La Festa Major de les Blanques de Vilabella

A Vilabella tenen documentades diverses festivitats que s’han perdut. Antigament, per exemple, celebraven Sant Sebastià, una festa votada i la parròquia posseïa alguna relíquia del sant. El 1583 van començar a celebrar una altra festa votada, la de Sant Vicenç que es va perdre al cap dels anys. També celebraven Santa Anna des del 1585. També es va deixar perdre. El segon diumenge de novembre celebraven la Mare de Déu del Patrocini, des de temps immemorials i fins a meitat del segle XIX. Els vilabellencs representaven el ball parlat de la Mare de Déu del Patrocini. Fins a meitat del segle XIX la festa més important era coneguda amb el nom de la festa major de les Blanques. Al segle XVI ja se celebrava. L’objectiu de la celebració era demanar a la Mare de Déu que allunyés de la terra la boira que impedia madurar a les ametlles i als altres fruits. Es ballava el Ball de les Blanques. Tot això ho he llegit a l’interessant llibre del Jaume Aguadé titulat  Vilabella. Història i vida d’un poble (Institut d’Estudis Vallencs, 1990)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

ENREGISTRANT UN VÍDEO

 Enguany estem enregistrant dues cançons. Ja quasi que ho tenim, falten detalls. En paral·lel, hem començat a enregistrar a la Torre el vídeo d'una d'elles. Aviat us donarem detalls. És un projecte col·lectiu i molt bonic.  El 21 d'agost potser serà la data de la seva presentació. Ho estem acabant de parlar.
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i Conca de Barberà. 25 d’octubre de 2025, Vila-rodona L'aprofitament dels recursos hídrics Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 habitants però al llarg del segle XIX i mig segle XX va rondar els 2.000 veïns. El seu terme no el travessa cap riu, tot i que el...
Imatge

PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS ALTAFULLENCS 49

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...
Imatge

GIRA JULIVERT 2023!

Julivert presentarà al llarg de tot el 2023 el disc A Tamarit! , que va sortir el 27 de setembre de 2022. Per ara, tenim confirmades les dates següents: 1) 21 de GENER: Sant Cugat del Vallès  ( Festa dels Foguerons ) 2) 22 de GENER: Malla (Osona) 3) 8 de MARÇ: festa particular, erasmus italians. 4) 10 de MARÇ: festa particular, la Nou de Gaià. 5) 18 de MARÇ: Picamoixons 6) 31 de MARÇ: Creixell, 19h, Bibliocreixell 7) 20 d'ABRIL: Festa particular, erasmus lituans. 8) 6 de MAIG: El Prat de Llobregat  9) 20 de MAIG: Abadiño (+Huntza) 10) 21 de MAIG: Cervera  11) 27 de MAIG: Cervià de les Garrigues (18h) 12) 29 de MAIG: Tarragona (festa particular) 13) 2 de JUNY: Pamplona 14) 3 de JUNY: Montbrió del Camp  15) 9 de JUNY: Segur de Calafell 16) 12 de JUNY: Tarragona 17) 17 de JUNY: Vitoria 18) 21 de JUNY: Cunit 19) 23 de JUNY: Elna 20) 2 de JULIOL: Sant Martí de Tous  21) 13 de JULIOL: Torredembarra 22) 14 de JULIOL: Colldejou 23) 28 de JULIOL: Calaf 24) 28 de JULIOL:...
Imatge

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

(Aquest és el text que vaig llegir ahir dissabte 29 d'agost de 2015 a la plaça del Castell de Torredembarra en motiu de la Trobada de Mulasses de Catalunya. El text és un recull de les aportacions de les diferents colles, del refregit fet pel Dani Cañellas i les coses que he trobat per la xarxa. Si hi veieu cap error em podeu escriure a antropologiaimesARROBAgmail.com). TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA Benvigudes i benviguts a la Trobada de Mulasses de Catalunya celebrada en motiu del 20è aniversari de la Mulassa de Torredembarra. Aquesta Trobada és organitzada per l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra. La Trobada ha començat a les sis de la tarda amb la plantada que les colles participants han realitzat a la plaça Mn Joaquim Boronat. A continuació han fet la cercavila que els ha portat a les portes de la plaça del Castell. A continuació podrem gaudir dels balls de totes les m...
Imatge

LA SERRANA DE LA SECUITA

L’Antoni Panadès va recollir al llibre Misteris i llegendes (2001) una història que s’explica a la Secuita. Resulta que als Masos, un antic i petit nucli del municipi situat a un quilòmetre de la parròquia, hi vivia la Serrana.  Li agradava explicar que tenia un contacte habitual amb les bruixes. Una de les coses que l’amoïnaven era que les bruixes orinaven pel forat del pany de casa seva. Les bruixes es devien passejar per casa seva ben tranquil·les perquè quan ella dormia li rentaven els plats. Ella, lluny d’espantar-se i marxar de casa seva, s’hi encarava i, del llit estant, les cridava que paressin perquè no la deixaven dormir. Déu ni do! La gent que parlava amb la Serrana no la creien però, és clar, el poble n’anava ple. Les bruixes devien fer respecte però la Serrana... "La Serrana de la Secuita", El Timbal , núm. 80, abril de 2015, pàg. 4.
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...