Diari de la Torre, núm. 166, novembre de 2011, pàg. 24.
Són dos quarts de nou del matí i de casa ja sento traginar les barres del servei de bar del concurs de castells. Baixo a la plaça i dono un cop de mà. Més de trenta persones equipades amb la samarreta negra del VIII Concurs-7 ajuden a què no manqui cap detall. Els beneficis de les begudes venudes aniran destinats a pagar part de les despeses de la jornada i els diners dels entrepans seran per la Nicole. Aquest any per primera vegada, veig una gran implicació de les administracions. El resultat del dia és immillorable. Bon ambient, retrobar gent que coneixes que veus de quant en quant, l’emoció pels castells enfilats.
Dies enrere una carta a la premsa comarcal fa despertar la solidaritat. Cadascú aporta el que pot i, junts, amb una força sense comparació, es perfila una solució a un problema que defallia en un atzucac. Els motards, els de l’ONG K9, dos pintors que ofereixen els seus quadres, els treballadors d’una empresa del País Valencià, una gent de Sant Sadurní, el ball organitzat per l’Associació de Jubilats, els comerços col•laborant a la panera de Nadal, etc.
M’expliquen que va ser un èxit la castanyada organitzada per tres entitats de la vila –La Gaianada, l’Assemblea de Joves Independentistes de Torredembarra i les Filles de les Fetilleres, amb el suport de la regidoria de Joventut-, que petits i grans van gaudir d’una jornada festiva i de recuperació de les nostres tradicions.
Llegeixo el díptic del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i veig que continuen amb la idea de col•laborar amb altres entitats del poble, amb ganes de sumar, col•laborar, compartir: una jornada tècnica sobre gastronomia amb l’Associació Restauradors, un cicle de cinema en col•laboració amb el Club d’Escacs, etc.
Sóc a Santes Creus, a l’antic Palau de l’Abat reconvertit en Ajuntament, a la plaça sant Bernat. S’hi reuneixen persones de diferents pobles de la conca del Gaià per crear una associació que aglutini els esforços que s’estan fent per dinamitzar aquest territori d’una manera sostenible. Tota la gent que hi veig, unida, tindran una força encomanadissa que farà bellugar aquests municipis. N’estic segur.
S’organitzen els afectats per les multes abusives del radar mòbil. Es reuneixen, parlen, elaboren un document i demanen reunir-se amb l’Ajuntament. Tenen ganes de dialogar i d’arribar a acords. Junts tindran molta força.
El 12 de setembre milers de persones es concentren davant dels ajuntaments, a Torredembarra també, per protestar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que pretén que les escoles separin els alumnes segons la llengua, per acabar d’aquesta manera amb la cohesió social del país.
A mitjans d’octubre la comissió del Correllengua i Torredembarra Decideix organitzen una colla d’actesamb la col•laboració dels Nois de la Torre, el Ball de Gitanes, el Ball de Serrallonga, el Ball de Diables, els Bentocats de la Torre, Òmnium Cultural, el Diari de la Torre, El Mònic, la Cervesa Estraperlo, Ona la Torre, Esgràfic, l’Ajuntament, la Gaianada i l’Ajit.
Ona la Torre dóna a conèixer les activitats de les entitats i algunes d’elles tenen programa propi. Aquesta col•laboració permet una àmplia difusió i convertir la ràdio en una eina de tothom.
Són temps difícils per les coses col•lectives. Ho explica el sociòleg Zygmunt Bauman al seu llibre L’art de la vida. Aquests temps líquids, on desapareix el compromís i creix la sensació d’inseguretat, no ens han fet més feliços. Ens volen adormits, tancats i individualistes. Ens diuen que busquem les solucions de manera individual als problemes creats socialment. Però la força de la gent està al carrer, amb la creativitat, amb la col•laboració i la solidaritat. Vivim temps grisos que només podem acolorir ajuntant esforços i fent que la indiferència esdevingui acció.
