Ja ens en parlaven quan estudiava a la URV. Fins i tot una vegada ens hi vam escapar amb la Violeta. Ahir ho vaig comprovar: l'Ecomuseu és una eina importantíssima per al desenvolupament de la comarca i ofereix eines de benestar i per sentir-se identificat als seus veïns. La casualitat va fer que ens topéssim amb l'Esperanceta. Es deia Esperança, però amb la que està caient se li han reduït les perspectives. Ara és l'Esperanceta, una manera divertia de conèixer el parimoni etnològic de l'alta muntanya. A la sessió de treball de la tarda, per explicar experiències i eines que faig servir quan faog recerca vam poder conèixer trucs, encerts i errors que poden ajudar a les persones disposades a iniciar una recerca. Records a tots. D'aquí a uns dies us posaré en aquest blog els enllaços que us vaig presentar.
Al migdia vaig passar per la Residència d'Esterri per tal de fer arribar un exemplar del riu de les dones, en agraïment per la seva col·laboració.
Finalment vam presentar el llibre, a les 20h. Vaig poder conèixer la Raquel i la seva família i als impulsors del MeteoPallars. Un plaer. Fins aviat!
Avui, potser, camí cap a Alendo i... llegir una estoneta!
(la foto és del
PallarsDigital.cat)
Comentaris