SOCIABILITAT POLÍTICA EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA AL BAIX GAIÀ



Els partits polítics de la II República al Baix Gaià

Nom

Junta

Altafulla

Agrupació Catalanista Republicana d’Altafulla-Tamarit adherit al Partit Catalanista Republicà (1931).

Enric Vallvé, Josep Marquès, Josep Inglés Pijoan (President), Mariano Sardà, Ignasi Marquès i Enric Balcells.

Centre Republicà Federal (1931) que segurament s’adherí a ERC.

Josep M. Maymó Bosch (P), Pere Ferré Ramon, Roman Teixell Salvat, Josep Ferré Ramon, Antonio Ametllé Gatell, Arcadi Boada Virgili i Martí Ramon Ramon.

Creixell

Centre Republicà Federal (1931). S’adherí a ERC.

Pere Jané Fontanilles (P), Ramon Rimbau Colet, Pere Soler Vidal, Josep Fontanilles Morros i Josep Rovira Gibert.

Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana Republicana de Rovira i Virgili (1931)

Pau Valls Solé (P), Rafael Carbonell Hugas, Francisco Sancho Juncosa, Salvador Calvet Fontanilles, Salvador Gibert i Joan Riambau.

Centre Republicà Radical (1934)

Serafí Jansà Jansà (P), Josep Fontanilles Jansà, Joan Fontanilles Morros, Pau Mercadé Morros, Salvador Solé Gibert i Mariano Casas Valls.

El Catllar

Centre Democràtic Republicà Federal (1931)

Pau Mestre Calbó (P), Antonio Gatell Pujol, Josep Sardà, Pau Jové, Pau Padró Rodon.

Centre Catalanista Republicà (1931), segurament s’adherí a ERC.

Amadeu Figuerola Segalà (P), Pau Moragas Miró, Josep Salort Dalmau, Joan Palau Solé, Miquel Aguilar Buixedes, Joan Dalmau Fortuny i Joan Brulles Cassans.

Bloc Obrer i Camperol (1933)

Pere Vallverdú Vives (P), Joan Llagostera, Joan Garcia Solé, Pau Padró Rodon i Salvador Llovell.

Unió Socialista de Catalunya

Partit Republicà Radical  (oficialment es donen d’alta com a Centre d’Unió Republicana el juny de 1934)

Joan Canela Pallarès, Josep Rull Solé, Josep Rull Duch, Josep Dalmau Toldrà, Lluís Salort Figuerola i Josep Gaspà Arnau (P).

La Nou de Gaià

Centre Republicà Català Federal (1931), que s’adheriria a ERC el 1932.

Dos dels seus impulsors foren Pau Virgili i Martí Rovira. Llavors tenien 26 socis.

Centre Catalanista Republicà (1933) adherit a l’Acció Catalana Republicana i que passarà a l’òrbita d’ERC durant la Guerra Civil

Lliga Catalana (1934)

Daniel Roig i Josep M. Virgili.

La Pobla de Montornès

Comitè Tradicionalista (ja existia el 1934)

Nemesio Alcaine Villuendas i Joan Miracle Casas.

Agrupació Republicana de la Cultura (1930)

Felip Segalà Recasens, Josep Orpinell Mercadé (P), Fèlix Casas, Bonaventura Borràs, Lluís Mateo Gibert, Antonio Jansà Güell i Josep Recasens Giralt.

Partit Republicà Radical (1932).

 

Bloc Obrer i Camperol (1933)

Rufino Plana Mestre (P) i Celestino Plana Segalà.

 

J. Vallverdú, Josep Solé i Josep Mateu.

La Riera de Gaià

Partit Republicà Radical (1931), adherit a Alianza Republicana.

Pere Parés, Pere Marquès i Joan Cabayol.

 ERC (1933)

Josep Serramià (P), Josep Socias Franquès, Josep Marquès Virgili, Joan Ramon Mestre, Anton Bargalló Dalmau, Jordi Inglés Estivill i Jordi Esmel Recasens.

Partit Republicà Federal (1931).

Josep Recasens Plana (P), que  havia estat alcalde el 1918 i el 1919 i membre de la junta del Partit Republicà Federal el 1911, Joan Sumoy Anglès, Joan Mallafré, Joan Sordé Domingo, Miquel Torrebadell Sedó, Pau Gual Galofré, Pau Inglés Virgili, Josep Salvat Fortuny i Josep Cartañà Isern.

Roda de Berà

ERC (1933)

 

 

Joaquim Terradas Pascual (P), Salvador Mercader Batet, Josep Mercadé Arall, Josep Borrut Güell, Joan Compte Martí, Josep Virgili Martorell, Josep Compte Rius, Jaume Colet, Pere Colet, Salvador Batet, Josep Martorell, Magí Miravent i Ermenegildo Borrut, entre d’altres.

Lliga (1933)

Josep Bonan Mercadé, Joan Mercadé Mercadé, Badó Güell Mercadé, Joan Vives Ventosa, Francesc Martorell Mercadé i Josep Garriga Virgili. La Veu de Catalunya, 13-I-1934. Joan Mercadé Colet.

Salomó

Centre Republicà d’Esquerra Catalana.

Pere Figuerola Pulilet i Joan Gallofré Boronat.

Partit Republicà Radical

Ramon Lluís Garriga (P) i Josep Armengol Boronat (secretari).

Unió Ciutadana

Joan Calvet Reverté (Lliga Catalana), Josep Dalmau Pons (CEDA), Josep Creus Cañellas (CEDA), Josep Gallofré Boronat (Lliga) i Joan Boronat Ferrando (Lliga).

Tamarit

ERC (1933 ja hi era)

Josep Sunyer Argilaguet.

