediendo desde luego despavoridos y escarmentados.»[3]

El 14 de desembre de 1822 el president de la Diputació Provincial Jacobo Gil Avalle va reposar la placa de la Constitució que havien arrencat les partides absolutistes mesos abans. La placa va ser finançada pel comerciant Josep Guasch «del comercio de Reus y vecino de aquella villa.» L’acte va esdevenir tot un acte polític de les autoritats liberals tarragonines. Hi assistiren representants de la Diputació, de l’Ajuntament tarragoní, el comandant general, representants de l’arquebisbat, oficials de la milícia nacional, dues companyies de la milícia voluntària, una partida de cuirassers del Rei, etc. El trajecte des de Tarragona el feren «cantando himnos patrióticos y vivas a la Constitución” fins que van arribar a la Torre. Després de passar-hi la nit, arribaren a Creixell on foren rebuts per “varios patriotas de los pueblos inmediatos con su ayuntamiento y cura párroco, eminentemente liberal, con las más sinceras demostraciones de alegria”. Restituiren la placa a la plaça Major “haciendo resonar durante su reposición, los vivas à las libertades patrias, soberano congreso, rey constitucional, y autoridades de la provincia.» Seguidament es va fer missa a la parròquia amb «el vicario general D. Manel Llopis, y en seguida el patriota P. D. José de Falcét predicó un sermón en catalán, amonestando al sencillo pueblo que se eviten las circunstancias en que les han puesto los enemigos de la patria, robándoles la felicidad que debían esperar del benéfico sistema constitucional que por desgracia, no han llegado á conocer; probando esto y mucho más en su elocuente y sencillo discurso, que mereció el aplauso y aprobación de todos los concurrentes.»

Seguidament, a la plaça «de la Constitución», acompanyats «de una música campestre», es van fer danses «a estilo del país por los milicianos y demas vecinos». A la mitja part, a la casa consistorial, es va elegir el nou ajuntament de Creixell, anunciant el resultat després a la plaça. La festa va seguir amb balls, amb les màximes autoritats posant-se al cap «un gorro encarnado del país» i la casaca de milicià per manifestar «la igualdad que debe reinar entre todos los ciudadanos». Hi hagué dinar cuinat pels veïns per a 50 autoritats i parelles.[4]



[1] Salvador-J. ROVIRA (2003): La baronia de Torredembarra a l’edat moderna. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura, pag. 119.

[2] Diario Constitucional, Político y Mercantil de Palma, 26-06-1822.

[3] Diario de Barcelona, 12-06-1822.

[4] Diario Constitucional, Político y Mercantil de Barcelona, 22-11-1822.

Comentaris

Entrades populars

CD DE JULIVERT: A TAMARIT!

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

29 d'ABRIL: BIBLIOTECA MESTRA MARIA ANTÒNIA (TORREDEMBARRA)

CREIXELL FA MEMÒRIA

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA