A L'ECOMUSEU DE LES VALLS D'ÀNEU

Ja ens en parlaven quan estudiava a la URV. Fins i tot una vegada ens hi vam escapar amb la Violeta. Ahir ho vaig comprovar: l'Ecomuseu és una eina importantíssima per al desenvolupament de la comarca i ofereix eines de benestar i per sentir-se identificat als seus veïns. La casualitat va fer que ens topéssim amb l'Esperanceta. Es deia Esperança, però amb la que està caient se li han reduït les perspectives. Ara és l'Esperanceta, una manera divertia de conèixer el parimoni etnològic de l'alta muntanya. A la sessió de treball de la tarda, per explicar experiències i eines que faig servir quan faog recerca vam poder conèixer trucs, encerts i errors que poden ajudar a les persones disposades a iniciar una recerca. Records a tots. D'aquí a uns dies us posaré en aquest blog els enllaços que us vaig presentar.
Al migdia vaig passar per la Residència d'Esterri per tal de fer arribar un exemplar del riu de les dones, en agraïment per la seva col·laboració.
Finalment vam presentar el llibre, a les 20h. Vaig poder conèixer la Raquel i la seva família i als impulsors del MeteoPallars. Un plaer. Fins aviat!
Avui, potser, camí cap a Alendo i... llegir una estoneta!
(la foto és del PallarsDigital.cat)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...
Imatge

23 de NOVEMBRE: 100 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP

  Aquest 2024 hem desenvolupat un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva a Figuerola del Camp per celebrar els 100 anys de la seva Cooperativa Agrícola de Sant Jaume. Hem estat enregistrant entrevistes a tots els seus expresidents vius, hem rellegit els llibres d'història i hem estudiat la revista local El Diabló . El dissabte, 23 de novembre vam fer una ruta teatralitzada pel nucli explicant la seva història i el seu significat. L'Ajuntament de Figuerola i la Cooperativa Agrícola han estat les que han impulsat aquesta celebració. Teatralitzat és la companyia que ha fet tot el muntatge teatral de la ruta. Sergi Clofent, amb el suport tècnic de Pau Josa, ha coordinat les accions i ha produït el documental. Veieu la crònica del Vallenc . Aquí teniu un retall de la meva intervenció: "Bona dia a tothom, autoritats, veïns, president i antics presidents, Sóc el Jordi Suñé i, tot i que sóc de Torredembarra, he dedicat bona part del meu temps a investigar i escriur...
Imatge

El Veraniego, un precedent periodístic a Torredembarra

L’estiu de 1892, a Torredembarra, va veure la llum un periòdic que portava per títol El Veraniego . Va ser una publicació breu, amb només tres números coneguts, però d’una importància cabdal per entendre la vida cultural i social de la vila de finals del segle XIX. El Veraniego va ser impulsat per la colònia d’estiuejants de Torredembarra. Molts d’ells tenien arrels torrenques. Eren indians, fills o nets d’aquests que havien arrelat a Barcelona però que encara conservaven casa i terres a casa nostra. Gaudien d’estius llargs, de passejos, festes i vida social. Encara no hem localitzat els exemplars d’aquesta efímera publicació. Tenim notícia, però, de tot el que s’hi va escriure gràcies a les cròniques aparegudes del Diari de Tarragona d’aquella època.  El Veraniego parlava de les obres de construcció del Patronat Antoni Roig, la nova caserna de la Guàrdia Civil, la compra del castell dels Icard per part de la família Huguet, el trasllat de l’altar de Sant Antoni a la capella del R...
Imatge

ELS REIS, LA BARBA ELS HI CREIX.

