PROTECCIÓ CONTRA LLAMPS I TEMPESTES

Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya (1935) explica al seu llibre Aynedra publicat el 2022 que quan era petita anavena la Riera de Gaià a la professó del Sant Enterrament. Portaven un ciri que deixaven al Monument fins el diumenge. Llavors el recuperaven i el portaven a casa. Aquell ciri s’encenia quan algú de casa estava malalt o llampegava. El ciri guaria i protegia dels llamps! Per cert, el Diumenge de Glòria la mare de la Neus, la Teresa Mercadé Suñé, li feia recollir nou pedretes. El dia que llampegava havien de llençar una d’aquelles pedres per aturar la tempesta.

El torrenc Raül Flores va recollir una pràctica semblant a Torredembarra. Es tractava de plegar les “pedres del soroll” a les deu del matí de Dijous Sant, tot just quan la matraca començava a sonar. Calia agafar-ne dotze, una per cada mes de l’any. Quan hi havia tempesta, es llençaven al carrer per esvair la calamarsa o es posaven a la finestra per allunyar els llamps. Altres famílies n’agafaven deu, de pedres, que era l’hora que començava a sonar la matraca i l’hora de la resurrecció. Flores va recollir de fonts orals, la cantarella que es cantava en llençar la pedra a la manera de conjur: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no ens deixeu!” Per plegar les pedres, la canalla anava cantant aquesta cantarella: “Cuca, cuca, surt del niu que Nostre Senyor és viu. Cuca, cuca, surt del forat que Nostre Senyor ha ressuscitat.”

Veieu Raül FLORES (2012): “El campanar de Sant Pere de la Torredembarra”, Recull de Treballs, núm. 13, pàg. 5-25.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

TANKES I HAIKUS

  Aquest passat Sant Jordi, un dels llibres locals més comentats va ser el signat pel poeta i veí del Freginal Josep Lleixà i l'amic Jordi Morera , autor de les il·lustracions. Es tracta d'una obra editada per Sagrada Esparta, de Torredembarra. El nostre poeta de capçalera, d'arrels ebrenques, continua amb l'ànima creativa a l'orient, sempre reivindicat la llengua catalana, la natura, el mar, l'amor, els somnis, el records i la vida quotidiana. Pel que fa a Morera, reconeixerem el seu traç, a color, sobretot a l'estil d'aquests dibuixos costumistes que ens regala a través de les xarxes, aquests esbossos on podem reconèixer el paisatge humà de la Torre. El lector podrà llegir els dibuixos i pintar mentalment les poesies breus de cada pàgina. De nou, felicitats als autors i bona lectura!
Imatge

LES PASSADES DEL SEGUICI POPULAR DE TORREDEMBARRA

  4 DE SETEMBRE DE 2025 Salutacions des de la plaça del Castell de Torredembarra, davant del Palau dels Icard, l’actual seu de l’Ajuntament, en un dia molt especial per als torrencs i les torrenques. Són dies que fem plaça, fem poble, ballem, cantem i compartim àpats. Són dies que acollim els veïns dels pobles de la rodalia. Són dies que Torredembarra demostra que, malgrat el seu creixement poblacional, és poble, és vila i té ganes de seguir-ho sent. LA VIRGÍLIA És un drac, una bèstia de foc, que representa que és d’origen marí. Va néixer el 1998 sota l’impuls de membres del Ball de Diables i dels Nois de la Torre . El 2023 va celebrar els seus 25 anys . El seu naixement va venir acompanyat de l’edició del conte Vigília, Virgília , escrit per la Montserrat Palau. I aquesta història ha esdevingut la llegenda que expliquem als més petits sobre l’origen de la Virgília. Torredembarra gaudeix d’una versió infantil de la Virgília, és la Virgilieta , que actua amb el seguici infantil els...
Imatge

NUCE. HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA DE LA NOU DE GAIÀ

Tenim a les mans el segon llibre de l'amic Lluís Virgili, amb qui compartim la passió per la història i la conversa al voltant d'un bon esmorzar. La Banya i l' Ajuntament nouenc encapçalen aquesta iniciativa editorial que rescata diferents històries escrites amb detall i passió. Aquest llibre s'inclou a la col·lecció de la Banya anomenada Gerardo Smaldone , on també trobareu un llibre signat per mi i un altre pel salomonenc Antoni Virgili . A l'origen d'aquest llibre hi ha un web que alimenta el propi autor i que ha servit per veure prèviament l'interès que despertaven els seus escrits. Ara, per fi, i amb alguna perla inèdita, podem resseguir aquestes històries en paper, com ens agrada. Felicitats a l'autor i als editors!  
Imatge

24 de MARÇ: Cançons a la presentació del llibre de Julià Guillamon

El divendres 24 de març vaig participar amb la guitarra, al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona, a la presentació del darrer llibre de Julià Guillamon. Vam compartir taula i sobretaula amb el Ricard Ramon, el Carles Marquès i l'autor. Entre el públic vam poder veure molts amics del Gaià.
Imatge

JULIVERT 2026!

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 19 de juny: Balaguer   I us avancem que podem confirmar que enguany serem a Alió, Vic, Campelles, la Nou, Alcover i Barcelona!
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...