Són dos quarts de nou del matí i de casa ja sento traginar les barres del servei de bar del concurs de castells. Baixo a la plaça i dono un cop de mà. Més de trenta persones equipades amb la samarreta negra del VIII Concurs-7 ajuden a què no manqui cap detall. Els beneficis de les begudes venudes aniran destinats a pagar part de les despeses de la jornada i els diners dels entrepans seran per la Nicole. Aquest any per primera vegada, veig una gran implicació de les administracions. El resultat del dia és immillorable. Bon ambient, retrobar gent que coneixes que veus de quant en quant, l’emoció pels castells enfilats.
Dies enrere una carta a la premsa comarcal fa despertar la solidaritat. Cadascú aporta el que pot i, junts, amb una força sense comparació, es perfila una solució a un problema que defallia en un atzucac. Els motards, els de l’ONG K9, dos pintors que ofereixen els seus quadres, els treballadors d’una empresa del País Valencià, una gent de Sant Sadurní, el ball organitzat per l’Associació de Jubilats, els comerços col•laborant a la panera de Nadal, etc.
M’expliquen que va ser un èxit la castanyada organitzada per tres entitats de la vila –La Gaianada, l’Assemblea de Joves Independentistes de Torredembarra i les Filles de les Fetilleres, amb el suport de la regidoria de Joventut-, que petits i grans van gaudir d’una jornada festiva i de recuperació de les nostres tradicions.
Llegeixo el díptic del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i veig que continuen amb la idea de col•laborar amb altres entitats del poble, amb ganes de sumar, col•laborar, compartir: una jornada tècnica sobre gastronomia amb l’Associació Restauradors, un cicle de cinema en col•laboració amb el Club d’Escacs, etc.
Sóc a Santes Creus, a l’antic Palau de l’Abat reconvertit en Ajuntament, a la plaça sant Bernat. S’hi reuneixen persones de diferents pobles de la conca del Gaià per crear una associació que aglutini els esforços que s’estan fent per dinamitzar aquest territori d’una manera sostenible. Tota la gent que hi veig, unida, tindran una força encomanadissa que farà bellugar aquests municipis. N’estic segur.
S’organitzen els afectats per les multes abusives del radar mòbil. Es reuneixen, parlen, elaboren un document i demanen reunir-se amb l’Ajuntament. Tenen ganes de dialogar i d’arribar a acords. Junts tindran molta força.
El 12 de setembre milers de persones es concentren davant dels ajuntaments, a Torredembarra també, per protestar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que pretén que les escoles separin els alumnes segons la llengua, per acabar d’aquesta manera amb la cohesió social del país.
A mitjans d’octubre la comissió del Correllengua i Torredembarra Decideix organitzen una colla d’actesamb la col•laboració dels Nois de la Torre, el Ball de Gitanes, el Ball de Serrallonga, el Ball de Diables, els Bentocats de la Torre, Òmnium Cultural, el Diari de la Torre, El Mònic, la Cervesa Estraperlo, Ona la Torre, Esgràfic, l’Ajuntament, la Gaianada i l’Ajit.
Ona la Torre dóna a conèixer les activitats de les entitats i algunes d’elles tenen programa propi. Aquesta col•laboració permet una àmplia difusió i convertir la ràdio en una eina de tothom.
Són temps difícils per les coses col•lectives. Ho explica el sociòleg Zygmunt Bauman al seu llibre L’art de la vida. Aquests temps líquids, on desapareix el compromís i creix la sensació d’inseguretat, no ens han fet més feliços. Ens volen adormits, tancats i individualistes. Ens diuen que busquem les solucions de manera individual als problemes creats socialment. Però la força de la gent està al carrer, amb la creativitat, amb la col•laboració i la solidaritat. Vivim temps grisos que només podem acolorir ajuntant esforços i fent que la indiferència esdevingui acció.
Comentaris