Mosaic de la basílica de Sant'Apollinare Nuovo (Ravenna, Itàlia) de l’any 565, amb els reis d'Orient. En aquesta representació apareixen per primera vegada els noms dels tres reis. Imatge de l’agost de 2016. ELS REIS, LA BARBA ELS HI CREIX. QUAN ELS INFANTS CREMAVEN LLIBANTS ESPERANT QUE ELS REIS VINGUESSIN La nit de Reis és una nit màgica. També ho era quan els temps eren més difícils econòmicament. Des de fa molts anys, sortim al carrer i veiem passar una rua de carrosses amb patges i Reis tirant caramels. El públic va molt tapat pel fred que fa i la música enllaunada alegra els carrers. Després, anem cap a casa o als espais públics habilitats per tal que els Reis donin els regals a cada nen. Recordo que de petits, havíem anat alguna vegada a “la caixeta”, a cal Maiam, i també a les Monges.  Els reis d’orient, el periodista Josep M. Tarrasa i l’Arquebisbe Arriba y Castro visiten l’Hospital de Torredembarra i fan entrega d’una ajuda econòmica a aquesta institu...
Imatge

SOCIABILITAT POLÍTICA EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA AL BAIX GAIÀ

Els partits polítics de la II República al Baix Gaià Nom Junta Altafulla Agrupació Catalanista Republicana d’Altafulla-Tamarit adherit al Partit Catalanista Republicà (1931). Enric Vallvé, Josep Marquès, Josep Inglés Pijoan (President), Mariano Sardà, Ignasi Marquès i Enric Balcells. Centre Republicà Federal (1931) que segurament s’adherí a ERC. Josep M. Maymó Bosch (P), Pere Ferré Ramon, Roman Teixell Salvat, Josep Ferré Ramon, Antonio Ametllé Gatell, Arcadi Boada Virgili i Martí Ramon Ramon. Creixell Centre Republicà Federal (1931). S’adherí a ERC. Pere Jané Fontanilles (P), Ramon Rimbau Colet, Pere Soler Vidal, Josep Fontanilles Morros i Josep Rovira Gibert. Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana Republicana de Rovira i Virgili (1931) Pau Valls Solé (P), Rafael Carbonell Hugas, Francisco Sancho Juncosa, Salv...
Imatge

SANT NICASI DEL CATLLAR

“Suplicau á la clemència/ del Etern Deu poderós Sant Nicasi gloriós/ guardeunos de pestilencia.” Goigs a Sant Nicasi, sense data, autor anònim.   La parròquia del Catllar està dedicada a Sant Joan Baptista. Però Sant Nicasi és també molt important en aquest poble. Fou bisbe de Reims, al nord de França, i degollat pels vàndals el 467. És considerat un bon advocat contra la pesta. Un article sense signar publicat al diari La Cruz de l’any 1904 diu que el Catllar el va votar com a copatró l’any 1368. [1] Recordem que la mortífera pesta negra envaïa Europa el 1348. No disposem detalls sobre els inicis d’aquest vot però sabem que aquest municipi va encomanar un retaule dedicat a Sant Sebastià el 1497 al pintor tarragoní Joan Albiols on hi havia escrita la llegenda “Sent Nichasi, màrtir e bisbe, que és de les pestilències”. [2] Al Camp de Tarragona arribà una plaga de llagostes el 1687. Els testimonis escrits que s’han conservat demostren la virulència de l’insecte. L’hist...
Imatge

ES TORNA A EDITAR EL BOI, LA REVISTA DEL CENTRE D'ESTUDIS RODENCS

El passat 20 d'agost de 2020, en el marc de la festa major de Roda de Berà, Sant Bartomeu, es va presentar la nova etapa del Boi, la revista del Centre d'Estudis Rodencs, entitat que forma part de Les Monges, Associació Cultural. Després de dos anys de silenci, la publicació retorna amb les forces renovades i fent una crida a la participació. En aquest número, a més, es recullen tots els índex de les revistes passades per tal que els lectors hi puguin trobar els escrits que els puguin interessar. Són ja més de 20 anys de feina de divulgació i investigació sobre el patrimoni rodenc, amb desenes de col·laboradors. Llarga vida al Boi ! Contacte: lesmongesroda@gmail.com  Si voleu llegir altres articles on esmento al Boi cliqueu aquests enllaços: L'ASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ LA POR ALS BOMBARDEJOS. EL CAS DE RODA DE BERÀ PRESENTACIÓ DEL BOI L'ANY 2013  
Imatge

Santa Creu de la Riera de Gaià

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les ...