EL TRABAJO COOPERATIVO UNIVERSITARIO Y ESCOLAR: RETOS CONTRASTADOS PARA UNA MEJORA

Gavaldà, A.; Pons, J. M.; Grau, V., i Suñé, J. (2015). «El trabajocooperativo universitario y escolar: retos contrastados para una mejora». Dins Bermúdez, M. de la Paz (dir.). Proceedings of 3rd International Congress of Educational Sciences and Development. Granada: Asociación Española de Psicología Conductual, p. 5-9.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

DE TOT UNA MICA

  El 17 de desembre vaig ser al programa d'Ona la Torre "De tot una mica", amb el Miki, el Salvador, el Miquel, la Chelo i els seus col·laboradors. Vam riure molt vam cantar, vam parlar de Julivert, de fer barrera i de llibres. Un plaer! Podeu recuperar el programa en aquest enllaç .
Imatge

Les fogueres de Sant Joan a Torredembarra

El mes de juliol de 2021, la periodista torrenca Anna Rius publicava a Torredembarra Actualitat un article recordant les fogueres que cremaven la nit de Sant Joan pels diferents barris de la vila. Vaig retallar aquest escrit, el vaig publicar a les xarxes i vaig demanar a tothom que escrigués el lloc del poble on feien la seva foguera comunitària. I aquest és el resultat. El Pere Torres recorda la que feien a la plaça Sol-Raig , als Munts. El Ramon Charles i els seus veïns la feien a la plaça Catalunya , quan encara no estava ni asfaltada i només hi havia l’edifici de l’As d’Oros. La Carme Miquel comparteix una fotografia on apareixen els seus dos fills i dos xiquets més l’any 1993 en una parada de garrofers de la zona del Molí de Vent encara per urbanitzar. La Janet Rimbau, la Conxita Segú i la Imma Vericat expliquen que la feien al carrer Indians, al descampat que hi havia darrere l’edifici de cal Mercadé . L'Enric Bonan també recorda que participava en aquesta. L’Aurèlia Fortun...
Imatge

PARLEN LES ÀVIES. LECTURA TEATRAL

Veieu l'article de Carles Marquès ! Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius. I veieu la notícia al Ona la Torre !
Imatge

EL SANT CRIST DEL PONT D’ARMENTERA

El 3 de gener celebren al Pont la festa major d’hivern dedicada al Sant Crist. Com a la Riera de Gaià i com va passar al Catllar, l’ocupació francesa del 1809 causà estralls. En aquest cas es recorda la batalla del Pont de Goi a Valls com la més important. Una versió de la llegenda diu que el Pont se salvà dels francesos quan aquests confongueren una colla de teixits estesos al sol amb un poderós exèrcit, a l’estil del Timbaler del Bruc. I, és clar, els francesos fugiren corrents. Una altra versió diu que el Pont se salvà de les pestes que llavors afectaven a les poblacions de la rodalia. Tant una versió com l’altra atribueixen la protecció del Sant Crist com a causa del miracle. Encara ara s’organitza una gran processó de caire popular en honor al Sant Crist ja que es va fer un vot de poble. La Rosa M. Canela ( Llegendes de l’Alt Camp ) explica que la tria es va fer amb el “sistema del rodolí”, que consisteix en posar dins d’una bossa els noms dels candidats a protectors del poble ...
Imatge

100 anys del naixement de Francesc Llorach Balsells

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

LES ÀNIMES DE TAMARIT

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels...
Imatge

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

Podeu comprar el llibre a la TRADILLIBRERIA! EL RIU DE LES DONES CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU El 30 de març de 2013 va tenir lloc la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN de Recerca 2011 concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales. El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des...