MAS GIBERT


Mas Gibert (CREIXELL) i una cisterna que hi ha pel darrere, camí de la Mola.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

ELS INICIS DEL CICLISME A CREIXELL

  El ciclisme va aixecar passions a Creixell. Al 1917, Josep Jané era delegat al poble de la Festa del Pedal de la Província de Tarragona organitzada per la Unió Deportiva Vendrellense. [1] A la dècada de 1920 es va fundar la Penya Ciclista [2] amb Josep Jané i Joan Boada al capdavant. Organitzaven curses amb sortida i arribada a Creixell i també col·laboraven amb el pas de curses que organitzaven pobles veïns. El torrenc Anton Miracle Rovira «Serenet» va guanyar la cursa de l’any 1923 Creixell-Torredembarra-Creixell. La convocatòria d’una d’aquestes curses va aparèixer a La Vanguardia l’11 de setembre de 1925: «El día 20 del actual con motivo de celebrarse la fiesta mayor de Creixell, se celebrará una carrera ciclista saliendo a las tres de la tarde con dirección a Torredembarra donde habrá control de timbre, Vendrell, donde estará el viraje, siguiendo por la carretera y calles de Salmerón, plaza Nueva, Muralla y siguiendo hacia Torredembarra regresando a Creixell. Compondrán el...
Imatge

TIRAR A BATEIG A CREIXELL

  Els naixements eren molt celebrats per les famílies i també per la comunitat. Es feia el bateig a l’església. «A mi em va batejar mossèn Francisco Vives.» (Josep Solé) «I a mi!» (Maria Brugarola) De mitjana, es tenien molts més fills que avui en dia. «Abans eren molts germans a les famílies.» (Joan Virgili) El Jaume Arall recorda que es tirava a bateig i després es feia «ressopó» per la família. L’Alvar Font encara va tirar a bateig quan van néixer els seus fills. «N’hi va haver dos que van partir una pesseta de paper per la meitat quan baixava volant. Van agafar la meitat cadascú i no van ser capaços d’ajuntar-la. Un deia que és meva, que és meva... Érem joves. I confits! Sí, home, quan hi havia un bateig anava tot Déu allí, a plegar. Ara potser no fan res d’això ja. Però llavors, sí, era un festival de la casa. De la finestra de dalt, tiraven.» (Joan Virgili) «Com que nosaltres érem pagesos i teníem avellanes i umetlles , doncs això la gent ho agraïa, també en tiràvem. I co...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque...
Imatge

ELS INICIS DEL FUTBOL A CREIXELL

  Els joves de Creixell es van veure atrets per l’esport de moda a la dècada de 1920, el futbol. Abans de la guerra, Creixell tenia dos camps per jugar a pilota. A l’hivern ho feien dalt el poble i a l’estiu, al Gorg. Ens ho va explicar Joan Guasch en una entrevista feta el 2008 al pis on vivia llavors, a Torredembarra. Ell mateix, de xiquet, havia estat l’encarregat de dur la farmaciola. El partit més antic que hem pogut documentar és del 1922, gràcies a una crònica breu publicada a La Veu de Catalunya del 19 de desembre d’aquell any. Va ser un partit amistós entre veïns. Hi van jugar Llagostera, Guinovart, Batet, Calvet, Reverté, Borrut, Fontanilles, Arall, Casasús, Riambau, Bonan, Toldrà i Gual, entre d’altres. A la dècada de 1930, resseguint la premsa de llavors, són nombroses les referències que hem pogut localitzar. Al 1930, el Creixell FC es va enfrontar al Bonastre FC, va guanyar per 5 a 3, i Sancho va exercir d’àrbitre. Al 1931 es van desplaçar fins a Tarragona a disp...
Imatge

PRESENTACIÓ EN MOTIU DE LA TROBADA GEGANTERA A TORREDEMBARRA EL 19 D'OCTUBRE DE 2008

Bon dia a tothom! Benvingudes i benviguts a la II Trobada de Gegants del Baix Gaià organitzada per l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra en motiu del 50è aniversari dels Gegants de la Torre. Aquest acte, inclòs dins el Gaià Folk, ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona i del Patronat Municipal de Cultura. Les colles convidades han estat les següents: Les Òlibes d'ArdenyaColla Gegantera Els Manotes de La Riera de Gaià Gegants de Roda de Berà Gegants del Catllar Colla dels Geganters de Creixell Colla gegantera i grallers de Falset Colla Gegantera de l’Espluga Gegants de Reus Colla de Gegants i Nans del Vendrell A continuació faran entrada a la plaça les colles participants. Totes elles ens oferiran un ball enmig de la plaça. Després farem entrega dels obsequis, una ballada conjunta i la foto de família de tots els gegants participants. Donem pas, doncs, a la primera colla. Les Òlibes d'Ardenya:Són uns gegantons inspirats en aquestes aus nocturnes molt habituals e...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. EDAT MITJANA Torre de la Vila, antic castell (cal Serafí), restes de la muralla, portal de la Bassa i portal de padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). Masia de cal Ratxet (no sé posar-hi data, s'hauria de consultar). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal...