Molts dels antics habitants de Tamarit vivien a Ferran i en
masos de la rodalia. Ells van conservar algunes tradicions com la celebració de
l’Aplec de l’Assumpta i llegendes com la que us explico a continuació. Jo l’he
pogut conèixer gràcies a un col·laborador del Diario de Tarragona que hi va publicar un escrit en portada el 23 d’agost
de 1902. Es deia que Tamarit era un nucli tan antic com Roma o Jerusalem.
Aquest fet dotava a Tamarit d’una importància tal que si mai el Sant Pare havia
d’abandonar la seva residència de Roma hauria de fixar-la a... Tamarit!
FUSTEGUERES
Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta
Comentaris