Roger Galisteo va publicar el 2014 el llibre Històries
i llegendes de la mar catalana fruit d’una recerca pels municipis
costaners del país. A Creixell va parlar amb un vell pescador anomenat Pau.
Entre aventures de contrabandistes i de pescadors, l’home va explicar la història
de la Berta i el mariner. Na Berta era filla dels Querosa. Eren una família
senzilla i treballadora. La Berta, sent joveneta, feia feines domèstiques per a
la senyora del castell. El seu amor era un jove pescador del poble que es deia
Climent. Per les nits, després de treballar, el jove pujava fins al castell per
a veure la seva estimada. La Berta el rebia a la capella vestida amb robes de
la seva senyora.
Tot anava bé fins que un dia la senyora es va fixar que un
dels vestits brillava. Eren restes d’escates de peix! Ja us podeu imaginar com
es va posar la propietària. Va fer tancar al noi i va castigar a la seva
promesa a baixar-li el menjar cada nit amb la prohibició de mirar-li als ulls i
de parlar-li. Així va passar molt de temps fins que la senyora va morir. La
seva pubilla, llavors, va fer alliberar al noi. El Climent, en veure la llum,
es va tornar cec. Ella plorà tant que acabà perdent la vista. D’aquesta manera,
el jove pescador i la Berta van poder estar junts per sempre més sense poder-se
mirar.
LA SÍNIA DE LA VILA
Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...

Comentaris