Ramon Violant i Simorra va publicar el 1955 el llibre Etnografia de Reus i la seva comarca. Dins d’aquest volum podem llegir la següent llegenda: En un poblet situat prop de Santes Creus vivia un matrimoni amb els seus fills. La dona va morir després de lluitar contra una malaltia. A partir d’aquell dia va succeir una cosa extraordinària. L’home de la casa marxava a treballar i en tornar es trobava els fills ben vestits, menjats i pentinats. Resulta que la difunta mare s’apareixia als infants i els ajudava. El pare, en saber-ho, va demanar als seus fills que demanessin una prova d’aquestes aparicions a la mare. Un dia que un dels nens anava al tros a portar el dinar al pare, se li va aparèixer la mare. El fill li demanà una prova de la seva presència, tal i com li havia demanat el pare. La mare l’ajudà a portar el pes i, quan arribaven al tros, desaparegué. La sorpresa fou que havia deixat marcats els dits en foc al tovalló que havia utilitzat per portar el dinar. L’home donà el mocador a la capella de les Ànimes de Santes Creus, avui en dia desapareguda, per tal d’ensenyar aquest prodigi.
GIRA JULIVERT 2025!
Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons. Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Comentaris