L'ASSEMBLEA DEMOCRÀTICA DE TORREDEMBARRA







Jordi SUÑÉ (1999): “L’Assemblea Democràtica de Torredembarra”, El Timbal, núm. 25-31.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Tot el meu suport a les reivindicacions de mestres i professors

Tot el meu suport a les reivindicacions de mestres i professors. Totalment en contra del pacte de CCOOUGTPSC. Hem tocat fons. Calen recursos per una escola inclusiva real. El govern de la Generalitat de Catalunya (PSC) ja ha dit que no vol negociar. S'estan equivocant de valent. A la seva publicitat (que paguem entre tots) ens diuen que són "el govern de tots". Escoltant opinadors com Toni Aira a la ràdio me n'adono que la major part de l'opinió pública no sap què està passant. És una llàstima que no es faci un esforç per entendre que sense recursos no hi ha èxit educatiu. ---- Fa uns anys vaig escriure algunes coses sobre ensenyament que potser us poden interessar.
Imatge

PODCAST DE TEATRE "ES FA LLARG ESPERAR"

El divendres 20 de març de 2026 al vespre, al pati del Palau dels Icard de Torredembarra, vam presentar la lectura teatral enregistrada per ser emesa per la ràdio Es fa llarg esperar . Es tracta d'un text inèdit dels escriptors Pep Puig i Saïd El Kadaoui. Carles Marquès ha impulsat aquesta iniciativa i Ona la Torre l'ha acollit i acompanyat. L'elenc està format per Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles, Carles Marquès i jo mateix. El procés d'assaig i enregistrament es va iniciar ara fa un any i tot just ara es presenta. ---- INFORMACIÓ Què esperem quan esperem? Que passi el que desitgem o que passi el que temem? Ens trobem al teatre però farem veure que som en una sala d’espera d’un hospital. La Rita, la companya del Biel, ha patit una aturada cardíaca i ell espera notícies. A l'hospital l’acompanyen el seu amic Aziz, psicoanalista d’origen marroquí, la Neus, el Tomàs, la Júlia, i el tiet Enric. I en un racó, ...
Imatge

200 ANYS D'ARMATS

David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2026): "200 anys d'armats de Torredembarra", Torredembarra Actualitat, núm. 76, pàg. 16. 200 ANYS D’ARMATS DE TORREDEMBARRA David Morlà Gómez Jordi Suñé Morales L’any 2028 Torredembarra celebrarà el bicentenari documentat de la presència dels armats a la Setmana Santa. La Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra impulsarà una sèrie d’actes commemoratius amb la voluntat de reconèixer, preservar i difondre un element del patrimoni cultural immaterial de Torredembarra profundament arrelat a la història, la religiositat popular i la identitat col·lectiva del municipi. La Setmana Santa i el paper dels armats La Setmana Santa constitueix un conjunt de cerimònies litúrgiques pròpies del món catòlic que, amb el pas dels segles, han esdevingut també manifestacions culturals distintives de pobles i ciutats. Més enllà del seu significat religiós, les processons i actes públics han contribuït a configurar una tradició compartida i un patrimoni viu. En aq...
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

IDENTITAT I PATRIMONI

Les veus s’apaguen. Aturar el temps i escoltar per mirar enrere s’imposa com una necessitat. Canvis. Presses. Lluitant contra la liquidesa, ens preguntem què hi ha del cert, què és allò que ens identifica, quin és el nostre espai de seguretat, on és la nostra llar. Les institucions activen cert patrimoni. Patrimoni és memòria, però també identitat, tal i com ens recorda l’antropòleg Llorenç Prats al seu llibre Antropología y patrimonio publicat per Ariel Antropología el 1997. Es genera debat. Què és patrimoni? Què salvarem de la crema del pas dels anys? Caminem a segues? Històries orals Hi ha un patrimoni immaterial, farcit de relats, cançons, cantarelles, històries, receptes, tradicions,conflictes, ritus de pas, festes, danses, maneres de parlar, feina, eines, màquines. Els historiadors s’afanyaran en explicar què va passar. I gaudirem de la lectura i de la reflexió. Però la vida quotidiana, el sentir de la gent, les maneres de viure desapareixeran per sempre més. La his...
Imatge

COR DE ROURE

A la portalada del temple romànic de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt, situat als afores del poble, hi podeu veure escenes de la Bíblia. En un capitell del segle XIII, però, hi ha un cavaller lluitant contra un lleó. Aquest és l’escut dels comtes de Santa Coloma de Queralt. La llegenda de Pere de Queralt “Cor de Roure”, primer comte de Santa Coloma, explica l’origen d’aquella imatge. Resulta que en una ràtzia dels sarraïns van agafar com a presoner, ni més ni menys, que al comte Pere. Els captors sabien de la fama de valent del nostre protagonista i no se’n van poder estar: li van prometre la llibertat si aconseguia vèncer a un lleó. Què va fer el Pere per vèncer a tant brau mamífer...? Molt bé! Pere es va encomanar a la Mare de Déu del Bell-lloc, guanyà la lluita i fou alliberat. Com agraïment va fer obres de millora al santuari i va fer esculpir la portalada que he esmentat al principi. -Per escriure aquest retall he consultat Canela (2007:37) i la Viquipèdia.-
Imatge

Pintant des de Torredembarra

Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre , núm. 195, pàg. 24. Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc. A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per...
Imatge

29 D'ABRIL: CONFERÈNCIA "ELOGI DE L'ASSOCIACIONISME"

  El 29 d'abril al vespre faré una conferència sobre la importància d'associar-se en aquest món tan complex on trionfen els missatges simplistes. Davant de la intempèrie del mercat, construir punts de trobada. Ben aviat us dic el lloc i l'hora.  Per anar fent boca podeu repassar un article que vaig escriure sobre el tema fa un temps. Records. 
Imatge

ANTICS OFICIS A TORREDEMBARRA

Torredembarra vivia de la terra i de la pesca. Al seu voltant eren necessaris molts oficis artesanals. Torredembarra exercia de certa capitalitat entre els municipis de la rodalia, amb notari, estació de ferrocarril, mercat, etc. La major part de la seva història va tenir uns 2.500 habitants. Al segle XX es van instal·lar a la vila dues fàbriques de cables elèctrics, diverses indústries tèxtils i una empresa que feia refractaris. També hi havia tallers de ceràmica i de càntirs. Llistat d’antics oficis : Barber El barber afeitava la barba als homes un cop a la setmana i els tallava els cabells un cop al mes.  Baster El baster guarnia els animals de peu rodó. L’últim baster va ser Antonio Pallàs, que va acabar fent matalassos i tapisseries per a mobles perquè ja no li venien pagesos per encarregar-li guarniments per als animals. De més antic es recorda el Manelet “Baster”, que segons va escriure el Josep Gual a les seves Memòries de la meva joventut , era “un artista fent collars, ba...
Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...