El vell món feudal, que mantenia el dret de cobrar delmes i de
gaudir de monopolis, va veure com les polítiques liberals d’alguns governs
estatals posaven fi als seus privilegis. El primer intent per acabar amb
l’antic règim es va produir amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823.
Les mesures per posar fi als privilegis feudals van topar amb l’oposició de
nobles, bona part del clergat i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a
la nova legislació, que demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de
les collites, en un context general de baixada dels preus agraris. És per
aquest motiu que alguns sectors absolutistes van protagonitzar alçaments armats
en forma de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres
carlines. Del Trienni, del mes juny
de 1822, tenim diverses notícies difícils de datar amb precisió perquè es
publicaven tard a la premsa i eren poc objectives.
A Creixell i als pobles de la rodalia triomfaren els nous aires
liberals contraris a seguir pagant drets senyorials[1] però
reberen continus atacs de grups de revoltats.
El dia 9 de juny a la nit 40 «facciosos» van destrossar a
Creixell “la lápida, han exigido 400 pesetas, y han saqueado varias casas.» En
marxar, cinc veïns del poble es va unir al grup. La placa que donava nom a la «plaça
de la Constitució» era un dels objectius simbòlics d’aquests homes armats.
Entraven als pobles, la destruïen, recaptaven diners entre els veïns,
especialment de famílies considerades liberals, i captaven homes per a la seva
causa.
El dia 10 es va presentar la tropa oficial del govern i va acabar
amb la vida de «tres facciosos á la baioneta» i va provocar «gran número de
heridos». Van fer dos presoners. Segons El Diario Constitucional els
revoltats eren 300.[2]
Cap el dia 11 «habían entrado los facciosos en Creixell en
número de 60 á 80 donde permanecieron hasta las 4 de la madrugada». Sembla ser
que van entrar a robar «en dos o tres casas», una d’elles «la de un tal Pep
Felip». La partida realista, nom amb el que s’anomenava als absolutistes
revoltats, amagà el botí en una casa del poble i es dirigí cap a la Nou. El «tal
Pep Felip» estava embarcat davant de la platja. En saber la notícia «escogió 10
ó 12 hombres y todos armados se echaron sobre la casa encobridora del robo, de
que se apoderaron.» En tornar, els «furibundos los facciosos» es trobaren que
havia arribat a Creixell «una partida de tropa que había salido de Tarragona»,
per defensar el sistema polític vigent, i s’havia instal·lat al castell. Els
revoltats van rebre un atac dels soldats, provocant tres morts i dos ferits, «retrocediendo
desde luego despavoridos y escarmentados.»[3]
El 14 de desembre de 1822 el president de la Diputació
Provincial Jacobo Gil Avalle va reposar la placa de la Constitució que havien
arrencat les partides absolutistes mesos abans. La placa va ser finançada pel
comerciant Josep Guasch «del comercio de Reus y vecino de aquella villa.»
L’acte va esdevenir tot un acte polític de les autoritats liberals
tarragonines. Hi assistiren representants de la Diputació, de l’Ajuntament
tarragoní, el comandant general, representants de l’arquebisbat, oficials de la
milícia nacional, dues companyies de la milícia voluntària, una partida de
cuirassers del Rei, etc. El trajecte des de Tarragona el feren «cantando himnos
patrióticos y vivas a la Constitución” fins que van arribar a la Torre. Després
de passar-hi la nit, arribaren a Creixell on foren rebuts per “varios patriotas
de los pueblos inmediatos con su ayuntamiento y cura párroco, eminentemente
liberal, con las más sinceras demostraciones de alegria”. Restituiren la placa
a la plaça Major “haciendo resonar durante su reposición, los vivas à las
libertades patrias, soberano congreso, rey constitucional, y autoridades de la
provincia.» Seguidament es va fer missa a la parròquia amb «el vicario general
D. Manel Llopis, y en seguida el patriota P. D. José de Falcét predicó un
sermón en catalán, amonestando al sencillo pueblo que se eviten las
circunstancias en que les han puesto los enemigos de la patria, robándoles la
felicidad que debían esperar del benéfico sistema constitucional que por
desgracia, no han llegado á conocer; probando esto y mucho más en su elocuente
y sencillo discurso, que mereció el aplauso y aprobación de todos los
concurrentes.»
Seguidament, a la plaça «de la Constitución», acompanyats «de una
música campestre», es van fer danses «a estilo del país por los milicianos y
demas vecinos». A la mitja part, a la casa consistorial, es va elegir el nou
ajuntament de Creixell, anunciant el resultat després a la plaça. La festa va
seguir amb balls, amb les màximes autoritats posant-se al cap «un gorro
encarnado del país» i la casaca de milicià per manifestar «la igualdad que debe
reinar entre todos los ciudadanos». Hi hagué dinar cuinat pels veïns per a 50
autoritats i parelles.[4]
[1] Salvador-J. ROVIRA (2003): La baronia de
Torredembarra a l’edat moderna. Torredembarra: Patronat Municipal de
Cultura, pag. 119.
[2] Diario
Constitucional, Político y Mercantil de Palma, 26-06-1822.
[3] Diario de Barcelona, 12-06-1822.
[4] Diario Constitucional, Político y Mercantil
de Barcelona, 22-11-1822.
Comentaris