L'altre dia vaig tornar a la Biblioteca de Roda de Berà. Vaig parlar amb la Conxita Romeu i el Joan Mercadé. Ja havíem coincidit en altres activitats culturals organitzades al seu poble. Són membres actius de l'associació republicana També hi Som. El pare del Joan va morir al camp d'extermini nazi de Mathausen. La seva mare va ser empresonada quan intentava fugir cap a França. El Joan i la Conxita m'obsequien amb un llibre que té pocs mesos de vida: "Executada", de l'historiador Emili Ferrando. Parla de la dissortada vida de la Carme Claramunt Barot. Ella va ser la primera dona executada pel franquisme al Camp de la Bóta. La Carme va néixer a Roda de Berà i de jove va anar a viure a Badalona, on l'Angelina Picas li va donar feina i li va fer de tieta. Acabada la guerra fou acusada sense fonaments ni proves. Passà per la presó de les Corts, on coincidiria amb la mare del Joan Mercadé, la Teresa Rius. En un judici sumaríssim, sense cap garantia, acusada de pertànyer a ERC i de delatar a una família veïna, fou condemnada a mort. Va ser executada la matinada del 18 d'abril de 1939.
GIRA JULIVERT 2025!
Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons. Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Comentaris