Ramon Violant i Simorra va publicar el 1955 el llibre Etnografia de Reus i la seva comarca. Dins d’aquest volum podem llegir la següent llegenda: Resulta que la reina Blanca d’Anjou, parella de Jaume II, era molt caritativa i ajudava a tots els pobres que la venien a veure al monestir de Santes Creus. Això, al rei, no li agradava gens. Un dia, el rei Jaume va veure que la seva dona portava un mantell. Ella hi duia amagats uns trossos de pa per a donar a persones necessitades. El sobirà va sospitar i li va preguntar què duia embolicat dins el mantell. Ella, sorpresa, va contestar que duia flors. Després d’un moment de silenci, va treure el mantell i van aparèixer un munt de flors que van perfumar l’estança. Diuen que a la porta reial del Monestir de Santes Creus hi havia hagut dues estàtues. Una representava al rei Jaume i l’altra, a la reina Blanca d’Anjou. L’estàtua de la reina sostenia a la mà esquerra un mantell com si volgués amagar alguna cosa.
JUSTO CABALLERO (1896-1983)
JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Comentaris