CREIXELL, 1822


El primer intent per acabar amb l’antic règim es va produir amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823. L’intent de posar fi als privilegis feudals va topar amb l’oposició de nobles, bona part del clergat i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a la nova legislació, que demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de les collites, en un context general de baixada dels preus agraris que ja venia d’uns anys enrere.

És per aquest motiu que alguns sectors absolutistes van organitzar partides reialistes que van protagonitzar alçaments armats en forma de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres carlines. Del Trienni, del mes  juny de 1822, tenim diverses notícies. Es fa difícil datar-les amb precisió perquè les notícies es van publicar tard i eren poc objectives.

El dia 9 de juny a la nit 40 “facciosos” van destrossar “la lápida, han exigido 400 pesetas, y han saqueado varias cases”. En marxar, cinc veïns del poble es va unir al grup. Les plaques que donava nom a la “plaça de la Constitució” eren un dels objectius d’aquests homes armats. Entraven als pobles, les destruïen, recaptaven diners entre els veïns, especialment de les cases on eren liberals, i captaven homes per a la seva causa.

El dia 10 es va presentar la tropa oficial a Creixell i va acabar amb la vida de “tres facciosos á la baioneta” També van provocar “gran número de heridos”. Van fer dos presoners. Segons el Diario Constitucional els revoltats eren 300.[1]

Cap el dia 11 “habían entrado los facciosos en Creixell en número de 60 á 80 donde permanecieron hasta las 4 de la madrugada”. Sembla ser que entraren a robar “en dos o tres casas”, una d’elles “la de un tal Pep Felip”. La partida realista amagà el botí en una casa de Creixell i es dirigí cap a la Nou. El “tal Pep Felip” estava embarcat davant de la platja de Creixell. En saber la notícia “escojió 10 ó 12 hombres y todos armados se echaron sobre la casa encobridora del robo, de que se apoderaron.” En tornar “furibundos los facciosos” es trobaren que havia arribat a Creixell “una partida de tropa que había salido de Tarragona” i s’havia instal·lat al castell. Els revoltats van rebre un atac dels soldats provocant tres morts i dos ferits, “retrocediendo desde luego despavoridos y escarmentados.”[2]

El 14 de desembre de 1822 el president de la Diputació Provincial Jacobo Gil Avalle va reposar la placa de la Constitució que havien arrencat les partides absolutistes mesos abans. La placa va ser finançada pel comerciant Josep Guasch “del comercio de Reus y vecino de aquella villa”. L’acte va esdevenir tot un acte polític de les autoritats liberals tarragonines. Hi assistiren representants de la Diputació, de l’ajuntament tarragoní, el comandant general, representants de l’arquebisbat, oficials de la milícia nacional, dues companyies de la milícia voluntària, una partida de cuirassers del Rei, etc. El trajecte des de Tarragona el feren “cantando himnos patrióticos y vivas a la Constitución” fins que van arribar a la Torre. Després de passar-hi la nit, arribaren a Creixell on foren rebuts per “varios patriotas de los pueblos inmediatos con su ayuntamiento y cura párroco, eminentemente liberal, con las mas sinceras demostraciones de alegria”. Restituiren la placa a la plaça major “haciendo resonar durante su reposición, los vivas à las libertades patrias, soberano congreso, rey constitucional, y autoridades de la provincia.” Seguidament es va fer missa a la parròquia amb “el vicario general D. Manel Llopis, y en seguida el patrióta P. D. José de Falcét predicó un sermón en catalán, amonestando al sencillo pueblo que se eviten las circunstancias en que les han puesto los enemigos de la patria, robándoles la felicidad que debían esperar del benéfico sistema constitucional que por desgracia, no han llegado á conocer; probando esto y mucho mas en su elocuente y sencillo discurso , que mereció el aplauso y aprobación de todos los concurrentes.”

Seguidament, a la plaça “de la Constitución”, acompanyats “de una música campestre”, es van fer danses “a estilo del país por los milicianos y demas vecinos”. A la mitja part, a la casa consistorial, es va elegir el nou ajuntament de Creixell, anunciant el resultat després a la plaça. La festa va seguir amb balls, amb les màximes autoritats posant-se al cap “un gorro encarnado del país” i la casaca de milicià per manifestar “la igualdad que debe reinar entre todos los ciudadanos”. Hi hagué dinar cuinat pels veïns per a 50 autoritats i parelles.[3]



[1] Diario Constitucional, Político y Mercantil de Palma, 26-06-1822.

[2] Diario de Barcelona, 12-06-1822.

[3] Diario Constitucional, Político y Mercantil de Barcelona, 22-11-1822.


[1] Diario de Barcelona, 12-06-1822.

Comentaris

Entrades populars

GROP TORNA

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

LA LLIGA CATALANA A CREIXELL (1935)

EL CATLLAR. PASSIÓ CASTELLERA. 250 ANYS DE TRADICIÓ (1770-2020)

LA CENTRALETA DE TELEFÒNICA DE CREIXELL

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA