Roger Galisteo va publicar el 2014 el llibre Històries
i llegendes de la mar catalana fruit d’una recerca pels municipis
costaners del país. A Creixell va parlar amb un vell pescador anomenat Pau.
Entre aventures de contrabandistes i de pescadors, l’home va explicar la història
de la Berta i el mariner. Na Berta era filla dels Querosa. Eren una família
senzilla i treballadora. La Berta, sent joveneta, feia feines domèstiques per a
la senyora del castell. El seu amor era un jove pescador del poble que es deia
Climent. Per les nits, després de treballar, el jove pujava fins al castell per
a veure la seva estimada. La Berta el rebia a la capella vestida amb robes de
la seva senyora.
Tot anava bé fins que un dia la senyora es va fixar que un
dels vestits brillava. Eren restes d’escates de peix! Ja us podeu imaginar com
es va posar la propietària. Va fer tancar al noi i va castigar a la seva
promesa a baixar-li el menjar cada nit amb la prohibició de mirar-li als ulls i
de parlar-li. Així va passar molt de temps fins que la senyora va morir. La
seva pubilla, llavors, va fer alliberar al noi. El Climent, en veure la llum,
es va tornar cec. Ella plorà tant que acabà perdent la vista. D’aquesta manera,
el jove pescador i la Berta van poder estar junts per sempre més sense poder-se
mirar.
CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris