DIA 15

Farrera segueix de festa major, de la mateixa manera que ho estan altres municipis de l'entorn. Hi ha molta gent aquests dies. Ahir vaig poder gaudir d'un sopar de festa major, on hi havia alguns dels músics que s'havien repartit per les cases del poble.
Aquest cap de setmana he estat intensificant el buidatge de la bibliografia d'aquest país. És molt interessant. Són diverses les iniciatives que publiquen treballs que ajuden a entendre l'Alt Pirineu. Algunes d'elles són Garsineu, Pagès Editors, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, l'Ecomuseu.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS ALTAFULLENCS 49

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...
Imatge

JULIVERT 2026!

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Us avancem que podem confirmar que enguany serem a Balaguer, Alió, Vic, la Nou, Alcover i Barcelona!
Imatge

LA TAVERNA DELS SONS CELTES

Vaig assistir a l’estrena de Taverna dels Sons Celtes i va resultar ser una experiència immersiva. Música en directe, veus potents i una posada en escena que et feia sentir que tenies una cama a Irlanda i l'altra al Creixell. Els músics i cantants interactuaven amb el públic amb naturalitat, creant una atmosfera propera i festiva. Vam picar de mans mentre la tavernera servia menjar i beguda, com si tots fóssim clients habituals del lloc. Espectacle viu, dinàmic i ple d’energia, que combina tradició i diversió d’una manera autèntica. Sens dubte, una proposta original que combina teatre, cant a veus, guitarra, violí i altres instruments. És tracta d'una nova proposta de Teatralitzat , dels quals ja hem pogut gaudir de Memòries oblidades i Al safareig.
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Imatge

ELS DETINGUTS PELS FETS D'OCTUBRE DE 1934 AL BAIX GAIÀ

Imatge dels presos de Salomó cedida per la Carmen Mallafrè. Si voleu conèixer tots els detalls dels Fets d'Octubre de 1934 al Baix Gaià, us recomano el llibre El Baix Gaià al segle XX . Alguns dels detinguts pels Fets d’Octubre de 1934 Creixell Josep Morros Fontanilles, Jaume Mercadé Jané, Mariano Rovira Casas i Salvador Solé Vidal. Segons el diari La Cruz (31-X-1934) també van detenir a Josep Fontanilles Morros i a Mariano Rovira Casas. El Catllar Pau Miró Armengol, Joan Llagostera Armengol, Josep Mañé Novell, Joan Palau Ferré,  Llorens Palau Ferré, Sebastià Seguí Gibert, Joan Vallespí Llop, Pau Jové Aluja i Pere Jové Mallafré.  Pere Saigí va sortir de la presó el gener de 1935 segon El Diluvio del 22 de gener d’aquell any.  Al que pocs dies van alliberar 5 veïns més, entre els quals trobem a l’alcalde Pau Miró. ( El Diluvio , 01-02-1935) La Nou de Gaià Emili Duch Boronat (estigué 45 dies ...
Imatge

SANT BLAI

Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...
Imatge

PERE GIBERT RECASENS DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  Pere Gibert Recasens (La Pobla de Montornès, 1888-Barcelona, 1966) va ser futbolista a principis de segle XX i va triomfar com a porter de l’Espanyol, amb qui va guanyar diversos campionats de Catalunya. El RCD Espanyol el considera el seu primer gran porter. La foto és del seu compte de twitter.
Imatge

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...