Cançons de taverna
Gabriel Comes ha recollit amb
llibre-CD les cançons que es cantaven abans a les tavernes com a l’Astut, sota
la cooperativa, a cal Santoro, a cal Jan, a ca l’Estable, etc. Ha estat una
feina llarga en el temps i que ha comptat amb la col·laboració de diferents
persones com ara antics membres dels Roca Forada, el grup de folk torrenc dels
anys 70 del segle XX. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas ha editat el volum,
amb el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra, l’Institut
Ramon Muntaner, la Fundació Privada Mútua Catalana, la URV i la Diputació de
Tarragona. Les cançons han estat agrupades per la seva tipologia –contra la
classe política, esdeveniments històrics, fets de l’entorn, aspectes torrencs,
picants, gresca i amoroses. Entre els cantaires que es recorden especialment hi
ha el “Xaveia”, el Manuel Ciuró Gatell, nascut el 1870. El “Man”, el Joan
Figuerola Ximenis (1881), era un altre cantaire habitual. Sovint enfilava les
melodies amb el seu amic Josep Llorach Sumoy (1888). El Pere Fortuny Porta “Sis
Dits”, el Manuel Gatell Marquès i el Joan Batalla també cantaven i sabien
moltes cançons. La presentació del llibre es va fer per sant Joan, a la plaça
Antoni Roig Copons, amb ambient de festa major i d’inici d’estiu. (La Marta Alonso també en parla al seu blog).
Josep M. Boronat. El Centre d’Estudis d’Altafulla ha publicat el
treball d’Edgar Sansó sobre Josep M.
Boronat (1904-1969). Aquest altafullenc fou advocat, professor de català i
membre d’Acció Catalana. Durant la guerra presidí el Tribunal Especial de
Guàrdia número tres de Barcelona. Visqué a l’exili a Dijon –acollit pel torrenc
Fidel Parés- i a Prada de Conflent. En tornar a Catalunya fou empresonat i
inhabilitat per exercir la seva professió.
L’electre. L’any 1912, sent alcalde de Torredembarra el republicà
Josep Girol Domingo, es va començar a estudiar la possibilitat d’instal·lar a
la vila l’enllumenat elèctric. Des del 1901 la il·luminació dels carrers es
feia amb gas acetilè. El mes de setembre, l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament, que llavors
era Manuel Munté Ferrer, es van traslladar fins a Barcelona per entrevistar-se
amb el Director de la
Societat Anònima “Riegos y Fuerzas del Ebro”. L’any següent la Societat va fer una
oferta de 6000 pessetes per indemnitzar a l’Ajuntament pels beneficis que
deixaria d’obtenir tancant la fàbrica d’acetilè. Els regidors van acceptar la
proposta. L’any 1915 es va fer la instal·lació, no sense abans superar
nombrosos entrebancs. Sembla ser que l’enllumenat elèctric era ja un fet el mes
de juliol, tot i que a Clarà s’haurien d’esperar fins el desembre. Ja fa 100
anys.
El telèfon. Els veïns Josep Maria Torrens, Antonio Olivella i
Federico Montserrat van organitzar una comissió per a instal·lar una línia
telefònica connectada amb la central de Vilafranca. Aquesta comissió va fer
arribar una instància al consistori demanant suport material i moral. Torrens i
els altres van aconseguir la seva fita i el mes de juliol de 1915 ja demanaven
permisos per instal·lar el telèfon a les seves cases. Ja fa 100 anys.
Segle XX. El Centre d’Estudis d’Altafulla ha publicat un llibre
sobre la seva història contemporània. Es tracta d’una edició de luxe, amb tapes
dures, paper gruixut i fotos grans. El text va a càrrec de l’historiador
Salvador-J. Rovira, conegut a la nostra vila per haver publicat articles i
llibres sobre Torredembarra. La idea és molt bona. Fixeu-vos, tenim força
llibres temàtics que aprofundeixen diferents aspectes molt concrets sobre la
nostra història. En canvi, no tenim un llibre que resumeixi i divulgui el
nostre passat. En prenem nota.
"Cançons de taverna", Diari de la Torre, núm. 211, setembre de 2015, pàg. 24.
"Cançons de taverna", Diari de la Torre, núm. 211, setembre de 2015, pàg. 24.
Comentaris