LA TORRE DEL MORO

Passat Salomó, en direcció Vilardida, si alceu la vista, dalt del turó, hi veureu una torre antiga. Dóna ganes de pujar-hi. Però mai ho fem. Sembla que no hi hagi cap ombra... Com s’ho devien fer els antics per a construir aquella torre de guaita? Molt fàcil. No calien grues ni camions carregats de pedra. Amb exèrcit ben nombrós un cabdill sarraí va organitzar una fila índia, des del riu Gaià fins al capdamunt de la muntanya. Els militars, com a formiguetes treballadores, es passaven l’aigua i les pedres fins que el material arribava dalt. I així van poder construir la Torre anomenada del Moro. Als pobles del voltant també la coneixen amb el nom de la Torre de Montferri -Gràcies per l'apunt Mercè!-. Aquesta llegenda l’he llegit al llibre de Llegendes de l’Alt Camp escrit per l’antropòloga Rosa Canela.

Jordi SUÑÉ, “Les llegendes del Gaià (7). La Torre del Moro", El Timbal, núm. 82, gener de 2016, pàg. 3.

Comentaris

Mercè Salvat ha dit…
Pels pobles del voltant també l'anomenem "la Torre de Montferri".
16.9.15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

GIRA JULIVERT 2024!

  1) 17 de FEBRER: festa privada  2) 23 de FEBRER:  EL CATLLAR / premis 19h 3) 1 de MARÇ: TORREDEMBARRA-Col·laboració presentació llibre Pep Puig  4) 6 d'ABRIL: ALMENARA ALTA (festa particular) 5) 22 d'ABRIL: REUS, biblioteca  6) 27 d'ABRIL: OLIUS 7) 28 d'ABRIL: TORDERA Entrades disponibles ! 11 de MAIG: BONASTRE, migdia (aplaçat!) 17 de MAIG:  24 de MAIG: VACARISSES, nit, després del correfoc 25 de MAIG: BALAGUER 14 de JUNY: BELLVEI 22 de JUNY: CAMBRILS  23 de JUNY:  29 de JUNY: HOSTAFRANCS, 12h 5 de JULIOL: LA POBLA DE SEGUR (nit) 6 de JULIOL: SANT MARTÍ DE TOUS 7 de JULIOL:  13 de JULIOL: CREIXELL 26 de JULIOL: L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ, migdia 28 de JULIOL:  14 d'AGOST: RODA DE BERÀ 15 d'AGOST: TARRÉS 6 de SETEMBRE: VILOBÍ D'ONYAR, nit 10 de SETEMBRE: 13 d'OCTUBRE: ALCOVER 14 de SETEMBRE:  5 o 6 d'OCTUBRE:  12 o 13 d'OCTUBRE Julivert hi torna, amb més força que mai, carregat de cançons i històries per explicar. Amb moltes ganes de compartir p
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN RESUM D'AQUESTA ENTRADA CLIQUEU AQUÍ . ES TRACTA D'UN ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A FRONTISSA.CAT. 0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell,
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e
Imatge

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

  El 21 d'abril a les onze del matí va tenir lloc la conferència sobre els relats tradicionals que hi ha darrera moltes de les festes populars i de les tradicions que celebren a Bonastre i als pobles de la rodalia. Vam parlar de vots de poble, ermites, llegendes, advocacions, balls parlats, goigs i festes majors. La fotografia és de l'ajuntament de Bonastre.
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vida d’una d
Imatge

9 D'ABRIL: BANC DE LA SALUT

  Dimarts a les set i quart del vespre, a la plaça mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra, farem algunes cançons amb l'acordió del Gerard.