TORREDEMBARRA. TRES SEGLES DE CASTELLS

Acaba de sortir una novetat literària que agradarà al sector casteller i també a tots veïns i totes les veïnes de Torredembarra que tenen interès pel passat més proper de la vila. Es tracta de Torredembarra. Tres segles de castells (1771-2018) escrit a sis mans per Josep Bargalló, David Morlà i Gerard Recasens. Aquest exhaustiu treball, de lectura agradable i apassionant, ens ajuda a entendre la passió dels castells en aquest municipi situat a mig camí de Valls i Vilafranca del Penedès i a mig camí del Vendrell i Tarragona. Torredembarra és el primer municipi on s'ha pogut documentar el terme "torres o castells" referint-se a les construccions que aixecaven els balls de valencians. Des del 1771! Torredembarra va tenir una colla castellera que va néixer a finals del segle XIX i que va passar per diferents etapes al llarg del primer terç de segle XX. Torredembarra va donar grans castellers que van participar a diverses actuacions de les grans colles del moment. A llegir!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Imatge

BARRERA! ELS PEATGES DE GRESCA

Imatge publicada a L'Abans (Xavier Garcia i David Morlà, 2009) que va ser realitzada a la dècada de 1950 per Josep Farré Moran.                                                Retall del diari Mediterráneo del desembre de 1977. Imatge publicada al Diario Español el 1978. La Trini i l'Oriol fent barrera al carreró de Sant Antoni l’any  2011. 2018. Imatge realitzada per l’Àngels Mercadé. Dues xiquetes, veïnes del nucli antic de la vila, fent barrera el 28 de desembre de 2019 al carrer "Nou". El Xavi Ramírez i la seva filla fent barrera amb mascareta i un caçapapallones per cobrar a distància. 2020. 2021 Imatge extreta de les xarxes socials de l'Ajuntament de Torredembarra, 2024. Recull de Treballs 2022 Ibi (L'Alcoià), 2023. Castellvell del Camp, 2019.   Aquest escrit que ara llegireu és una actualització d'un treball que vaig publicar al Recul...
Imatge

11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Imatge

I SI CASA TARRADELLAS ETIQUETÉS EN CATALÀ?

 L'altre dia vaig escriure a Casa Tarradellas: Bon dia, Soc el Jordi Suñé de Torredembarra. Us escric perquè l'altre dia vaig comprar a un Spar del meu poble un dels vostres productes, una pizza amb massa de fermentació lenta (boníssima!), i em vaig fixar que no estava etiquetada en català. Em va sorprendre perquè els valors que transmet la vostra marca (proximitat, familiaritat, productes de la terra, etc.) casarien molt bé amb la llengua catalana. Just aquests dies hem sabut que la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística ha declarat l’emergència pel descens d’ús social del català. Tots hi podem fer alguna cosa per tal que la nostra llengua no es perdi. Potser vosaltres podeu emprar el català als vostres productes. Ho podríeu valorar. Aprofito l'avinentesa per saludar-vos atentament, Jordi Suñé 
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

IDEES ABANS D'URBANITZAR L'HORT DELS PORXOS I LA SÍNIA DE CABECES (TORREDEMBARRA)

 1) No urbanitzeu. Cerqueu fórmules per ajardinar i aprofitar les terres per cultivar horta. Endreceu camins, sínies, basses, marges i recs de pedra. 2) En cas d'urbanitzar i fer cas omís al sentit comú (la necessitat d'esponjar la població, oferir espais verds, llocs de passeig i terres fèrtils per conrear la verdura) protegiu tots els elements del patrimoni pagès: sínies, basses, marges, recs de pedra, etc. No compreu a cegues els projectes de les promotores! En tot cas, per les dues opcions, feu camins d'ombra, espais públics de qualitat, allunyeu els cotxes i la contaminació.  La densitat de població de Torredembarra està donant problemes de tota mena, d'aparcament, circulació, contaminació, etc. Pensem'hi ara, que després direu que ja no som a temps. PD. No urbanitzeu l'Hort de l'Oca ni cal Cantero. Planteu arbres grans, amb ombra i camins de passeig fins a la zona esportiva municipal. No tapeu l'skyline del Palau dels Icards ni de la muralla. Esteu...
Imatge

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque...
Imatge

SANT NICASI DEL CATLLAR

“Suplicau á la clemència/ del Etern Deu poderós Sant Nicasi gloriós/ guardeunos de pestilencia.” Goigs a Sant Nicasi, sense data, autor anònim.   La parròquia del Catllar està dedicada a Sant Joan Baptista. Però Sant Nicasi és també molt important en aquest poble. Fou bisbe de Reims, al nord de França, i degollat pels vàndals el 467. És considerat un bon advocat contra la pesta. Un article sense signar publicat al diari La Cruz de l’any 1904 diu que el Catllar el va votar com a copatró l’any 1368. [1] Recordem que la mortífera pesta negra envaïa Europa el 1348. No disposem detalls sobre els inicis d’aquest vot però sabem que aquest municipi va encomanar un retaule dedicat a Sant Sebastià el 1497 al pintor tarragoní Joan Albiols on hi havia escrita la llegenda “Sent Nichasi, màrtir e bisbe, que és de les pestilències”. [2] Al Camp de Tarragona arribà una plaga de llagostes el 1687. Els testimonis escrits que s’han conservat demostren la virulència de l’insecte. L’hist...
Imatge

Sant Roc

Sant Roc “és el gran patró contra la pesta”, segons la historiadora Montserrat Flores. Des del segle XV, ha estat venerat per la seva acció contra aquesta malaltia infecciosa. [1] Una de les advocacions a Sant Roc més antiga de la rodalia és la que té lloc a l’Argilaga, d’on és patró almenys des del segle XVI. “El dia 15 d’agost és festa assenyalada i l’endemà, Sant Roc, festa major de l’Argilaga”, diu la dita. L’Argilaga conserva un ball parlat hagiogràfic que es representa ocasionalment per la festa major. Tamarit també venerava Sant Roc. Sabem, per exemple, que el 1602 es van gastar 14 lliures per llogar als músics per a les celebracions de la diada i que la parròquia tenia un espai dedicat a aquest sant. [2] A Torredembarra, de finals del segle XVI, hi ha constància d’un culte organitzat al mateix sant. Al segle XVII encara se celebrava un vot de poble al seu honor. [3] El 1777, la Confraria de Sant Roc i Sant Cristòfol es va convertir en gremi amb l’objectiu d’assegurar l...