“Quan vaig endinsar-me a
l’antropologia em vaig
adonar que es troba entre la
filosofia i la literatura.
Era el meu lloc ideal.”
Marc
Augé, Ara, 02-02-2019
Full
en blanc. Nou projecte. Una il·lusió infinita. Sé què vull explicar però no sé
per on començar. És el primer llibre que no sé per on començar. Jaume Cabré,
llegint els seus Tres assaigs,[1] em dona
la idea: m’hi he de llençar i anar descobrint. La bicicleta. Comencem a
pedalar! Fa setmanes que m’hi vull posar però m’he reservat per un dia
especial. Volia que fos un dia lliure, fora de casa. Bolígraf i llibreta. I ha
arribat l’hora!
Aquest
no és un llibre sobre ciclisme. Qui vulgui competició, grans carreres o
migdiades d’estiu amb el Tour de França a la tele que canviï de canal. Som en
un racó de món per compartir la passió per un dels grans invents de la
humanitat. Serveix per desplaçar-nos pel món. És un enginy sostenible que no
cal omplir de benzina i és silenciós. Què sentim quan pedalem? Quins sentits es
desperten quan circulem sobre dues rodes? Què va permetre la invenció de la
bici? Per què va tardar tant la humanitat en inventar-la? La bicicleta serà el
símbol de la revolució de les ciutats?
Ens
interessa la vida lenta, la petjada ecològica, la possibilitat de circular
sense fer soroll. Tenim ganes de reflexionar sobre com ens canvia la vida quan
ens introduïm en el món de la bicicleta. Volem rumiar sobre la vida en general.
La bicicleta pot ser una bona metàfora. La bicicleta permet experimentar la
lentitud i la velocitat, l’esforç i el plaer, la fresca del matí i la calor de
l’estiu, l’alegria del bon veïnatge i la solitud, el perill dels cotxes i els
carrils alliberats a la ferralla amb motor, el gaudi del paisatge i la vista
d’ocell dels llocs degradats de la ciutat, l’aire pur i la sensació de
contaminació. El cos.
La
bici no contamina, no fa soroll, és fàcil de mantenir, és relativament barata, és
un vehicle ràpid per distàncies de fins a 8 quilòmetres, permet fer exercici
físic i, per tant, és saludable. Anar en bici activa els nostres sentits, ens
permet badar amb llibertat, ens distancia de les cabòries del dia a dia, ens fa
aixecar de la cadira i alimenta la curiositat pel nostre entorn, ens fa
redescobrir-nos, ens fa prendre consciència del nostre present alliberar-nos
del mòbil per una estona. La vida dalt d’una bicicleta té llums i ombres; això
és la vida! Pedalem?
.JPG)
.jpg)
Comentaris