JO CONFESSO

Jo confesso (2011) va néixer al Pallars. Jaume Cabré va ser-hi per tal d'escriure la seva exitosa novel·la Les veus del Pamano (2004). De la Vall d'Àssua estant, va descobrir les restes visitables de l'antic monestir de Sant Pere de Burgal, situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, al municipi d'Escaló, a l'entrada de les valls d'Àneu, venint de Llavorsí. Aquest serà, junt amb el Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, un dels escenaris de les històries que s'entrellacen en aquest voluminós llibre. Música, reflexions sobre el mal i una història d'amor són alguns dels ingredients de la novel·la que us recomano per superar les hores fosques d'aquest hivern que encara té corda per dies.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

EL LLOP I LA GUINEU DE PERALTA

“A Renau, el llop hi jau. A Peralta, la guineu hi salta.” Dita popular.   Aquesta és una dita que he extret de l’article de Josep Veciana “Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau”. [1] Ens servirà per introduir una història d’un llop i una guineu que va tenir lloc a Peralta. L’Albert Manent va escriure La memòria del llop al Camp de Tarragona l’any 2000, un recull etnogràfic i d’històries explicades per diferents testimonis i llibres. [2] Una de les llegendes fou explicada, precisament, per Josep Veciana de Renau i Josep M. Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta història ens parla d’això.   Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau, avui en dia abandonat, reconvertit en un hotel-restaurant fantàstic. L’any 1897 tenia 39 habitants! La guineu  explica al llop un pla per dinar un plat suculent en tal dat...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

23 de NOVEMBRE: 100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP

  Aquest 2024 hem desenvolupat un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva a Figuerola del Camp per celebrar els 100 anys de la seva Cooperativa Agrícola de Sant Jaume. Hem estat enregistrant entrevistes a tots els seus expresidents vius, hem rellegit els llibres d'història i hem estudiat la revista local El Diabló . El dissabte, 23 de novembre vam fer una ruta teatralitzada pel nucli explicant la seva història i el seu significat. L'Ajuntament de Figuerola i la Cooperativa Agrícola han estat les que han impulsat aquesta celebració. Teatralitzat és la companyia que ha fet tot el muntatge teatral de la ruta. Sergi Clofent, amb el suport tècnic de Pau Josa, ha coordinat les accions i ha produït el documental. Veieu la crònica del Vallenc . Aquí teniu un retall de la meva intervenció: "Bona dia a tothom, autoritats, veïns, president i antics presidents, Sóc el Jordi Suñé i, tot i que sóc de Torredembarra, he dedicat bona part del meu temps a investigar i escriur...
Imatge

EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  https://www.pessebreviventpoblamontornes.cat/ Un any més, ja són 48 edicions!, torna el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Ho fa amb tots els elements que els visitants de la rodalia esperem trobar. L'organització va a càrrec de l'Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Hi trobareu servei de bar, xurreria, aparcament, merxandatge i munt de voluntaris que fan possible que es mantingui viva la tradició.
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

ELOGI DE L'ASSOCIACIONISME

Jordi Suñé Morales (2023): "Elogi de l'associacionisme". Ítem . Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, núm. 75, pàg. 23-33. https://raco.cat/index.php/Item/article/view/421995 Vivim temps convulsos, de canvis. Sembla que res sigui per sempre. Tot va de pressa. La mobilitat ha augmentat i no para de créixer. Les noves tecnologies permeten una velocitat en les comunicacions impensable fa uns anys. Augmenta el teletreball i els dispositius mòbils són omnipresents. Els telèfons que tots portem al damunt són ordinadors permanentment connectats. S’ha estès l’ansietat i no arribem a tot arreu. Ens exigim ser productius a tothora. Els mitjans parlen de grans beneficis, de grans fluxos de capital, però moltes famílies són desnonades de casa seva. Curiosament, aquests grans capitals no contribueixen a construir la vida i la comunitat. S’ha normalitzat la precarietat, tot i tenir feina. Patim sentiments de culpabilitat per les tasques no realitzades i de f...