Torredembarra

CRDF, fundat el 1890

Josep Guasch Gatell (P, 1931).

ERC (1932)

Antonio Casasús (P), Joan Solé, Andreu Miracle, Josep Ciuró, Pere Papiol, Ramon Miracle i Francesc Roig.

Lliga Catalana (1933)

Rogeli Rodríguez Martorell (P), Joan Solé Güell, Antoni Montserrat Anglès, Antonio Olivella Valls i Baldomero Morros Mercadé

Unió Socialista de Catalunya (1933)

Miquel Mestre Avinyó (P), Antoni Casasús Lloveras (S), Antoni Guasch Solé, Josep Pujol Montané (V), Joaquim Valls Biscamps (T). Josep Juan Solé era militant de base.

Centre Nacionalista, proper a l’ACR de Rovira i Virgili durant la República.

Josep Rius Ferrer, Pau Rovira Parera, Josep M. Torrens Llanés, Josep Barado Ferrer, Pere Biosca, Josep Ramon Buira i Josep Camps Sardà.

Vespella de Gaià

Centre Republicà Federal (1931). El 1934 estava adherit a ERC.

Fèlix Casas Virgili (P), Joan Boronat Sanromà, Josep Folch Carull, Miquel Recasens Vendrell, Josep Canals Busquets, Josep Recasens Cañellas i Miquel Teixidó Folch.

 

Si teniu informació, imatges o documents em podeu escriure. Si veieu algun error també us agrairia que en parléssim. Moltes gràcies.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

8 DE NOVEMBRE: LA POBLA DE MONTORNÈS

📚 “La Pobla de Montornès. Un viatge pel record” El dissabte 8 de novembre, el Casal d’Amics de Montornès serà l’escenari de la presentació d’aquest llibre dedicat a la memòria i la història del nostre poble. Una obra que recull més de 800 imatges i ens fa viatjar pels carrers, les celebracions i la vida quotidiana de La Pobla de Montornès. Un autèntic recorregut pel record, ple d’emocions, vivències i moments que formen part de la nostra identitat col·lectiva. Un llibre per mirar enrere, reconèixer-nos i continuar estimant el nostre poble una mica més. 💛 📅 Dissabte, 8 de novembre 🕠 17.30 h 📍 Casal d’Amics de Montornès A l’acabar la presentació totes les persones interessades podran comprar el llibre! 📚 No t’ho perdis, t’hi esperem! #LaPobladeMontornès #MemòriaHistòrica #Cultura #HistòriaLocal #IdentitatPoblenca #FemPobla #AjuntamentLaPobladeMontornès
Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

FAMÍLIES ALEMANYES A ALTAFULLA

El Centre d'Estudis d'Altafulla acaba d'editar un nou llibre dins la seva col·lecció de l'Oliverot. Es tracta del treball Famílies alemanyes a Altafulla per Pasqua escrit per Peter Lufen, Sabine Grahlman i Brita Keisheyer. Els autors evoquen els seus records de tots els anys de relació amb Altafulla i els pobles de la rodalia (el mercadet de Torredembarra, l'aplec de Montornès, etc.). Ja fa més de 50 estius que van arribar els primers joves alemanys de la zona del Nord-Westfàlia. Des de llavors, s'han vinculat a Altafulla participant dels actes de la Setmana Santa, tornant després amb els fills, fent esport i convertint en tradició les rutines vacacionals de cada any. El llibre inclou retalls de diaris i fotografies i també una traducció a l'alemany que agrairan els lectors protagonistes del volum. La lectura d'aquest Oliverot et fa rumiar sobre com ha influit positivament en el paisatge humà nostre l'arribada d'aquest turisme que arrela i repet...
Imatge

9 DE NOVEMBRE: PUGEM AL PIC DE LA MOLA?

Hem tingut una idea! A veure què us sembla: es tracta de col•laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho fan cada dia fins que s'acabi l'any (cerqueu aquesta iniciativa a l'instagram).  Julivert hi pujaríem el diumenge 9 novembre pel matí. Què us sembla? Ens hi acompanyaríeu?
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN RESUM D'AQUESTA ENTRADA CLIQUEU AQUÍ . ES TRACTA D'UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A FRONTISSA.CAT. 0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, ...
Imatge

18 D'OCTUBRE: RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. Inscriviu-vos a la Jornada clicant a la imatge. 25 d’octubre de 2025, Vila-rodona L'aprofitament dels recursos hídrics Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 habitants però al llarg del segle XIX i mig segle XX va rondar els 2.000 veïns...
Imatge

FERRAN: HOMENATGE A PAU SEGÚ, 1917

L'any 1917, el mes de juliol, Ferran va organitzar un homenatge a Pau Segú Creus, que fou nomenat Fill Predilecte. Segú havia nascut a Ferran però havia desenvolupat la seva tasca empresarial com a transportista Barcelona. Aquest emprenedor va patrocinar al llarg de la seva vida diverses obres de millora a Ferran.  A la foto hi podem veure l'Arquebisbe de Tarragona Antolín López Peláez. La fotografia va aparèixer publicada, com ens ha recordat aquesta setmana el Centre d'Estudis d'Altafulla , a la revista La Il·lustració Catalana del 22 de juliol d'aquell any. Aquí teniu una crònica d'aquella diada: La Cruz , 19 de juliol de 1917. Anunci de l'empresa de Pau Segú a La Humanitat del 18 de febrer de 1934 Anunci de l'empresa de Pau Segú a La Publicitat del 22 d'abril de 1934 L'agost de 1914, el dia de l'Assumpció de la Mare de Déu, es van inaugurar les obres de reforma de la parròquia de Ferran. Aquestes obres es van finançar a través de donati...
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...