Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre a Torredembarra
Segurament el culte a la natura és tan antic com la humanitat mateixa. Amb els arbres en concret, les persones hi tenim un agraïment gegantí. Aquestes plantes ens ofereixen fruits per menjar, ombra on descansar, imatges belles amb les que gaudir, fusta per la llar de foc, espai on fer-hi cabanes infantils i tantes altres coses. El paisatge de Torredembarra gaudia de la presència de les oliveres, els garrofers i alguna alzina supervivent. I malgrat els canvis, aquesta vila té molts arbres, alguns d’ells ben espectaculars.
Si
reculem en el temps trobarem que Torredembarra ha organitzat en diverses
ocasions la festa de l’arbre. Cal dir que durant uns anys va ser una festa
obligatòria per als municipis. En aquestes festes es plantaven arbres, es
cantaven cançons i els infants podien gaudir d’un petit berenar. Però d’on
prové aquesta festa? Veiem tot seguit l’origen i alguns detalls que de les celebracions
que es feien a la Torre.
Tal
com explica Martí Boada al seu llibre Rafael
Puig i Valls 1845-1920,[1] la festa de l’arbre es va importar a
Catalunya des de Nebraska, als Estats Units, on se celebrava des de 1872 amb el
nom d’Arbor Day. Una de les teories de la seva importació és la que explica que
el tarragoní Puig i Valls va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el
1893. Ell mateix va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia. L’any següent ja es va
celebrar la primera Festa de l’Arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un
ampli ressò i ràpidament es va estendre per la resta de l’Estat i per França.
Una
anècdota abans de continuar. Dèiem que un dels possibles importadors de
D’aquesta
primera època no tenim dades que la festa se celebrés a Torredembarra però sí que
tenim algunes mostres de la presència dels arbres dins el nucli urbà: El 1860
es van plantar 150 arbres al costat de la carretera.[2]
El 12 de gener de 1895 el ple municipal va acordar arreglar els arbres del passeig
de l’Estació. El novembre del mateix any 1895 es van plantar arbres al mateix passeig
i també a l’hospital. El febrer de 1896 es van plantar cinc arbres a la plaça
de l’església. L’octubre del mateix any Jaume Espí demanava permís per plantar
pel seu compte arbres al carrer Ample. A finals de 1906 es va projectar la plantació
d’arbres al costat de la carretera del costat de la via.[3]
L’any 1909 es van plantar eucaliptus.
La
Festa de l’Arbre va esdevenir obligatòria l’any 1915 quan el Ministre de Governació
Sánchez Guerra va dictar un Reial Decret obligant els ajuntaments a celebrar-la
anualment. Sánchez Guerra era president llavors de la Real Sociedad Espanyola
de los Amigos del Arbol i el 1922 seria president del govern espanyol.[4]
Així
doncs, el 1915 l’Ajuntament de Torredembarra s’hi adhereix. Desconeixem
si abans s’havia celebrat cap any, cosa que crec probable. Sabem segur, però,
que el febrer de 1913 el governador havia fet arribar una carta a l’Ajuntament
on anunciava la instauració de l’11 de febrer com a dia de la “FESTA DE L’ARBRE”.[5]
L’any
La
festa es va fer, finalment, el diumenge 30 de maig a les 5 de la tarda. Hi van
assistir Mariano i Rafael Puig i Valls, Manuel de Peñarubia, l’alcalde Girol,
el secretari Munté, el jutge sr Vila, el tinent dels carrabiners, el cap del
sometent Antoni Olivella, el diputat republicà Julià Nougués i altres. El governador
civil va excusar la seva absència moments abans de la festa. El punt de trobada
va ser a l’Ajuntament. La comitiva, formada per autoritats, nens, mestres,
veïns i convidats, anava acompanyada per una banda de música de Tarragona,
dirigida per Espinach (fill). Entre la gent, destacava l’estendard dels Amics
dels Arbres, el qual havia estat instal·lat al balcó del consistori. Van anar
al punt de plantació triat, que era el passeig que duia a l’estació de tren. L’acte
començà amb diversos parlaments: Munté, el secretari; el professor Montserrat;
el sr Quesada; el diputat Nougués; Manuel de Peñarrubia, que va llegir el seu
treball “Un recuerdo, un aplauso y un patriota”; Mariano Puig i Valls va agrair
els elogis rebuts; finalment, va parlar l’alcalde. Després “se cantaron con
expresión y colorido los Himnos del Árbol y de
Passada
la cita, Peñarrubia escrivia a l’Ajuntament reclamant les fotografies que va
tirar el senyor Torrens durant la festa i les 16 pessetes de despeses, que ell
mateix havia avançat de la seva butxaca.
D’aquesta
festa en va derivar una polèmica habitual en aquells anys a Torredembarra. Esteban
Huguet Borràs va denunciar a
L’any
1916,
Sembla
ser que l’any 1923 la festa havia caigut en desús a les comarques
tarragonines. És per això que el governador civil de Tarragona va publicar un
escrit demanant als pobles que tornessin a organitzar aquesta diada.[13]
El 1924, la festa es va fer el 16 de març. Aquesta vegada es va demanar
ajuda als tres mestres del Patronat Antoni Roig.[14]
Els actes van costar 353 pessetes. El cronista de La Vanguardia afirmava que va ser un “derroche de poesía, música y
alborozo infantil”.[15]
El 1925 es va fer el 29 de març i
els mestres de l’escola es van encarregar de tots els detalls.[16]
El 1926 també es va fer.[17]
Finalment,
hem localitzat una crònica de
Vaig
parlar amb gent gran que encara recordava la celebració d’aquesta festa: les
autoritats, la banda de música, el berenar, la bossa de regals, els versos i les
cançons. Gabriel Comas va recollir en un dels seus articles un fragment d’una
de les cançons que cantaven: “Cantem plantant i plantem cantant/ que tot és
vida. Els bons plançons/ en uns bons camps fan més florida”.[18]
Una
de les imatges que he aconseguit és de la festa de l’any 1955. La Roser Guasch em va explicar que entre les persones que hi
surten hi ha el mestre Cayetano Mir, el metge i regidor Sergio Lucas Taixes,
l’alcalde Manuel Giral Garcés i el mossèn Josep Manresa. Entre els nens es
poden veure l’Antonio Pallarés, la M. Rosa Solé Jané, la Montserrat Mercadé
Cantero, el José M. Mir i ella mateixa, la Roser Guasch Miracle.
Del
1956, he pogut escanejar una imatge
cedida per la Trini Mir. Hi surten ella mateixa, la seva mare i el seu pare,
que era mestre de l’escola. En aquella edició es van plantar plataners al carrer
19 de Enero, l’actual carrer 11 de Setembre. L’Ajuntament es va fer càrrec de
les despeses.[19]
El
1957, la festa es va fer al nou
carrer obert entre el camí dels Filadors i el camí veïnal de Torredembarra a
Baix a Mar.[20]
També el Rafael Núñez em va explicar una festa de l’arbre de quan ell era petit
(dècada de 1950). En aquella ocasió
els arbres plantats duien els noms de la parella de nens que ajudaven a
plantar-los, al passeig que porta a la platja. El 1961 es van plantar arbres al Patronat Antoni Roig.[21]
En Ramon Lloveras també em va explicar que conserva una fotografia de quan era
petit (dècada de 1960), d’una altra
festa de l’arbre feta a
Al
col·legi Antoni Roig, a la dècada de 1980,
es va celebrar la festa de l’arbre en diverses ocasions. Una vegada es van
plantar arbres a la zona verda del carrer Comarques Catalanes. Al pati del Molí
de Vent també s’ha celebrat la festa de l’arbre en diverses ocasions. L’any 1993, l’Ajuntament va editar una
enganxina en motiu de
Que
bonic aquest retorn a la natura. Que bonic aquest agraïment que fem els pobles,
la gent, les escoles i les entitats als arbres i les plantes. Que bonic
aturar-se i adonar-se com és possible la vida en un planeta perdut en mig de la
galàxia. Enmig de les presses, la modernitat i tanta tecnologia, que bonic
mirar amb agraïment als arbres.
[1] BOADA, Martí (1995): Rafael Puig i Valls 1845-1920. Precursor de l’educació ambiental i dels
espais naturals protegits. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament
de Medi Ambient.
[2] CATALÀ, Lluís (2007): Societat, urbanisme i serveis públics a
[3] AMTO, diverses actes del ple municipal.
[4] El Tarraconense, 31-I-1915.
[5] AMTO, llibre d’actes, 15-II-1913.
[6] AMTO, llibre d’actes, 6-V-1915.
[7] Diario de
Tarragona, 11-IV-1915.
[8] AMTO, expedient 269/1.
[9] El Noticiero
Universal, 24-V-1915.
[10] AMTO, expedient 269/1, 1915. Per conèixer les
denúncies sobre el presumpte mal ús dels fons del Patronat Antoni Roig en
aquella època podeu consultar el llibre La
Torredembarra republicana i federal (Jordi SUÑÉ, Patronat Municipal de
Cultura de Torredembarra, 2008).
[11] AMTO, llibre d’actes, 18-V-1916.
[12] Tarragona
Federal, 18-VI-16 i 24-VI-1916.
[13] Diari de Tarragona, 25-XII-1923.
[14] AMTO, llibre d’actes, 1-III-1924.
[15] La Vanguardia,
22-IV-1924.
[16] AMTO, llibre d’actes, 20-III-1925.
[17] La Vanguardia,
18-III-1926.
[18] COMES, Gabriel (2007): Dones. Torredembarra, Baix a Mar 1900-1936. Tarragona: Edicions
el Mèdol, pàg. 49 i 50.
[19] AMTO, llibre d’actes, 10-III-1956.
[20] AMTO, llibre d’actes, 31-I-1957.
[21]
AMTO, llibre d’actes, 23-II-1961.
Comentaris