LA NOVA (VELLA) NORMALITAT: CASES BUIDES I NOVES URBANITZACIONS?


Passejar pels nuclis antics de molts dels nostres pobles i ciutats produeix sentiments confrontats. Estem perlant dels llocs més bonics de cada muncipi, els llocs històrics, les pedres que són testimoni dels segles de convivència i conflicte. I per l’altra banda, moltíssimes cases estan abandonades. Deu ser caríssim restaular-les, posar d’acord als hereus. No ho sé. Si donem un tomb pels afores l’espectacle és galdós: blocs de pisos a mig fer, pobles abandonat (sí!) i zones industrials que fan por de veure, mig abandonades, amb els carrers arrencats, amb brosssa per tot arreu de l’era preCovid. Aquest escrit no és una queixa. Vol ser una reflexió. Les grans empreses constructores esperen l’oportunitat per tornar a aixecar blos de pisos i noves urbanitzacions. Seria, per a ells, d’un gran benefici. En canvi jo crec que no cal obrir nous carrers, nous barris fantasma lluny dels nuclis. 

Omplim les cases buides. Cerquem la manera de fer-ho. Que les administracions s’hi posin. Prioritat 1: rehabilitar les coses tancades. Siguem imaginatius. Cerquem fórmules que ho facin viable. Abans d’omplir de ciment els camps de conreu, pensem com podem rehabilitar les cases: donarem feina a molta gent, empreses petites i afavorirem la cohesió social. Els arquitectes amb sensibilitat social parlen de masoveria, cooperatives d'habitatge, de la implicacó dels ajuntaments reduint impostos o cedint espais, de transformarció social, etc.

Davant de la nova normalitat, he llegit articulistes que es mostren omptimistes, que la gent podrà teletreballar des dels pobles, que podrà abandonar la ciutat. Altres experts, com el geògraf Oriol Nel·lo (Ara, 25-VII-2020), posen el crit al cel davant del que pot passar: que tornem a l’era de la ciutat difusa, que hi hagi carta blanca per construir a tot arreu amb l’excusa que calen habitatges per fugir de la ciutat. Això provocaria la pèrdua de camps de conreu, de biodiversitat, un augment de la mobilitat amb cotxe dels pobles cap a la ciutat, contaminacióetc.

Pensem-hi. La decisió que prenguem ara canviarà per bé o per mal el nostre futur quotidià.

(La imatge és de l'any 2010, a Rubials, al municipi de la Pobla de Montornès)

Comentaris

Entrades populars

CAGANT MELODIES (1995-1999)

CANÇONS PER ESCOLTAR AMB ELS XIQUETS I LES XIQUETES (I ALGUN RECURS MÉS)

NI FOLLA (1993-1995)

REVISANT "VOTS DE POBLE". M'AJUDEU?

8 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI

RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ

QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?