Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya (1935) explica al seu llibre Aynedra publicat el 2022 que quan era petita anavena la Riera de Gaià a la professó del Sant Enterrament. Portaven un ciri que deixaven al Monument fins el diumenge. Llavors el recuperaven i el portaven a casa. Aquell ciri s’encenia quan algú de casa estava malalt o llampegava. El ciri guaria i protegia dels llamps! Per cert, el Diumenge de Glòria la mare de la Neus, la Teresa Mercadé Suñé, li feia recollir nou pedretes. El dia que llampegava havien de llençar una d’aquelles pedres per aturar la tempesta.El torrenc Raül Flores va recollir una pràctica semblant a Torredembarra. Es tractava de plegar les “pedres del soroll” a les deu del matí de Dijous Sant, tot just quan la matraca començava a sonar. Calia agafar-ne dotze, una per cada mes de l’any. Quan hi havia tempesta, es llençaven al carrer per esvair la calamarsa o es posaven a la finestra per allunyar els llamps. Altres famílies n’agafaven deu, de pedres, que era l’hora que començava a sonar la matraca i l’hora de la resurrecció. Flores va recollir de fonts orals, la cantarella que es cantava en llençar la pedra a la manera de conjur: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no ens deixeu!” Per plegar les pedres, la canalla anava cantant aquesta cantarella: “Cuca, cuca, surt del niu que Nostre Senyor és viu. Cuca, cuca, surt del forat que Nostre Senyor ha ressuscitat.”
TANKES I HAIKUS
Aquest passat Sant Jordi, un dels llibres locals més comentats va ser el signat pel poeta i veí del Freginal Josep Lleixà i l'amic Jordi Morera , autor de les il·lustracions. Es tracta d'una obra editada per Sagrada Esparta, de Torredembarra. El nostre poeta de capçalera, d'arrels ebrenques, continua amb l'ànima creativa a l'orient, sempre reivindicat la llengua catalana, la natura, el mar, l'amor, els somnis, el records i la vida quotidiana. Pel que fa a Morera, reconeixerem el seu traç, a color, sobretot a l'estil d'aquests dibuixos costumistes que ens regala a través de les xarxes, aquests esbossos on podem reconèixer el paisatge humà de la Torre. El lector podrà llegir els dibuixos i pintar mentalment les poesies breus de cada pàgina. De nou, felicitats als autors i bona lectura!

Comentaris