MUNTANYANS, ZONA HUMIDA

Jordi SUÑÉ (2007): "Muntanyans, zona humida", El Punt, 05-X-2007.

Si us ha interessat aquest article potser també us agradarà llegir aquest altre: "No pensa dimitir ningú?"

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

HISTÒRIA D'ALTAFULLA I

El Centre d'Estudis d'Altafulla va presentar a finals de l'any passat el llibre Història d'Altafulla I. Prehistòria, romanitat i edat mitjana . Es tracta del darrer volum d'una col·lecció de tres llibres que ha editat aquesta entitat amb la voluntat de donar a conèixer la història del municipi. Es tracta d'una edició de luxe, amb tapa dura i paper setinat de format din-a4. En aquest volum hi han participat l'altafullenc Salvador-J. Rovira i Gómez -autor dels dos anteriors volums-, Amèlia Bargalló Ferrerons, Joan Menchon i Bes i Ramon Serra Rial. L'interès dels treballs va més enllà dels límits geogràfics del terme d'Altafulla. Els interessats per la història de la resta de municipis del Baix Gaià també gaudiran molt de la lectura del llibre.  
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El divendres 20 de juny de 2025 serem a Altafulla gràcies al seu Centre d'Estudis. El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gai...
Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...
Imatge

Esterri d’Àneu, a 55 hores de Barcelona

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...
Imatge

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

Podeu comprar el llibre a la TRADILLIBRERIA! EL RIU DE LES DONES CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU El 30 de març de 2013 va tenir lloc la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN de Recerca 2011 concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales. El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des...
Imatge

EL CAMP DE LES SANTES CREUS

La Dolors Palma ha adaptat la llegenda del camp de les Santes Creus recollida al Legendarium de Domènec Ribes. La llegeixo al seu blog  i us la resumeixo aquí sota:  Entre la diòcesi de Tarragona i Barcelona hi havia unes terres a tocar del Gaià que no se sabia ben bé de quin bisbat eren. D’això fa molt de temps. Santes Creus encara no existia. Eren terres preuades, sobretot pels pastors que venien del Pirineu. A part del riu, hi havia moltes fonts. En aquell indret, quan es feia fosc, ailàs!, apareixien unes misterioses llums que els pastors observaven atentament. L’endemà es dedicaven a clavar creus a terra allà on creien que havien vist les llums. El resultat, al cap del temps, era un camp ple de creus. De fet, aquell tros de món va començar a ser anomenat el Camp de les Santes Creus. Amb el temps, la gent va començar a donar al lloc en qüestió la importància d’un lloc diví. Arribat a aquest punt, els dos bisbats decidiren deixar de litigar per aquelles ter...
Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Imatge

VISCA SANTA ROSALIA!

Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2011): Visca Santa Rosalia!  Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. DL. T. 1459-2011 Veieu Torredembarra.cat , Tac 12 (minut 24:40), El Mònic i Ona la Torre . Aquí podeu llegir el text sencer sense imatges. Un text per al setmanari DIRECTA! VISCA SANTA ROSALIA! Explicar les tradicions del lloc als més petits és donar-los l’oportunitat d’arrelar i créixer forts amb les branques cap al món. Despertar la curiositat per les coses més properes és encendre l’espurna del coneixement. Quan les tradicions esdevenen de tots, la cohesió del poble és una realitat i la solidaritat pels moments difícils està garantida. Les festes populars creen comunitat, un imaginari comú malgrat la diversitat i la realitat complexa en la que vivim. És per això que cal aplaudir iniciatives com la que us presentem: Visca Santa Rosalia! Es...
Imatge

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquesta llista em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic...