Ramon Violant i Simorra va publicar el 1955 el llibre Etnografia de Reus i la seva comarca. Dins d’aquest volum podem llegir la següent llegenda: Resulta que la reina Blanca d’Anjou, parella de Jaume II, era molt caritativa i ajudava a tots els pobres que la venien a veure al monestir de Santes Creus. Això, al rei, no li agradava gens. Un dia, el rei Jaume va veure que la seva dona portava un mantell. Ella hi duia amagats uns trossos de pa per a donar a persones necessitades. El sobirà va sospitar i li va preguntar què duia embolicat dins el mantell. Ella, sorpresa, va contestar que duia flors. Després d’un moment de silenci, va treure el mantell i van aparèixer un munt de flors que van perfumar l’estança. Diuen que a la porta reial del Monestir de Santes Creus hi havia hagut dues estàtues. Una representava al rei Jaume i l’altra, a la reina Blanca d’Anjou. L’estàtua de la reina sostenia a la mà esquerra un mantell com si volgués amagar alguna cosa.
SANT BLAI
Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...
Comentaris