LES ERMITES DEL BAIX GAIÀ
El Baix Gaià té diverses ermites en entorns ben especials.
Us proposem una ruta per conèixer alguns dels racons més bonics de la rodalia.
L’ermita de Berà
Davant del mar, damunt d’una roca, dins del terme
municipal de Roda de Berà, hi ha l’ermita de Berà. Es va construir on hi havia
les restes de l’antiga parròquia de Sant Pere. Hi ha una inscripció damunt la
porta que posa 1718. A l’ermita s’hi celebra un aplec per pasqua, s’hi fa una
trobada sardanista, s’hi canten els goigs, s’hi celebren moltes bodes i es fa
festa pel 8 de setembre, pel Naixement de la Mare de Déu, el dia de les
marededéus trobades. Abans restava aïllada de tot nucli poblacional. Els rodencs
hi havien anat en romeria des del nucli. Dins s’hi pot veure la imatge de la
Mare de Déu de Berà. Es tracta d’una talla de fusta que substitueix a
l’original que es va cremar durant la Guerra Civil. La talla original va ser
trobada, segons la tradició, per dos pescadors dins del mar, molt a prop de la
ubicació actual de l’ermita, damunt de la Roca Plana. Els devots d’aquesta
imatge sempre han rebut els seus favors.
La Mare de Déu de Montornès
A la Pobla de Montornès hi ha una ermita que està
situada dalt d’un turó. És un mirador ben bonic del nostre litoral i dels seus
camps de conreu. A la façana de l’ermita hi ha una data, 1786. Es va construir
al mateix lloc on hi havia hagut una antiga capella del castell medieval. A
l’ermita hi ha una Mare de Déu d’alabastre. Diuen que és del segle XVI o XVII. Un
pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu al costat d’un barranc. En
difondre’s la notícia van començar els problemes. Torredembarra i la Pobla se
la van començar a disputar. Els torrencs giraven la figura per tal que mirés
cap a la seva vila i a l’endemà sempre apareixia mirant a la Pobla. Van
realitzar aquesta acció moltes vegades. Un dia es van trobar la figura amb els
peus en direcció a la Torre i el cap mirant cap a la Pobla. Si us hi fixeu, la
figura de la Mare de Déu encara té el cap mirant cap a un costat i els peus a
cap a un altre. Per pasqua s’hi fa un gran aplec i per Nadal, el pessebre
vivent.
Sant Antoni d’Altafulla
L’ermita de Sant Antoni, construïda el 1714, és un
lloc de trobada per pasqua i per diumenges que fa bo. El 1820, una gran sequera
afectava a Altafulla cosa que va arribar a provocar la fam entre els seus
veïns. Va aparèixer una mortífera epidèmia que provocà desenes morts. Els veïns
van baixar en processó el quadre de Sant Antoni. El passejaren per tots els
carrers i en arribar al carrer de l’Espinac va aixecar-se un núvol negre que
s’anà fent més gran i esvaint-se a mesura que la processó avançava. D’aquesta
manera, amb el núvol desapareixent, l’epidèmia va esfumar-se. En senyal de
gratitud van deixar el quadre mig any al poble. Per la pasqua florida de l’any
1821, retornaren, amb gran solemnitat, el quadre a l’ermita. Des de llavors els
altafullencs celebren la festa votiva a sant Antoni al voltant de l’11 de
setembre, que és el dia que van baixar el quadre. I el dimarts de pasqua, el
dia de retorn del quadre, també és celebrat, anant a dinar pels voltants de
l’ermita.
La Mare de Déu del Loreto de Renau
E 1535 el Baró de Renau participà a la invasió de
Tunis encapçalada pel rei Carles V. En aquesta ciutat, la capital de l’actual
Tunísia, el Baró hi trobà la imatge de la Verge del Loreto i se l’emportà. Quan
arribà a Renau manà que es construís una ermita on instal·lar la Verge. No
coneixem la localització d’aquest primer santuari però els estudiosos Veciana i
Cortiella apunten que havia d’estar molt a prop de l’actual. El 1690
s’adquirien els terrenys on s’edificaria el nou lloc de culte, ja que l’ermita
antiga es trobava en molt mal estat. L’1 de març de 1704, Josep Llinàs Aznar,
l’arquebisbe de Tarragona, va autoritzar la benedicció de la nova ermita, cosa
que es va fer el dia 18 del mateix mes.
El 26 d’agost de 1781, Renau votava la Verge perquè
actués contra la pesta que envaïa la comarca. En aconseguir-ho, els veïns
celebraren una festa el 10 de desembre, traslladant, en processó, la imatge de
la Verge des de l’ermita fins a la parròquia. Avui en dia, el segon diumenge
desembre de cada any, encara se celebra la festa en honor a la Verge.
Ermita de la Mare de Déu de Fàtima
El rector de Creixell, Salvador Cabré, anà el 1951 de
peregrí a Fàtima, a Portugal. L’arquebisbe de Tarragona Arriba y Castro també
hi era. Aquest li va demanar que fes la prèdica. En agraïment, el rector va
rebre com a present una imatge de Fàtima. Al cap d’un temps pensà en construir
una ermita a Creixell on posar-hi la imatge. Amb l’ajuda de molta gent del
poble es va fer realitat la construcció. Actualment, acull el dinar de pasqua
de molts creixellencs i creixellenques.
Sant Joan de Tamarit
A la muntanya de Sant Joan, a l’antic terme de
Tamarit, es va construir una ermita dedicada a Sant Joan l’any 1698. Es va
edificar en terrenys del llavors batlle de Tamarit, Jaume Martí, que també va
donar els materials per a la seva construcció. Al costat s’hi va fer una casa
per a l’ermità. Ràpidament, la gent de la rodalia se la va fer seva. Prova
d’això són els exvots que hi havia i que estan documentats en els inventaris de
l’època. Al segle XIX es deuria abandonar i avui en dia ja no en queda cap
rastre.
Ermita de Santa Margarida (La Riera de Gaià)
Sota l’antic castell de la Riera, a la muntanya del
Castellot, a la cova-font de Santa Margarida, hi ha les restes de l’antiga
ermita. És allí on la tradició situa la troballa de la imatge de Santa
Margarida. Segons l’historiador rierenc Joan Carles Blanch, les dades més
antigues que documenten l’existència d’aquesta capella són del 1679.
Curiosament, està construïda a la mateixa alçada que la de Sant Antoni. De fet,
tenen contacte visual. Fixeu-vos quina façana marítima que tenim plena
d’ermites: Berà, Fàtima, Montornès, Sant Antoni, Santa Margarida i la
desapareguda de Sant Joan. Sabem per una visita pastoral de l’any
1737 que ja llavors l’ermita no tenia un bon estat de conservació.
Definitivament, el 1812 patí els efectes de la Batalla d’Altafulla en el
context de l’ocupació francesa, tal i com explica l’historiador rierenc Joan
Carles Blanch als seus treballs de recerca.
Ermita de Sant Ramon
Als afores del Catllar, a tocar de l’antiga fàbrica,
en un mirador privilegiat, hi ha l’ermita de Sant Ramon. Actualment és
propietat municipal i és la seu del Centre d’Interpretació del Riu Gaià.
Abans, però, era una ermita amb ermità. Està documentat que n’hi va haver,
almenys entre el 1672 i el 1802. Resulta que el 1605 Pere Joan Rull, un pagès
del Catllar que era devot de sant Ramon de Penyafort, va donar un tros de terra
a la parròquia de Sant Joan Baptista per tal que es construís una capella
dedicada a aquest sant. Els catllarencs s’hi van abocar. L’ermita va rebre
diverses deixes testamentàries. Gràcies a les prohibicions de l’arquebisbe Juan
Lario y Lancis escrites el 1771, sabem que l’ermita era un espai de lleure dels
catllarencs i que per Pasqua hi anava moltíssima gent. El 1835, amb motiu de la
primera guerra carlina, l’ermita es va convertir en un lloc fortificat. I tres
anys després va marxar el destacament que l’ocupava «quedando en estado ruinoso
con solo las paredes y el tejado».
Ja teniu feina, feina de la bona. Motxilla i xiruques!
Jordi Suñé Morales / www.elriu.cat
Jordi SUÑÉ (2024): “Les ermites del Baix Gaià”. Opuscle.
Torredembarra: Confraria de la Creu.Armats de Torredembarra, pàg. 61-64.
Comentaris