Abans, quan no plovia, quan arribava la sequera que
amenaçava els camps de conreu, s’organitzaven rogatives, pregàries per demanar
a Déu que plogués. Resulta que una vegada, al Pont d’Armentera, el poble en va
organitzar a una. Va passar, però, que no van convidar a un pagès que vivia en
un mas allunyat perquè mai anava a missa. Pensaven de veritat que no era
creient. Quan el pagès veu de lluny que fan la rogativa sense ell organitza amb
els seus mossos una altra rogativa pel seu tros de terra. El cas és que els
núvols van tapar les seves propietats i és allí, només allí, on va ploure.
Aquest lloc es coneix avui en dia com el Mas del Miracle. Ho explica la Rosa
Canela al seu llibre Llegendes de l’Alt Camp.
LA GENT DE MAR DE CREIXELL
Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...

Comentaris